F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Organyà, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Urgell (Lleida).
Època: Segle XI – Romànic / Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés - Visitada el 31/03/2015:
A la Plaça de l'Església.
Localització: N 42 12 40.6 E 01 19 43.2 – Altitud: 559 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Abril 2015):
“ Descripció
L'església actual presenta profundes alteracions que fan difícil la reconstrucció de les estructures primitives.
La planta és basilical, de tres naus i tres absis, i correspon a l'edifici de finals del segle XI.
L'alçat utilitza en canvi arcs apuntats, que semblen correspondre a modificacions posteriors, probablement coincidents amb les cronologies de les arcades cegues del mur de migdia.
El portal, compost per tres arquivoltes en degradació, així com l'òcul del damunt, poden correspondre a algunes reformes fetes durant el segle XIII.
La galeria amb arquets que hi ha sobre la cornisa és obra posterior, potser realitzada alhora que es va alçar el campanar de torre sobre el sector nord de la façana.
D'altra banda, mig tapat per construccions afegides, es pot veure part d'un absis de la construcció original, decorat amb arcuacions cegues i lesenes sota un fris de dents de serra.
La darrera reforma de l'església data del 1911 i durant els anys 1992-2000 fou consolidada i restaurada.
Notícies històriques
L'església de Santa Maria és documentada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell i al testament de Borrell II del 993.
Fou seu d'un antic priorat de canonges augustinians, l'església del qual fou construïda en temps dels bisbes Sala i Ermengol i fou consagrada el 1057.
Durant molts anys va tenir cura de l'església un clergue de nom Adalbertí, fins que un incendi causà danys irreparables i cremà els ornaments, les vestidures sacerdotals i diversos documents.
Després d'això, l'església fou novament dotada i restaurada per Guitard Isarn de Caboet i consagrada l'any 1090 pel prelat urgellès Bernat Guillem, tot establint una canònica augustiniana.
La fundació d'un monestir a Organyà havia tingut anteriorment un precedent frustrat en la dotació i consagració del 1057. A partir d'aquest moment el bisbe d'Urgell nomenava els priors i els canonges (normalment quatre) i els senyors de Caboet protegien el monestir amb llegats i donacions.
Els priors d'Organyà pretenien tenir el domini de la vila, raó per la qual van entrar en conflicte amb els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò i successors dels Caboet.
Per arrenjar aquesta situació, el 1232 s'arbitrà un pariatge entre Roger Bernat, comte de Foix, i el prior de l'església d'Organyà, Berenguer de Cellers, on s'establia que tots dos exercirien un condomini sobre la vila.
El 1539 la canònica d'Organyà fou unida per butlla de Pau III a la mensa capitular d'Urgell i aleshores esdevingué col.legiata secular, que s'extingí el 1851.
Els anys 1992, 1999 i 2000 el Departament de Cultura subvencionà obres de restauració a l'església.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Homilies d'Organyà - Un dels documents literaris més antics escrits en llengua catalana.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
