Església del Bullidor – Barbens / Pla d’Urgell

Valoració: 3 vots.
espereu…

F O T O S 


Les següents fotografies corresponen a l'edificació conjunta formada pel Castell i per l'Església del Bullidor

I T I N E R A R I 


Situació: A El Bullidor, nucli de població poc habitat de Barbens, localitat i municipi de la comarca del Pla d'Urgell - (Lleida).

Època: El lloc està documentat des del Segle XII – Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat:  Ruïnes. Hem aparcat als voltants.  

Altres noms: Església de la Nativitat de la Mare de Déu - Generalitat de Catalunya.*

Accés – Visitada el 03/04 /2010:

Punt d'inici - Des de la localitat de Barbens, hem iniciat l'itinerari al carrer anomenat Camí del Bullidor (0) -  (N 41 40 48.32 01 01 2.46 – Prolongació del carrer Jacint Verdaguer, molt a la vora del Castell de Barbens), i després d’un còmode recorregut d'uns 1,7 km., hem arribat a aquest petit nucli.

Localització: N 41 41 29.2 E 01 00 56.4 – Altitud: 275 m.


La introducció de les coordenades anteriors a Google Maps, facilita la confecció del següent

M A P A del recorregut


Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació - (Març 2018), que tracta conjuntament de l’Església i del Castell del Bullidor, donat que ambdós estan edificats frec a frec.

“ Descripció

Del castell de Bullidor queden molt poques restes, tot i que ha sofert obres de consolidació i restauració.

Es conserva part de la façana on es troba la porta principal d'arc de mig punt adovellat i una finestra a l'esquerra, de forma rectangular, decorada amb pinacles i una motllura a la part inferior.

L'interior està completament buit. El parament és de carreus de pedra regulars.

Adossada al castell apareix l'Església de la Nativitat de la Mare de Déu.

El temple és de planta rectangular, de 12 metres de llarg per 6 d'ample, tot i que compta amb un afegitó modern a la façana oriental.

Els murs de l'església i el campanar estan construïts amb els mateixos carreus regulars que el castell, fins i tot presenten les mateixes marques de picapedrer.

Es va emprar pedra irregular en un mur interior que comunica l'església amb el castell. 

L'accés a l'església es feia per una petita porta situada a la façana oest.

L'altar se situava a la part meridional del temple.

Darrera d'aquest hi ha una petita sagristia.

El temple era cobert amb volta de canó amb una motllura amb degradació. 

Hi ha un petit baptisteri de planta quadrada rematat amb una cúpula.

L'interior de la cúpula era policromat, amb falsos nervis pintats de negre.

Sota la motllura d'arrencada de la cúpula hi apareixen les restes d'una sanefa pintada amb garlandes blaves.

A la teulada, damunt de la cúpula s'hi localitza un petit cimbori de base quadrada.

El campanar, fet amb carreus ben tallats, és de base quadrangular. L'estructura que sostenia la campana és moderna, probablement del segle XIX.

Notícies històriques

El primer document on apareix el nom de Bullidor és de l'any 1164, quan Guilla, esposa d'Arnau de Formiguera, dóna als templers de Barbens les terres que tenia "in Barbenz super Bullidor".

Hi ha molt poques dades sobre els senyors del Bullidor a l'edat mitjana.

 Se sap que la senyoria del castell canvià sovint de mans.

 A inicis del segle XIV el Bullidor formava part de la senyoria d'Anglesola.

En el fogatge de 1359 consta sota el domini del castell de Montsonís.

A finals del segle XIV, el senyoriu passà a mans de Francesc del Bosc.

A inicis del segle XV estigué sota el domini del llinatge dels Copons.

La família habitava el castell i fou en aquest període en el qual es reformà - queda reflectit en una inscripció de l'any 1538 - i construí també la creu de terme de la plaça de l'església de Barbens al 1546.

La baronia del Bullidor passà als Massot al segle XVII, els quals van conservar el títol després de l'abolició de les senyories jurisdiccionals del segle XIX. “


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: