F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Sobre un turó que presideix el lloc de Santa Perpètua de Gaià, entitat de població de Pontils, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
Època: Segle XI - Preromànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment presenta un relatiu bon aspecte. Al costat, hi havia un antic cementiri.
No és accessible lliurament. Situada dins d'un clos aixecat amb pedres, i envoltada, quasi bé presa, per un munt d'herbes que arriben a l'alçada dels genolls d'una persona.
Altres noms: Santa Maria.
Accés - Visitada el 25/05/2015:
Senzill de localitzar: a tocar del PK 9 de la carretera T-201 (Entre Pontils i Seguer). Aparcament molt precari, molt justet, al voral de la carretera.
Localització: N 41 27 48.6 E 01 23 38.9 – Altitud: 561 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2015):
“ Descripció
Edifici preromànic de nau rectangular al qual s'hi va afegir una coberta de fusta.
En època romànica, a la zona del presbiteri es va afegir un sistema d'arcs formers de reforç, immediats al mur originari i també una volta de mig punt en substitució de la primitiva.
El presbiteri va ser realitzat al segle XIV amb volta de canó apuntat. La porta originària d'accés a l'edifici és un arc de mig punt, dovellat i fet amb carreus de pedra vermella. Va ser construïda en època del romànic al mur sud de l'església i al segle XIV es va tapiar.
L'edifici conserva els murs primitius preromànics i els paraments gòtics de la zona del presbiteri, mentre que del període romànic són els arcs formers que trobem a la nau immediats al mur originari i a la volta.
Notícies històriques
El terme del castell de Sta. Perpètua ja s'esmenta com a afrontació en la venda del castell de Queralt l'any 975.
Deuria ser un dels primers indrets colonitzats en la línia del Gaià i potser un dels primers també en tenir un nucli humà (colons, específicament) establert a redós de la fortalesa.
L'església de Sta. Susanna apareix documentada en una data tan primerenca per la zona com és el 1012.
Les diferents vicissituds per les quals va passar la zona en els primers moments de l'assentament, fa creure que durant un curt període l'empresa repobladora va veure's interrompuda (invasions sarraïnes), això no obstant es reprendria immediatament. El lloc va pertànyer primer als Sala i posteriorment als Cervelló. L'esglesiola de Sta. Susanna depengué de la parròquia de Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià, inclosa dins l'arxidiòcesi de Tarragona.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Maig 2015):
“ Descripció:
Es tracta d'un edifici preromànic que presenta nau rectangular al qual s'hi va afegir una coberta de fusta.
A la zona del presbiteri, en època romànica, al segle XII, es va afegir un sistema d'arcs formers de reforç, immediats al mur originari i també una volta de mig punt en substitució de la primitiva.
Amb volta de canó apuntat, va ser bastit el presbiteri al segle XV.
La porta d'entrada originària a l'edifici és un arc de mig punt, adovellat i realitzat amb carreus de pedra vermella.
Cal destacar l'ús del sauló com a element decoratiu en les dovelles de I’arc de la porta. A la cornisa sobre la que se situa el campanar d'espadanya. Va ser construïda en època del romànic al mur sud de l'església i al segle XIV es va tapiar.
L'edifici conserva els murs primitius preromànics i els paraments gòtics de la zona del presbiteri, mentre que del període romànic són els arcs formers que trobem a la nau immediats al mur originari i a la volta.
Notes històriques:
El terme del castell de Santa Perpètua ja s'esmenta com a afrontació en la venda del castell de Queralt l'any 975.
Deuria ser un dels primers indrets colonitzats en la línia del Gaià i potser un dels primers també en tenir un nucli humà (colons, específicament) establert a redós de la fortalesa.
L'església de Sta. Susanna apareix documentada en una data tan primerenca per la zona com és el 1012.
Les diferents vicissituds per les quals va passar la zona en els primers moments de l'assentament, fa creure que durant un curt període l'empresa repobladora va veure's interrompuda per les invasions sarraïnes, això no obstant es reprendria immediatament.
El lloc va pertànyer primer als Sala i posteriorment als Cervelló. L'esglesiola de Sta. Susanna depengué de la parròquia de Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià, inclosa dins l'arxidiòcesi de Tarragona.
Se sap, per una làpida avui desapareguda, que va ser molt modificada durant la primera meitat del segle XIV.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- A tocar de les imponents restes del castell de Santa Perpètua
Castell de Santa Perpètua: Hi ha una diferència de cinc anys entre cadascuna de les imatges de les dues fotografies
- i de les de l’església de Santa Perpètua de Gaià, edificació del segle XIX, que era la primitiva església del castell (Romànica – segle XII), que actualment es troba molt malmesa, com es pot veure a les següents fotografies:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
