F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Al veïnat d’Espinavessa, una de les diverses entitats de població que componen el terme municipal de Cabanelles, a la comarca catalana de l'Alt Empordà (Girona).
Època: Barroc - Documentada des del segle XIII, “l'actual església fou construïda entre 1790 i 1804, reaprofitant carreus del temple romànic anterior” - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: Informació no disponible - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Fàcil aparcament als voltants, a l'entrada mateix del poble. Al costat, adossat, hi ha un petit cementiri.
Altres noms:
Accés – Visitada: 31/05/2019.
Senzill de localitzar donades les reduïdes dimensions del llogaret.
Localització: N 42 11 20.1 E 02 50 40.8 – Altitud: 97 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Maig 2019):
“ Descripció
“Situada dins del petit nucli urbà del poble d'Espinavessa, al sud del municipi de Cabanelles al que pertany.
Església d'una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal orientada al nord.
La nau està coberta amb volta de canó i llunetes, fragmentada per dos senzills arcs torals de les mateixes característiques que l'arc triomfal.
L'absis presenta una volta semicircular decorada amb llunetes.
Ambdues voltes es recolzen damunt una gran cornisa motllurada que recorre la part superior dels murs laterals de l'edifici.
Les capelles laterals, no marcades en planta, estan cobertes amb simples voltes de canó.
La sagristia està adossada al costat de llevant de l'absis, dins del recinte del cementiri, i presenta la llinda de la porta d'accés gravada amb la data 1781 i una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra ben desbastats.
La façana principal, orientada a migdia, presenta una portalada rectangular emmarcada amb carreus de pedra i dues pilastres que sostenen un entaulament motllurat, damunt del qual s'observa l'arc de descàrrega fet de maons que alleugera el pes del mur.
Destaca el treball del ferro forjat de la porta de fusta.
Damunt la portalada hi ha una fornícula de mig punt amb la coberta apetxinada i la imatge de sant Llorenç a l'interior.
Per sobre la fornícula hi ha un rosetó adovellat.
Tots aquests elements de la façana estan bastits en pedra calcària blanca.
A l'extrem sud-oest s'alça el campanar de torre, de planta quadrada i coberta piramidal, amb quatre finestrals d'arc apuntat a la part superior.
Cal mencionar que es conserven diversos elements procedents probablement de l'antic temple romànic i integrats a la construcció actual, com ara un carreu esculpit amb motius animals integrat al parament exterior del mur oest, una làpida gòtica del segle XIV al costat dret de la porta d'accés i l'ossari del cavaller Bernat de Sa Palma dins la sagristia del temple, reconvertit en rentamans.
La construcció és bastida en pedra de diverses mides i pedruscall, disposat en filades més o menys regulars, i amb carreus ben escairats a les cantonades.
L'interior del temple està arrebossat i pintat de colors força vius.
Notícies històriques
La primera menció documental de Sant Llorenç d'Espinavessa data dels anys 1279 i 1280 a les Rationes Decimorum amb el nom de ecclesia de Spinaversa.
Els anys 1315 i 1362, es anomenada Sancti Laurenci de Spinavessa i figura als nomenclators del segle XIV com a Esglesia parrochialis Sancti Laurentii de Spinavessa, encara que el lloc de Spinaversa és documentat per primera vegada els anys 910 i 948.
L'actual església fou construïda entre 1790 i 1804, reaprofitant carreus del temple romànic anterior.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
