F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: En terrenys de Sant Agustí de Lluçanès, nucli de població dispersa del municipi del mateix nom, a la comarca d'Osona (Barcelona). Al davant hi ha una rellevant edificació del segle XVIII, el Mas Grau
Època: Segle X – Romànic – (Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès)
Protecció: Ho desconeixem.
Estat: No és accessible lliurament. Exteriorment presenta un relatiu bon aspecte. Hem aparcat al costat.
Altres noms:
Accés – Visitada el 18/08/2016:
De fet la vàrem trobar de “xiripa”, donat que no en teníem coneixement de la seva existència. Donant voltes pel món, vàrem veure un cartell. Seguint aquesta indicació, vàrem arribar a l’església. És a dir en aquesta ocasió, primer la vàrem trobar i després ens vàrem informar, al reves de les altres vegades ...
Circulant per la carretera BP-4654, que pel que interpretem al mapa de Google transcorre d'Alpens a Sant Quirze de Besora, en un punt d'aquesta via situat a 42 05 06.2 02 07 48.9, prenem una sortida , indicada, que en un curt recorregut d'uns dos cents metres, ens situa al davant de l’església.
Localització: N 42 05 05.6 E 02 07 38.5 – Altitud: 815 m.
M A P A del recorregut
Altres:
- No apareix a la pàgina web Patrimoni.Gencat de la que normalment extraiem informació - (Agost 2016).
- No apareix a la pàgina web de wikipedia referida a aquesta població – Llista de monument de Catalunya - (Agost 2016).
- Sols l'hem pogut identificar per la fotografia que apareix a la pàgina de wikipedia referida al poble de Sant Agustí de Lluçanès.
- Finalment, hem pogut localitzar una mínima informació a la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, que reproduïm a continuació:
“Sant Agustí
Sota el Serrat de Ginestes i molt a prop del Collet de Sant Agustí s’hi descobreix, en el pas de la mateixa carretera cap a Alpens, el petit barri de Sant Agustí que dóna nom al municipi.
Quatre cases comptades prop de l’antiga i ennoblida pairalia del Grau arrauleixen la petita església parroquial de Sant Agustí, un edifici molt antic que trobem ja documentat l’any 905 quan era parròquia sufragània de Lluçà.
Malgrat les múltiples modificacions que s’hi ha operat durant el pas dels segles, l’edifici conserva encara alguns elements de factura romànica, especialment l’interior.
Un ample campanar de cadireta confereix a l’església una personalitat especialment singular.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació: