F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Veciana, municipi de la comarca de l'Anoia (Barcelona).
Època: Segle X – Romànic - (Generalitat de Catalunya).
Protecció: No hi consta - (Generalitat de Catalunya).
Estat: Aparenta un bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament al voral de la carretera d'accés. Llavors un tram d'escales permet l'accés a peu a l'església.
Altres noms:
Accés - Visitada el 10/09/2013:
Des de Copons. circulant en sentit nord per la carretera BV-1005, després del PK 4 i abans d'arribar a Veciana, trobarem un punt a la dreta de la carretera (41 39 31.51 01 29 03.26) , degudament indicat, on hi ha unes escales que permeten l'accés, a peu, a l'església de Santa Maria, que ja ha estat visible amb anterioritat, durant la part final del recorregut.
De totes maneres, una mica més endavant, hi ha una petita carretera asfaltada que puja fins davant mateix de la porta d'entrada a l'església, on hi ha una petita esplanada on es pot aparcar algun cotxe. Fins i tot, ja a dalt, abans d'entrar a aquesta esplanada, hi ha un camí de terra que accedeix a la part del darrera de l'edificació, on si calgués, també es podria aparcar algun vehicle, en aquest cas, millor els 4x4.
En qualsevol cas, creiem que la millor opció, és aparcar a l'ampli voral que hi ha a la carretera i pujar-hi a peu.
Localització: N 41 39 32.80 E 01 29 04.07 – Altitud: 560 m.
Altres:
- De la pàgina web Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2013):
“ Descripció
Església d'una sola nau amb absis semicircular ornamentat amb una finestra d'arquivolta. Coberta amb arcades de mig punt sobre la que es construí la teulada. Porta a la façana sud amb una triple arquivolta de les que destaca la central decorada amb dibuixos de llaçades.
Una de les impostes és d'escacada i l'altre té dibuixos geomètrics. S'ha de dir que els capitells i les columnes són moderns.
El campanar és d'espadanya i al davant del tester un atri ambdós moderns. Està envoltada pel l'edifici de la rectoria i té adossat el cementiri. Actualment està en fase de restauració la que posa en valor els elements romànics (s'ha eliminat el sobrealçat de l'absis) i s'han substituït carreus i s'ha fet la teulada de nou.
Notícies històriques
La parròquia de Sta. Maria tingué la jurisdicció senyorial de gairebé la meitat de les terres del terme fins al s.XIX. N'era sufragània la de Sant Pere de Montfalcó.
En el darrer terç del s.XII es va fer una reconstrucció i a mitjans del s. XVII es va esfondrar la volta i la teulada. Aleshores s'hi feu una volta gòtica superficial per damunt de la original d'arc de mig punt.”
- Donat que és poc llegible la informació que apareix al plafó que trobarem al costat del temple, ens permetem transcriure a continuació aquestes dades:
“SANTA MARIA DE VECIANA
L’església de Santa Maria ha estat l’església parroquial de Veciana des dels seus inicis. Es troba bastant distant del nucli de població (fet poc habitual), situat a l’altre costat de la Riera de Veciana que corre pel fons de la vall. Santa Maria de Veciana està construïda sobre un replà, a mitja pendent del vessant muntanyós.
La parròquia de Veciana està documentada des del 1025-1050, etapa en que es produí la repoblació d’aquestes terres. L’església de Santa Maria és esmentada en un document del 1081 on el comte de Barcelona i Osona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis fan donació dels delmes i primícies que tenien als termes de Veciana, Montfalcó, Rubiola, Milió i Benviure. A la baixa edat mitjana formava part del deganat de Segarra i les Selves, amb centre als Prats de Rei.
L’edifici actual de Santa Maria data del segle XII. És un temple romànic construït amb carreus ben tallats, d’una sola nau amb coberta de volta i capçalera orientada a l’est, acabada en absis semicircular amb una finestra central de doble esqueixada.
La porta originaria del temple és la de migdia, decorada amb triple arquivolta ornamentada amb relleus de factura molt primitiva. L’arc central és decorat amb motius geomètrics de gran simplicitat amb un relleu pla i poc elaborat, de trets arcaics. Dividit en dues parts, la de ponent presenta un motiu geomètric trenat que conforma sis cercles amb creus i un rostre humà ovalat esquemàtic. La de llevant consisteix en una cinta entrellaçada bellament.
Aquesta arquivolta descansa sobre unes impostes d’estructura original, cúbiques i esbiaixades en la part superior, amb decoració geomètrica. Tots aquests motius decoratius son habituals en esglésies rurals on es mantenen temes i tècniques arcaics. Les impostes es recolzen sobre capitells i columnes de factura recent que substitueixen elements anteriors deteriorats.
Interiorment l’absis està decorat amb tres arcades que descarreguen el parament intern de la paret. Dos arcs més, un a cada costat, continuen la decoració a través del presbiteri. El conjunt es caracteritza per produir un joc de volums ric i harmònic. La llum del sol accedia a l’interior a través de tres obertures, la situada en el centre de l’absis, una altra a migdia formada per tres arquets i la del mur nord rematada per un arc de mig punt adovellat. En dates recents s’afegí una finestra a ponent.
La coberta primitiva era formada per una volta de canó de mig punt recolzada en una cornisa que rematava els murs perimetrals. En el segle XVII fou substituïda pe runa coberta amb nervacions gòtiques. L’absis conserva la volta originaria de quart d’esfera amb filades concèntriques.
Durant el segle XVII va ser objecte de varies intervencions destinades a rehabilitar-la però es van mantenir els seus trets essencialment romànics. Es va refer totalment el mur de ponent rematat per un campanar d’espadanya i on s’obrí una senzilla portalada d’accés. A principis d’aquest segle s’edificà l’atri a ponent, amb arcs de mig punts i columnes, tot el conjunt amb uns trets que pretenen rememorar el romànic i que faciliten una perfecta integració amb el conjunt del monument.
Dins el temple es guarda una reproducció de la imatge original de Santa Maria de Veciana, una talla romànica de fusta policromada, de gran bellesa. La peça originaria, del segle XIII, amb 88 cm. d’alçada, ha estat conservada des del 1891 en el Museu Episcopal de Vic. Representa la marededéu coronada que seu sobre un tron de columnes amb el nen sobre el genoll dret (tret singular, generalment està a l’esquerra) sostenint el llibre de les escriptures.
L’any 1999 es van dur a terme unes excavacions arqueològiques que van posar al descobert, a tocar del temple, pel costat nord, algunes estructures medievals, una necròpolis tardo-romana i restes de materials ibèrics fora de context. “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Anoia : Veure en un mapa més gran.
