F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Al Pla del Penedès, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat). ”Aquesta és una de les poques esglésies de Catalunya, on el campanar descansa sobre el cimbori, en lloc de fer-ho lateralment.”
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. El dia de la visita vàrem coincidir amb l'entrada a l’església d'una senyora de mitjana edat que portava les claus i que molt amablement ens va facilitar l'accés a l'interior.
Al costat mateix disposa d'una ampla esplanada on poder aparcar.
Altres noms:
Accés – Visitada el 24/12/2016:
Senzill de localitzar donades les reduïdes dimensions del llogaret. La trobarem a la Plaça Major.
Localització: N 41 25 03.5 E 01 42 46.1 - Altitud : 217 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Desembre 2016):
“ Descripció
L'església parroquial de Santa Magdalena es troba situada a la plaça Major del Pla del Penedès, amb edificacions adossades a la capçalera.
És un edifici d'una sola nau, amb creuer amb cúpula sobre trompes i cimbori exterior.
Al transsepte s'obren l'absis central flanquejat per dues absidioles. La del costat de tramuntana presenta decoració de tipus llombard, mentre que la de migdia ha estat substituïda per la sagristia.
La coberta de la nau és de volta de canó.
L'absis, envoltat exteriorment per altres construccions, té tres finestres de doble esqueixada i conserva restes de pintures al fresc amb motius geomètrics. Al llarg dels temps ha estat ampliada amb capelles laterals.
El campanar de torre és de planta quadrada, amb obertures d'arc de mig punt i un rellotge a la part superior.
Notícies històriques
L'església es troba documentada des del 1080.
El 1097 pertanyia a la canònica de Santa Maria de Solsona.
Fou parròquia independent des del 1778.
L'edifici ha sofert diverses modificacions al llarg del temps.
Un dels absidiols va ser destruït entre el 1500 i el 1600 per fer l'escala del campanar. Posteriorment van fer-se obres d'ampliació, als voltants del 1800.
L'última restauració, que ha recuperat la part romànica, data del 1972.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
