Església parroquial de Sant Julià– Argentona / Maresme

Valoració: 2 vots.
espereu…

Tot i que documentada al segle XI, l’actual edificació és fruit d’una substitució

del segle XVI

F O T O S


Església parroquial de Sant Julià– Argentona - Plafó informatiu situat al davant de l'església

AMPLIACIÓ del text de la fotografia anrterior

CATALÀ     ESPAÑOL     ENGLISH


 



I T I N E R A R I 


Situació: A Argentona, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca del Maresme (Barcelona).

Època: Segle XVI – Gòtic tardà - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat:Bo. No és accessible lliurament.  

Altres noms:

Accés - Visitada el 03/06/2017:

La trobarem a la plaça de l’església. Hem aparcat als voltants.

Localització: N 41 33 14.8 E 02 24 03.1 – Altitud: 88 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Juny 2017):

“ Descripció

Església de planta de creu llatina, nau central i dues laterals i claus de volta esculpides.

La façana està feta de pedra de Montjuïc. La portada és decorada per una bella rosassa i la flanqueja el campanar, quadrat i emmerletat, amb un rellotge.

 A la façana hi ha dos sarcòfags procedents de Sant Pere de Clarà.

És un bell exemple del gòtic tardà.

Actualment a l'altar major hi ha uns tapissos de la primera època de Grau Garriga, de tema eucarístic.

Conté uns merlets i diversos elements decoratius que estan essent restaurats seguint l'estil del campanar.

Notícies històriques

Aquesta església és documentada des del 1023 i consta com a parròquia des del 1068.

Al segle XVI el creixement de la població degué ser important ja que es substituí la primitiva església parroquial de Sant Julià per l'edifici que encara es manté, bastit als anys 1515-1539.

 Fou bastida pels mestres de cases Miquel Canut, gironí, i el francès Perris absolut, sota la iniciativa del famós ardiaca barceloní Lluís Desplà, aleshores rector d'Argentona. Fou restaurada el 1897 per Puig i Cadafalch. L'important retaule gòtic de Nicolau Credença, notable pintor napolità, fet amb Antoni Rupit i Jaume Forner, la magnífica trona renaixentista i el retaule del roser foren destruïts l'any 1936. “

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Altres:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: