F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Al costat del cementiri, a les afores de Banyeres del Penedès, població i terme municipal del mateix nom, a la comarca del Baix Penedès (Tarragona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Restaurada l'any 1949. No és accessible lliurament. Còmode aparcament al davant mateix de l'edificació.
Altres noms:
Accés - Visitada el 01/07/2014:
Havent introduït les coordenades de situació al nostre navegador, hem arribat a destí, sense destorb.
Localització: N 41 16 23.2 E 01 34 52.6 – Altitud: 154 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, - Enllaç trencat - ens complau extreure la següent informació (Juliol 2014):
“ Descripció
L'ermita, situada al costat del cementiri,
consta de dues naus; la primitiva és de planta rectangular i té la volta de canó més alta que la de la segona.
Cada nau té el seu corresponent absis, una rosassa als peus i un arc toral, i ambdues són separades per dos arcs lleugerament apuntats.
La nau més antiga presenta l'antiga porta d'accés, avui tapiada, i una sèrie de bancs continus de pedra.
Adossada a la segona nau hi ha la sagristia, a la qual s'accedeix mitjançant una obertura d'arc de mig punt.
A fora i al mig de les dues rosasses hi ha un potent contrafort que sosté els arcs que separen les dues naus interiors.
Damunt mateix d'aquest contrafort hi ha una espadanya de dos cossos amb una campana.
L'ermita és feta de paredat i la porta d'entrada, d'arc de mig punt, és situada al costat de la sagristia.
El sarcòfag es troba a l'interior i davant la porta tapiada, i està sostingut per quatre columnes.
Aquestes és composen per un base que simbolitza una flor estesa d'una manera força esquemàtica i primitiva, un fust i un capitell, el qual presenta una decoració amb fulles de margalló, una flor de quatre pètals iguals amb un botó al centre, i un raïm a sota les fulles de margalló.
La caixa sepulcral és de pedra i té una forma rectangular.
Consta també d'una tapadora de pedra de dues vessants.
Tant la caixa com la tapadora, són decorades per un seguit d'escuts en relleu, tots iguals, els quals contenen tres pals centellants damunt del camp, i són emmarcats per una sèrie d'arc ogivals.
Les rajoles del terra de les dues naus de l'ermita de Santa Maria del Priorat presenten un tipus d'enrajolat diferent al de la sagristia.
Les rajoles tenen una forma quadrangular i unes dimensions aproximades de 30x30 cm.
Totes elles presenten algun tipus d'incisió; ratlles verticals, ratlles corbes, mans gravades, etc.
L'arcosoli d'estil gòtic, es troba adossat a la paret que separa la segona nau de la sagristia i tocant a l'absis.
És compost per un arc apuntat que dóna pas a una cavitat.
Hi ha un frontal decorat amb relleu que presenta una creu grega i dos florons laterals.
Vorejant l'arc apuntat, hi ha una motllura de pedra la qual presenta una decoració amb flors de quatre fulles de forma lineal i senzilla.
El cadiratge de pedra es troba situat al voltant de la paret més antiga i sempre de cara a l'absis.
Està fet de carreus de pedra decorada amb unes incisions, formant ratlles paral·leles.
Destaca el seient del Prior, el qual fou construït aprofitant la motllura que forma l'arc toral de la nau per tal de fer un respatller.
Té, a més, dos braços de forma corba totalment decorats amb ratlles verticals.
Notícies històriques
La nau més antiga és d'origen romànic i la segona de transició entre el romànic i el gòtic.
La sagristia és del segle XVII o XVIII.
L'ermita és l'última resta de l'antic prioritat benedictí situat en aquest indret.
El document més antic que parla de l'ermita data del 1214, quan Guillema de Castellví donà a Santa Maria de Banyeres tots els drets que tenia sobre l'honor de Salamó, en el terme de Castellví de la Marca, parròquia de Sant Bartomeu de Puigtinyós.
L'any 1308 en una visita pastoral a la parròquia de Banyeres es menciona l'Església de Santa Maria.
Al 1312 Pere Banyeres hi fundà un Benefici.
Segons el Sr. Pladevall devia ser després del 1070 quan l'ermita passà a dependre de Ripoll.
Aquesta dependència és ja clarament documentada en el segle XIV.
En el 1352 depenia d'aquest priorat 36 masos de Salamó (Tarragonès).
L'any 1377 es menciona l'existència de la Capella de Sant Joan dins l'església del Priorat.
La base del sepulcre és preromànica i d'incipient romànic.
El fust i el capitell són de transició romànico-gòtica. La caixa i la tapadora, són gòtiques.
A l'interior del sepulcre hi ha una sèrie de calaveres i d'ossos que sembla que podrien pertànyer als antics priors.
Les rajoles del terra consten d'una sèrie d'incisions ja que, segons sembla, els treballadors cobraven a tant per rajola que feien i per conèixer les de cadascú les marcaven amb un signe propi.
De l'arcosoli podem ressaltar l'antiga existència d'una peça de ferro que partia el centre de la creu grega, que devia servir per aguantar la llàntia.
El cadiratge de pedra té el mateix origen que la nau en la qual fou construït, podem deduir que és d'estil romànic.”
-
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, podeu fer una visita a una pàgina web de la Diputació de Tarragona.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Penedès : Veure en un mapa més gran.
