F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A la Cellera de Ter, vila i municipi de la comarca de La Selva (Girona).
Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Visitable: Horaris de culte. Aparcament als carrers dels voltants.
Altres noms:
Accés - Visitada el 14/12/2013:
La trobarem com és lògic, a la plaça de l'Església.
Localització: N 41 58 08.88 E 02 37 15.96 – Altitud: 160 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent (i extensa) informació (Desembre 2013):
“ Descripció
Construcció de grans dimensions situada al centre del nucli urbà i coberta amb doble vessant a laterals.
Destaquen del conjunt la nau principal, el campanar, el presbiteri, el porxo i la torre "de les Bruixes". És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals a la part nord i una gran capella annexa a la part sud. La nau està coberta amb una volta apuntada, arrebossada i pintada de blanc, que mostra els arcs faixons de pedra vista fins a la línia de les impostes.
Pel que fa al presbiteri absidiat, està cobert amb una volta de creueria amb cinc nervis.
La construcció de la capçalera i la torre "de les Bruixes" data del segle XVII. En les llindes dels accessos a la sagristia i a l'escala de la torre hi ha inscrites la data de 1644.
La torre, anomenada també "del Mal Temps" o "Comunidor",
té un accés interior d'escala de cargol que a l'exterior conforma una mena d'absidiola. Està cobert a quatre aigües i té quatre finestres emmarcades de pedra sorrenca. Originalment tenia la funció de beneir als quatre vents i "comminar" el mal temps en cas de tempesta. Als peus de la nau existeix un cor suportat per un arc carpanell i, en una petita sala propera, una mena de museu parroquial amb objectes litúrgics i catequètics conservats.
Al campanar, d'estructura quadrada i cobert a quatre vessants molt aguts,
s'hi accedeix per una porta exterior al temple i per unes escales de forma circular decreixent fetes de blocs de còdol poc desbastats.
Sobre d'aquesta porta hi ha tres creus de ferro forjat clavades a la paret
que, juntament a d'altres repartides pels carrers del centre de la Cellera, conformaven un antic ritual de Via Crucis local. N'hi ha una de gran, amb decoració cargolada, i dues de petites.
L'estructura de la façana és més aviat barroca, senzilla, on destaca el porxo d'accés amb columnes de pedra i coberta de fusta original del segle XVIII i restaurat el 1990.
Sobre la porta d'entrada, emmarcada de grans blocs de pedra, hi ha una fornícula absidiada amb una imatge escultòrica de la Verge amb el nen feta de pedra de Girona.
Sobre la fornícula existeix una rosassa amb un vitrall de Domènec Fita fet el 1976.
Les bigues principals de fusta que sostenen el petit teulat de dues aigües del porxo estan decorades amb forma de serp, les dues laterals, i amb forma de cap masculí la central. La biga que uneix les dues columnes de pedra del porxo porta les dates de 1797 i 1990 gravades. La part superior de la façana té una cornisa senzilla, culminada amb rajola, amb una part central convexa a mode de frontó.
Notícies històriques
Les primeres notícies daten del segle IX (833-860), en relació al rei franc Carles el Calb i al monestir de Sant Medir (Sant Gregori, Gironès).
Al 1080 ja està documentada com a Parròquia, que incloïa, fins al segle XVIII-XIX, el terme i el castell d'Anglès. L'església de la Cellera és l'edifici històric més rellevant, ja que és l'origen de l'agrupació del nucli urbà com a sagrera o cellera medievals.
Les restes més antigues de l'església són de l'edifici del segle XII. En resta un pany de paret, la base del campanar i una finestra d'espitllera a la banda meridional, on actualment hi ha la capella de la Immaculada. L'edifici romànic sembla que sofrí alguns desperfectes durant els terratrèmols de 1427.
Entre els elements destacables de l'interior de l'església cal esmentar el sepulcre funerari de 1348 i la làpida commemorativa de Galzeran Olmera (1597).
La Fisonomia del temple actual té l'origen en les reformes del segle XVII (1627-1645). Llavors es va allargar l'edifici a ponent amb l'actual absis i la torre "de les bruixes" o "del Mal Temps" es va canviar l'orientació de l'església i es va reformar el campanar i la façana.
Fou durant aquesta època (1620-1627) que es produí la momentània "independència" parroquial de la Doma d'Anglès, encara que el tribunal competent de la Roma va fallar a favor del recurs d'apel·lació interposat pel rector de la Cellera i un canonge Gironí i Anglès deixà de tenir parròquia pròpia. Així ho recorda una làpida rectangular situada a la façana sud del temple: EN LO ANY DE 1627 ESTA IS GLESIA DE N(ost)RA S(eny) ORA DE SA LAS FONCH TORNADA SENYA LAR P(er) SOLAR PARROCHIAL DE LA VILA I SELLERA D'ANGLES P(er) LO SUMO PONTIFICE UR BANO OCTAU ESENT SACRIS TA LO DOCHTOR MIQUEL && PAGES&&
No fou fins l'any 1788 que la Cellera va aconseguir la independència civil a canvi de renunciar als seus drets parroquials sobre Anglès. Llavors, i legalment des de 1859, Anglès i la Cellera foren pobles i ajuntaments independents. (Veure la fitxa referent a l'església de Sant Miquel d'Anglès, La Selva).
