F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A les afores de Puig-reig, per sobre del Pont de Periques, i al costat de la Casa de Periques, en terrenys de Puig-reig, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Documentada des del segle XI, tot i que “va enderrocar-se en època moderna i quedà transformada en una simple capella d'una sola i petita nau” - (Pat.mapa).
Protecció: BCIL – (Diputació de Barcelona).
Estat: L'edificació supervivent presenta un bon estat. El dia de la nostra visita varem poder accedir lliurament a l'interior, doncs la porta estava oberta.
Altres noms: Església de Santa Maria de Periques - (Patrimoni.Gencat) / Mare de Déu del Carme de Periques (Diputació de Barcelona).
Accés - Visitada el 30/08/2014:
Afores de Puig-reig. Un possible accés: entre els PK 0 / 1 de la carretera BV-4406 (Carretera de Puig-reig / Santa Maria de Merlès) – Veure el mapa següent:
Localització: N 41 58 38.9 E 01 53 07.5 – Altitud: 456 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):
“ Descripció
L'església era inicialment un edifici de tres naus capçades per tres absis semicirculars, el central més alt i ample que els laterals, dibuixant una planta basilical característica del primer Romànic.
L'edifici va enderrocar-se en època moderna i quedà transformat en una simple capella d'una sola i petita nau amb l'absis semicircular central i la porta al peu del mur de ponent.
L'estiu de l'any 1990 es realitzaren unes excavacions arqueològiques que determinaren la planta basilical i que han recuperat les primeres filades dels absis laterals a l'ensems que es va trobar una petita necròpolis i unes sitges.
Notícies històriques
Des de l'any 1026 es tenen notícies d'aquesta església, aleshores era advocada a Sant Julià de Puig-reig.
Fou seu d'una petita comunitat benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà però que no s'allargà després dels primers anys del segle XII. Aleshores l'església esdevingué parroquial.
L'any 1247 el bisbe d'Urgell va cedir el patrimoni de l'antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga. Fins al segle XIV va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-reig o de la Garriga i en època moderna es mantingué l'advocació, fins que a començaments dels segle XX, es dedicà a la Mare de Déu del Carme.
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2014):
“ Descripció
Petita capella d'origen romànic situada al costat de la casa de Periques.
És d'una sola nau amb absis semicircular. Es tracta d'una edificació senzilla amb murs fets amb carreus de tamany mitjà disposats en filades.
La façana davantera té un portal de mig punt adovellat i, al damunt, un petit òcul i un campanar d'espadanya.
L'absis té un petit finestral amb arc de mig punt.
L'església era inicialment un edifici de tres naus capçades per tres absis semicirculars, el central més alt i ample que els laterals, dibuixant una planta basilical característica del primer Romànic, més llarga que la capella actual. En els murs laterals encara és visible la marca dels arcs que originàriament marcaven el pas a les naus laterals.
Aquesta construcció va enderrocar-se parcialment en època moderna per construir-hi la nova capella.
L’interior de la nau és cobert amb volta de canó.
Les excavacions arqueològiques realitzades l’any 1990 han permès recuperar les primeres filades dels absis laterals, del mur de ponent (a l’altre costat del camí) i també s’hi va trobar una petita necròpolis (a l’entorn i sobretot a l’exterior de la capçalera) i unes sitges.
Des de l'any 1026 es tenen notícies d'aquesta església, que aleshores era advocada a Sant Julià de Puig-reig.
Fou seu d'una petita comunitat benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà però que no s'allargà després dels primers anys del segle XII. Aleshores l'església esdevingué parroquial.
L'any 1247 el bisbe d'Urgell va cedir el patrimoni de l'antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga. Fins al segle XIV va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-reig o de la Garriga.
A finals del segle XIII en aquest lloc els Templers iniciaren la construcció d'una granja-convent. La dissolució de l'orde, a inicis del segle XIV, va impedir que la construcció es pogués acabar totalment i funcionés com a centre agrícola i ramader de la Comanda de Puig-reig.
Sota el domini dels Hospitalers fou residència temporal dels membres de l’orde i, al segle XVII, ja funcionava com a masia.
En època moderna es construí la nova capella, aprofitant vestigis de l’església romànica, i se’n va mantenir l'advocació. A començaments dels segle XX la capella es dedicà a la Mare de Déu del Carme.
Actualment s’hi diu missa un cop a l?any.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Berguedà : Veure en un mapa més gran.
