F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Sabadell, ciutat i municipi del mateix nom, que juntament amb la veïna ciutat de Terrassa, comparteix la capitalitat de la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).
Època: Segle XVII – Barroc - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Es conserva. No és accessible lliurament. Hi ha disposada una ampla zona d'aparcament i d'esbarjo, de pícnic, amb bancs i taules de fusta i barbacoes.
Tot i que l'edificació actual és d'època “moderna”, té reminiscències romàniques i gòtiques.
Altres noms:
Accés - Visitada el 31/01/2015:
Per anar a visitar aquesta edificació, ens hem d'acostar fins un lloc situat a 41 34 59.1 02 03 51.9, entre els PK 4 / 5 de la carretera BV-1248 (Sabadell / Matadepera), on hi ha una sortida d'aquesta carretera que accedeix a una ampla planura de terra, per on entrarem (A l'altra banda hi ha una altra sortida, indicada per accedir al Centre de Jardineria Sabadell).
Temps enrere vàrem partir d'aquest mateix punt, per visitar les restes del -> Castell de Ribatallada.
Localització: N 41 34 59.5 E 02 04 02.3 – Altitud: 304 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2015):
“ Descripció
Església molt massissa i de planta rectangular. Al cimbori, de diàmetre aproximat de 6'5m, hi ha una petita torreta amb cúpula esfèrica.
La coberta és a dues vessants, sostinguda per cinc arcs torals rebaixats molt alts. Entre arc i arc s'obren vuit capelles, dues de les quals sostenen una galeria amb dues finestres.
El campanar és de base quadrada, i octogonal per sobre la coberta de la nau. Té les finestres allargassades i la seva alçada és de 20'9m.
La portalada és gòtica, al seu damunt es troba un escut amb caràcters gòtics molt florejats.
Notícies històriques
Les dades sobre el topònim d'Altura es remeten vers l'any 456-467. Del que es desprèn d'unes concessions fetes el 1120, es pot conjecturar que Sant julià d'Altura, abans que església sola, pogué ésser castell o almenys castell i església.
Del període romànic gairebé no en queda res, però és molt possible que ho siguin la base del campanar, la paret de sol ponent i la primera part de les parets laterals de la nau.
Del període gòtic queda la portalada, amb reformes sensibles del barroc.
L'any 1605 fou ampliada i reformada on hi treballà el mestre d'obres Pere Armet. El 1611 es construí el cimbori, el 1693 s'alçà el campanar i el 1698 es comença el retaule major.
L'any 1809 és cremada pels francesos, es restaurà el retaule, el qual desaparegué el 1936.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