El porxo es va construir a finals del segle XVIII. Durant el segle XIX (1855) es va construir la capella de la Immaculada, al sector sud, a tocar del campanar. Fins a la Guerra Civil existí un retaule barroc, obra de l'escultor gironí Antoni Barnoya i dels dauradors Ambrosi Colobran i Pau Figueres, construït entre 1688 i 1757. Aquest mateix escultor també va executar el retaule, conservat en part, de Santa Maria del Coll (Osor). A més del retaule barroc, durant la Guerra Civil es va destruir una imatge romànica de la Verge. Després de la guerra es va reconstruir el retaule principal amb una obra neogòtica de J.M. Bohigas, el 1955.
Sota la parròquia de Santa Maria de Sales s'inclouen actualment les sufragànies següents: Sant Just i Pastor del Pasteral, Santa Margarida de Puigpardina, Mare de Déu del Carme, Oriol de Sant Pelegrí i Oratori de Sant Benet de Palerm.”
- Curiositat:
Comunidor de l’església de de la Mare de Déu de Sales – La Cellera de Ter
Comunidor
Petita edificació en forma de porxo obert a quatre vents, cobert, situada prop de l’església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.
Comunir: Conjurar el mal temps amb oracions o exorcismes.
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
Unes pàgines sobre Comunidors:
- Comunidor de la Guàrdia de Sagàs – Observatori de Sant Julià de Vilatorta
- Comunidor de la Guàrdia de Sagàs – Conèixer Catalunya
- Los esconjuraderos - Los esconjuraderos o esconjuraderas reciben el nombre de “Comunidors” en Cataluña.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Altres:
La línia de ferrocarril Olot-Girona, o popularment el tren d'Olot o el Carrilet era una línia de ferrocarril que unia les ciutats de Girona i Olot.
Documentarem una mica aquest tema prenent com a eix bàsic, l'existència a la població de la Cellera de Ter d'una de les estacions – restaurada - d'aquest ferrocarril.
Visitada el 10/03/2017. La trobarem entre els PK 43 / 44 de la carretera C-63 - (Amer / Anglès). - N 41 59 03.1 E 02 36 20.1 - Altitud: 176 m.
No és accessible lliurament. Aparcament als voltants. Actualment és l'Escola d'Art El Pasteral - Estació del Pasteral.
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure parcialment la següent informació (Març 2017):
"Descripció
Edifici aïllat i trapezoïdal de dues plantes i coberta de quatre vessants. Està format per l’edifici, els antics lavabos i uns patis o recintes amb petits murs circumdants.
Notícies històriques
Aquesta era l’antiga estació del tren de la línia que unia Olot amb Sant Feliu de Guíxols. Després de l’electricitat, el tren d’Olot va ser la innovació tecnològica més important que varen veure les comarques del Gironès, la Selva i la Garrotxa a principis del segle XX. La posada en marxa d’aquell negoci ferroviari suposava la modernització del transport, que oferia molta més rapidesa i capacitat de càrrega que no pas el tradicional sistema de les tartanes i els carros. La inauguració del recorregut total que feia el nou transport ferroviari entre Girona i Olot va tenir lloc el 14 de desembre de 1911, encara que el tram d’Amer a Salt el 1895 ja funcionava.
El maig de 1891, després de constituir-se a Londres la societat The Olot & Girona Railway Comany Ltd., es van començar les obres del primer tram, el d’Anglès a Amer, passant per la Cellera (on també existia una parada del tren, actualment inexistent) i el Pasteral.
La línia de Ferrocarril de Via Estrecha (FEVE) va funcionar fins el 1969.
Actualment és l’Escola Municipal d’Art de la Cellera. Aquesta fou iniciativa de vàries persones interessades en l’art i l’estudi artístic, com en Ramon Ripoll, en Lluís Sarsanedas, el pintor Tomàs Vilà (Veure la fitxa corresponent al Mas de Can Moner, La Cellera de Ter, Selva), la regidora de cultura del moment, Antonieta Bosch, i el rector Emili Bohigas. L’escola es traslladà de les antigues escoles (actual Ajuntament) a l’estació del Pasteral durant el curs 1986-1987. Aquesta escola ha tingut un ressó i una funció formativa comarcal i hi han passat rellevants noms dels professionals i artistes del panorama actual a la província de Girona."
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- El tren d'Olot – RACO
- El tren d'Olot – Wikipedia
- El web del tren d'Olot
- El tren d'Olot - Bonmatí
- Vies Verdes – Ruta del carrilet
- Vies Verdes - Girona
- Vias Verdes – Vive la Via – Fundació de los Ferrocarriles Españoles
- Vias verdes de España
- Fundación de los ferrocarriles españoles
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
