L'actual edificació és del segle XVIII
F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Ullà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).
Època: Segle XVII - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat als voltants.
Altres noms: Al mapa de Google apareix identificada com a Església de Santa Magdalena (?).
Accés – Visitada el 04/01/2017:
Senzill de localitzar, donades les reduïdes dimensions del llogaret.
Localització: N 42 03 06.0 E 03 06 29.4 – Altitud: 18 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Gener 2017):
“Descripció
Temple d'una nau força àmplia, amb capelles laterals, transsepte amb cúpula central i capçalera rectangular: planta de creu llatina. Les voltes són de llunetes i tenen cornisaments motllurats.
El presbiteri conté un cambril en el qual s'exposa i es venera la imatge romànica de la "Verge de la Fossa".
En el frontis hi ha la portada d'arc rebaixat, pilastres i capitells jònics simulats, entaulament amb motllures i pinacles amb semiesferes i al centre una gran fornícula -ara sense imatge- sobre la qual hi ha gravat l'any 1792.
Més amunt s'obre un rosetó i a la part alta un òcul.
El contorn superior de la façana és sinuós i té pinacles amb esferes de pedra.
Sobre l'angle NW de l'edifici es dreça el campanar de planta quadrada que restà inacabat a l'altura dels pilars.
La façana és construïda amb carreus escairats; els altres murs amb grans pedres sense tallar i carreus angulars; l'interior és cobert d'arrebossats.
Mare de Déu de la Fossa
Talla policromada romànica del segle XI, prové de l'antic priorat canonical de Santa Maria d'Ullà.
L'any 1804 la comunitat es traslladà al nucli de la població.
Notícies històriques
La canònica prioral agustiniana de Santa Maria d'Ullà fou fundada, a ponent del poble, a la plana on, sobretot a partir del s. XIV, patí sovint les avingudes del riu Ter.
La canònica fou establerta pel prevere Pere Vidal l'any 1121, amb el consentiment del bisbe de Girona, el comte d'Empúries i el senyor de Torroella de Montgrí, casa aquesta, que seria conspícua protectora del cenobi.
L'any 1178, a l'estiu, la canònica fou saquejada per corsaris sarraïns del governador de Mallorca Muhammad ibn Ishaq ibn Ganiya. Alguns canonges varen ésser degollats i d'altres fets captius, segons es conta al "Cronicó d'Ullà".
L'any 1182 fou consagrada una nova església per Berenguer, arquebisbe de Tarragona i Ramon Guisall, bisbe de Girona; quedaren confirmats al priorat els drets de les parròquies de Sant Andreu d'Ullà i de Bellcaire, Canet, Casavells, Matajudaica, Llabià i Fontanilles.
La decadència s'inicià amb els priors comendataris des del 1452. La comunitat fou secularitzada el 1592 i convertida el col·legiata. Amb un prior i quatre canonges subsistí fins el 1842, any de la seva extinció.
A finals del s.XVIII es començà a construir la nova església a la sagrera del poble, al costat de l'antiga parroquial, enlairada sobre la plana; fou beneïda pel prior Masdevall el 20 de juliol del 1804, any en què la col·legiata hi fou traslladada.
No queden, pràcticament, restes de la canònica medieval.
A mitjan s.XIX el P.J. Villanueva veié encara els dos temples, mig ensorrats, un sobre l'altre, en ruïnes.
Extingida la col·legiata, l'església de Santa Maria restà com a parroquial d'Ullà, quedant sense culte l'antiga parròquia de Sant Andreu.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Santa Maria d’Ullà - Wikipedia
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
