F O T O S
Pensem que uns moments abans o després de la celebració de la litúrgia, es deu poder visitar l'església.
La Patum és omnipresent a Berga: Aquí veiem una rajola del terra del carrer, amb una representació de figures.
I T I N E R A R I 
Situació: A Berga, ciutat i municipi del mateix nom, capital de la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Es conserva - No és accessible lliurament. Hem aparcat al carrer Passeig de la Pau, doncs els carrers dels voltants de l'església són zona peatonal.
Altres noms: Església de Sant Joan - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 08/11/2014:
A la Plaça de Sant Joan nº 4, a tocar de la Plaça de les Fonts
Localització: N 42 06 07.7 E 01 50 41.1 – Altitud: 704 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2014):
“ Descripció
L'església consta de dues naus. La nau principal, bastida pels hospitalers al segle XIII, fou novament coberta amb volta al segle XVIII pels mercedaris.
La seva capçalera gòtica, degué ser construïda per les monges cistercenques al segle XV. La nau lateral, adossada al costat nord, mostra en el seu parament central indicis que es podria tractar de la capçalera d'un primitiu temple romànic , bastit probablement al segle XII i orientat diversament.
Unes excavacions fetes el 1973 posaren al descobert arcades i un capitell zoomòrfic, amb un gran ocell esculpit, datables del segle XII avançat. Amb tot, manquen excavacions addicionals que precisin les diverses etapes constructives de l'edifici.
El capitell està situat al tram de la nau de tramuntana, dins un pilar-columna hi ha un capitell amb una decoració força malmesa d'una figura d'ocell fantàstic, possiblement evocador d'algun bestiari. El capitell fou mutilat en ésser fetes reformes posterior a Sant Joan; actualment en són visibles dues cares esculpides d'aquest capitell, l'únic exemplar que es conserva.
Notícies històriques
L'església de Sant Joan, d'origen romànic, és un edifici que presenta molts problemes interpretatius, ja que fou edificat en diverses fases al llarg d'un període de temps dilatat.
El primer esment documental és del 1220, data en què s'autoritza la construcció d'una capella a la casa dels hospitalers a Berga. Aquesta casa, amb la seva església recentment reconstruïda, fou adquirida el 1377 per l'abadessa de Santa Maria de Montbenet, per tal d'adaptar-la a les necessitats del monestir cistercenc que, procedent de Valldaura, s'havia establert a Berga el 1338.
Les monges hi residiren fins el 1569, en què el convent passà a dependre del Monestir de Poblet. L'intent d'establir-hi un priorat masculí fracassà al cap de pocs anys, però Poblet conservà el convent fins al 1702. El 1708 fou adquirit pels mercedaris, que el regentaren fins a l'exclaustració del 1835.
Posteriorment, l'església passà a fer de parròquia (1897-1909) i , des de 1911, de sufragània. La part conventual fou destinada a escola.
Capitell
L'any 1973 arran d'unes operacions de neteja i al desmuntar una trona sorgí el capitell de la primera església romànica de Sant Joan de Berga.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
