Església parroquial de Sant Esteve de Pallerols de Rialb – Baronia de Rialb / Noguera

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


Església parroquial de Sant Esteve de Pallerols de Rialb – Baronia de RialbEsglésia parroquial de Sant Esteve de Pallerols de Rialb – Baronia de Rialb

Església parroquial de Sant Esteve de Pallerols de Rialb – Baronia de RialbEsglésia parroquial de Sant Esteve de Pallerols de Rialb – Baronia de RialbEsglésia parroquial de Sant Esteve de Pallerols de Rialb – Baronia de Rialb - Absis

Església parroquial de Sant Esteve de Pallerols de Rialb – Baronia de Rialb - Absis

I T I N E R A R I 


Situació: A Pallerols (o també Pallerols de Rialb), entitat de població disseminada, pertanyent al municipi de La Baronia de Rialb, a la comarca de la Noguera (Lleida).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament, tot i que el dia de la nostra visita vàrem poder fer una ullada a l'interior, on s'hi estava celebrant. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitada el 09/05/2015:

Per arribar a Pallerols, des de la localitat de Peramola (42 03 12.8 01 16 07.5) i circulant per una carretera que es dirigeix a la població de Politg, cal localitzar un punt situat a 42 01 55.7 01 13 25.9.

És una carretera que es pot reconèixer al mapa, però que no hi apareix identificada (En aquest cas concret, part de la ruta coincideix amb l'assenyalada en aquest mapa, amb punts de color lila, entre Peramola i Pallerols, identificada com a GR-1).

Sobre el terreny passa més o menys el mateix. Durant el recorregut no hem vist cap fita indicant  el nº de la carretera ni els punts quilomètrics.

En aquest punt que assenyalem, es pren una sortida, indicada, que en ben poca estona ens portarà a Pallerols, situat a uns 1500 metres aproximadament.

Asfaltat fins dalt. Aparcament als voltants.

Nota: En aquesta mateixa carretera, hi ha una sortida indicada: Camí de Pallerols. S'entra a un camí de terra.

Desconeixem el seu estat, però si es semblant a una altra sortida, indicada com a Camí de Sant Marc, sols hi invitaríem a anar-hi als fans dels 4x4. Recomanem el present itinerari.

Localització: N 42 02 13.1 E 01 12 52.6 – Altitud: 811 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Abril 2015):

“ Descripció

Església molt modificada, amb cases i coberts en ruïnes adossats al nord.

Absis principal i absidiola a migdia (la del costat nord ha desaparegut). Hi ha dues finestres de doble esqueixada a l'absis i una a l'absidiola, tapiades, amb arcs de tosca.

 A ponent hi ha una doble finestra geminada tapiada, i a sobre una finestra romànica de doble esqueixada.

 Ampliació amb un edifici simètric d'obertures al costat de migjorn, amb porta d'arc rebaixat, rosetó i dues finestretes del pis superior, cobert amb teula a dues vessants. Campanar afegit.

Notícies històriques

Reformada al segle XII (finestres geminades). Des de Sant Esteve se celebra una processó fins a Sant Marc. 1793, data a la llinda de la nova porta de migdia.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web Pat.mapa – arqueologia, el següent text (Abril  2015):

“ Descripció

El jaciment és el nucli urbà del nucli de Pallerols, al municipi de la Baronia de Rialb.

 El conjunt arquitectònic està format per diverses masies, un castell, una església i una necròpolis.

 El nucli estava abandonat fins fa diverses dècades i ara s’està recuperant, fet que ha pogut alterar algunes restes.

El lloc és esmentat a la documentació, per primera vegada, a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell l’any 819. Del castell no en queden gaires restes, i tampoc es conserven notícies documentals directes.

Es troba al turó que hi ha al costat de l’església, i sembla que estava format per una torre de planta quadrada i un recinte de major tamany.

 La torre feia a l’interior 3,4x3m amb unes parets de 130cm. Es conserven poques filades dels murs que estaven construïts amb carreus allargats col·locats en filades i units amb morter de calç.

A la banda meridional del cim del turó hi ha un mur de 17,3 m que pertanyia al recinte del castell. Conserva una alçada de 3m, repartits en 12 filades, i un gruix de 110cm.

 Pot veure’s en aquest pany de mur una espitllera.

 L’església que es conserva a l’actualitat, dedicada a Sant Esteve, va patir una profunda modificació al 1793 canviant la seva fesomia d’església romànica original. Es va construir una nova nau en sentit nord-sud que va quedar integrada dintre de l’antic temple romànic.

A la paret de llevant es conserven dos absis semicirculars de diferents dimensions, que eren la capçalera de l’antic temple. Al mur de ponent de l’església es conserven altres elements del temple romànic: una façana perfectament delimitada pel conjunt del parament per dues cantonades i els pendents de les dues cobertes.

 L’aparell constructiu de l’edifici altmedieval és molt uniforme i està format per carreuons allargats, disposats de forma ordenada i units amb argamassa.

 El nucli està format també per diverses edificacions, moltes d’època moderna, que han estat restaurades recentment.

 L’any 1985, amb motiu de la visita del bisbe de la Seu s’eixamplà un camí que naix darrera de l’antic edifici de les escoles i que va en direcció nord.

 En un dels marges d’aquest camí aparegué una tomba antropomorfa excavada al substrat dur i tapada amb lloses. Feia 2,2m de llarg i 50cm d’amplada.

Actualment no hi ha restes d’aquest enterrament. És possible que es tracti del cementiri que estava associat al temple romànic, tot i que està lleugerament allunyat d'aquest.

Context

Camí que surt del nucli urbà de Pallerols”.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google que mostrem tot seguit.


  • Referent a l'esment que es fa a Pat.mapa – arqueologia, de possibles restes del castell de Pallerols, vàrem fer una petita prospecció pels voltants, i no vam ser capaços de localitzar aquestes possibles restes, però la veritat, és que hi varem dedicar molt poc temps, i a més no havíem vingut preparats per a aquesta  descoberta.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: