Església parroquial de Sant Andreu – Cànoves i Samalús / Vallès Oriental

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


1


2


I T I N E R A R I 


Situació: A Samalús, entitat de població de Cànoves i Samalús, municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: Ho desconeixem.

Estat: Bo. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés – Visitada el 27/10/2019:

La trobarem a la plaça de l'Església. Aparcament als voltants.

Localització: N 41 41 19.8 E 02 18 48.0 – Altitud: 379 m.  

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,ens complau extreure la següent informació (Octubre 2019):

“ Descripció

Sant Andreu centra el petit nucli de Samalús que es troba prop de la carretera que va de la Garriga a Llinars del Vallès.

L'edifici és d'una sola nau amb absis semicircular i capelles laterals.

 La nau és coberta amb volta de canó seguit i l'absis amb volta de quart d'esfera.

Al costat nord de la nau hi ha dues capelles i al costat sud una capella i la sagristia.

 Té una portada rectangular i al seu damunt una fornícula d'arc conopial i una finestra d'ull de bou.

A l'absis hi ha tres finestres de doble esqueixada, centrades exteriorment entre bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram.

L'absis va ser sobrealçat amb un aparell més regular, on es van obrir cinc espitlleres.

Al seu costat de migdia s'alça la torre-campanar.

Del campanar primitiu es conserva la part baixa amb decoració d'arcuacions i bandes als angles amb finestra central, al primer pis, i un altre pis sense obertures ni decoració.

 La part alta, possiblement del segle XVI, presenta una obertura per banda i un coronament de merlets.

Notícies històriques

La parròquia de Sant Andreu de Samalús es cita per primera vegada l'any 1060, formant part d'un feu que el bisbe de Barcelona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills.

 L'any 1218 apareix esmentada en una donació.

Segurament, l'església romànica de Sant Andreu fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d'una esglesiola primitiva.

Als segles XVI i XVII es van fer importants ampliacions com la construcció de les capelles.”


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: