F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Albinyana, població en cap del municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Penedès - (Tarragona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
Altres noms:
Accés - Visitada el 12/12/2014:
Situada a la part alta de la població, a la Plaça Vella.
Ens fa una mica de vergonya confessar-ho: hem tingut que demanar ajuda per poder sortir de la població. Per la zona de l’església, encimbellada, envoltada per laberíntics carrers estrets, no ens ha estat pas fàcil sortir-ne.
Localització: N 41 14 45.9 E 01 29 11.3 – Altitud: 199 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa - Enllaç trencat - ens complau extreure la següent informació (Desembre 2014)
“ Descripció
Davant l'església trobem el Sagrat, plaça amb xiprers que abans era el cementiri.
La façana de l'església, és dividida en dos cossos horitzontals mitjançant dues motllures; i decorada amb dues pilastres estriades i adossades (una a cada banda).
La porta té damunt la llinda amb motllura en forma de semicercle. El remat consta de dos pinacles i un cos en forma de triangle al mig.
L'interior té tres naus. La central presenta volta d'aresta i es separada de les laterals per arcs semicirculars. Als peus de l'església hi ha el cor suportat per un arc escarser.
El campanar és una torre quadrada, amb els angles aixamfranats i coronat amb un panell que és un àngel petitó, que recorda al d'El Vendrell.
Notícies històriques
L' església de Sant Bartomeu és documentada el 1120 en la confirmació de les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès del papa Calix II.
D'aquesta església d'estil romànic i d'una sola nau tan sols en resta la part de l' absis i els arcs laterals de mig punt.
Al s. XVIII s'amplià l'església i es construïren les naus laterals (la dreta en el 17969 i l'esquerra al 1723) segons les inscripcions que presenten cadascuna.
El campanar i la façana daten del s. XIX segons una inscripció que hi havia en el campanar.
Durant la guerra del 36 es cremaren les imatges, els bancs, a l'interior de l'església i el campanar feu de xemeneia (Actualment és restaurat).”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Altres :
- De l’àngel que corona l’església de Sant Bartomeu, es diu “ ... que és un àngel petitó, que recorda al d'El Vendrell ..."
Es refereix a l’àngel que corona l’església parroquial de Sant Salvador, a El Vendrell, i que no documentarem en les nostres pàgines, per ser una església del segle XVIII (Patrimoni.Gencat), però que ens agradaria fer esment d'algunes de les curioses vicissituds que va patir aquest àngel, incloent-hi un vol en un helicòpter nord-americà i que es descriuen en una pàgina de wikipedia, de la que seguidament extraiem el següent fragment de text:
“La construcció de l'Àngel s'inicià el mes de juliol de 1784, un mestre argenter de Vilanova i la Geltrú anomenat Josep Romeu.
Destinat a l'ornamentació del campanar de la Vila (El Vendrell).
La dita escultura tenia doble finalitat: ornamentació i senyalar la direcció d'on bufa el vent.
El sis d'agost, festivitat de Sant Salvador del 1784 fou col·locat al cim del campanar.
Quan la guerra amb el francès (tenia el quartel general al Vendrell) aquests tiraven a fer blanc amb la cama encongida de l'Àngel fins que aconseguiren tallar-la.
La cama fou guardada a la Casa comunal.
L'any 1859 un huracà li arrencà l'ala dreta, i l'altra 26 anys després.
El sis de novembre de 1825 quedà immòbil.
L'Àngel fou restaurat el 1971 (1959?) i restituït al seu lloc per un helicòpter nord-americà.
En paraules de l'"speaker" de la Ràdio i Televisió de París, dites en el reportatge de la reposició de l'Àngel: "mentre aquestes màquines de guerra es dediquin a passejar àngels pel dolç cel de Catalunya, tot anirà bé, perquè això serà signe de pau" (Julià Antoni i Ramírez)”.
Altres llocs interessants per visitar:
Ermita de Sant Antoni
Des de la Plaça Vella, al davant de l’església de Sant Bartomeu, arrenca una carretera, indicada, que mena a l'ermita de Sant Antoni - (Segle XVIII ?).
És un camí estretet, asfaltat, que en un recorregut relativament curt, ens condueix al lloc desitjat, des d'on (si el temps ho permet), es gaudeix d’unes extenses vistes.
Còmode aparcament.
A la pàgina web de Patrimoni.gencat podem veure-hi una fotografia d’en Pere Català Roca de l’any 1964.
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure el següent text (Desembre 2014):
“ Descripció
Situada al cim de la Serra del Quadrell, fou construïda damunt la roca.
Destaca l'espadanya d'un sol cos que s'aixecà aprofitant una gran penya.
L'exterior de l'ermita presenta una escalinata que mena cap la porta d'accés i unes petites espitlleres, així com dos contraforts que sostenen la volta de mitja canya feta amb gruix de l'interior.
Consta d'una sola nau i té un caire místic i primitiu. A la dreta i adossada a l'ermita, trobem l'antiga casa de l'ermità abandonada des dels fets del 36.
Notícies històriques
L'origen de l'ermita es desconeix. Però se sap la data de l'altar que tenia abans la guerra del 36. Era un altar d'un barroc tardà d'últims del s. XVIII, per tant l'ermita deu ser anterior.”
Aquesta ermita està situada a N 41 14 31.1 E 01 28 34.5 – Altitud: 344 m.
