F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Sant Gregori, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Gironès – (Girona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
- Accessibilitat: Missa els diumenges a les 9:00h.- Ajuntament de Sant Gregori.
Altres noms:
Accés – Visitada el 27/05/2016:
La trobarem a la Plaça de l'Església, al veïnat de l'Església, a les rodalies de Sant Gregori.
Localització: N 41 59 29.3 E 02 44 17.7 – Altitud: 108 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Maig 2016):
“ Descripció
Actualment la parròquia de Sant Gregori centra el barri anomenat de l'Església, separat uns 2 Km del nucli actual de la població.
L'edifici avui és de planta de creu llatina, de tres naus, capelles laterals, cimbori i dues ales que parteixen del creuer a cada banda.
L'absis central és de semicercle, amb volta de mig punt rebaixada i tres finestres de tipus romànic de doble esqueixada.
L' absidiola, també romànica, del costat té una finestra del mateix tipus. totes dues presenten decoració d'arcuacions i faixes llombardes.
A l'altra banda hi ha la sagristia en el lloc on anteriorment hi havia l'absidiola que falta.
El cimbori amb quatre trompes ve suportat sobre quatre arcs sostinguts sobre amples pilastres. A la part superior hi ha una lluerna.
Les capelles s'obren a la nau central amb arcs de canó rebaixats de pedra.
El cor existent és una obra gòtica, amb nervis de pedra que sostenen l'arc rebaixat que s'aguanta a cada costat de nau damunt una petita cornisa.
També hi ha el comunidor, que aquí és situat a la planta superior en una torre, alta, amb quatre finestres d'arc de mig punt, obertes als quatre vents i coberta piramidal.
La façana principal també presenta decoració d'arcuacions seguint el pendent de la coberta de la nau central.
La remodelació del campanar que s'alça sobre el creuer correspon a reformes posteriors.
Notícies històriques
El 882 fou donada pel bisbe Teotari a la catedral de Girona.
Hauria estat una petita construcció preromànica de la qual no se'n conserven restes.
Al segle X o XI s'hauria ampliat, segons es pot veure en el pergamí de consagració realitzada pel bisbe Odó a finals del segle X o principis del segle XI. Devia tenir planta de creu llatina, una nau i capçal amb tres absis, cimbori i creuer. La nau devia tenir la llargada de l'actual i la portada era la mateixa. Es conserven dos dels tres absis primitius. És probable que fos consagrada el 1038. Fou la segona consagració ja que el bisbe Odó ho havia fet 50 anys enrere.
En el segle XIII i XIV es feren importants reformes. S'haurien obert els murs laterals de la nau i construït les capelles, donant així un temple de tres naus com és ara.
El 1588 es construí la pica baptismal. De la mateixa època és la capella del Roser, acabada abans de 1606, i la del Sant Crist.
De principis del segle XVII seria també l'actual campanar.
A la primera meitat del segle XVIII es feren també altres obres: s'allargaren les naus del creuer amb les dues capelles fondes. Primer fou la del costat de l'evangeli, al 1727. La que es troba al costat de l'epístola és de 1730. Es construí la sagristia nova, destruint l'absidiola lateral romànica que falta.
L'any 1851 s'hauria acabat el remat de caire abarrocat que configura l'actual façana principal.
Finalment el 1984 s'han realitzat obres de restauració.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Gregori, el següent text (Maig 2016):
“ Església d'una nau, creuer de grans dimensions i capçalera amb tres absis, dels quals se'n conserven dos, amb decoració d'arquets llombards a l'exterior.
Al segle XVI s'hi construí el cor, i al XVII les capelles del Roser i del Sant Crist, a més del campanar, sobre el creuer, de torre de planta quadrada de dos nivells i coronament piramidal.
Al segle XVIII es construí la sagristia i s'allargà l'edifici per ponent, amb la construcció de les noves capelles del Sagrat Cor i de Sant Andreu, el comunidor i la façana actual.
Durant les restauracions interiors de l'any 1984 s'hi van trobar tres lipsanoteques de fusta amb relíquies i documents dels segles XI a XIV, entre els quals les actes de consagració de l'església.
Darrera, hi ha una creu de terme gòtica, del segle XV, destruïda l'any 1936 i reconstruïda posteriorment.
L’any 1998 es va restaurar l’exterior de l’església.
Des de l'any 1971 fa quasi totes les funcions parroquials una església de nova construcció, ubicada al nucli urbà.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
