F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Castelldefels, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: Sembla ser que juntament amb el castell, gaudeix d'una protecció - BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. Visitable, juntament amb el castell. Zones d'aparcament gratuït als voltants. Actualment és propietat de l'Ajuntament de Castelldefels.
Altres noms:
Accés – Visitada el 17/02/2017:
Localitzarem la porta d'entrada, en un extrem de l'Avinguda de Maria Girona. Des de la Plaça del castell, on hi ha la Torre de la Plaça del castell s'accedeix al interior del recinte on està ubicat el conjunt monumental, format pel Castell de Castelldefels i l’església romànica de Santa Maria del Castell.
Localització: N 41 17 03.3 E 01 58 42.4 - Altitud: 52 m.
Altres: Algunes de les informacions següents, tracten conjuntament sobre el castell i sobre l’església.
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2017):
“ Descripció
Església d'una nau amb transsepte capçat per tres absis semicirculars.
Ha sofert diverses restauracions i ampliacions.
Conserva les voltes de canó del transsepte i de la nau i al creuer s'aixeca un cimbori i un campanaret de torre amb finestres biforades.
La porta, secundària, de tramuntana, és original, no així la principal, a ponent, de tradició renaixentista igual que el cor que hi ha als peus de l'edifici.
El braç de migdia del transsepte, allargat al segle XVIII, conté pintures del mestre de dibuix de Barcelona, Francesc Rodríguez, i dibuixos d'un presoner de la guerra civil espanyola de 1936-1939.
El portal de l'església té un entaulament amb fris de tríglifs que suporta un frontó triangular dins el qual hi ha en una cartel·la unes lletres amb el monograma de Jesús IHS i a sobre del frontó hi ha tres escultures, amb els caps i les mans trencats, de bastant bona factura tractant-se d'una obra menor, que representen la Mare de Déu, al centre, sobre el vèrtex, Sant Miquel matant el drac, a la dreta de l'espectador, i un altre àngel a l'extrem oposat.
L'entaulament reposa sobre columnes toscanes que descansen sobre uns alts podis.
La porta és de l'època, clavetejada, i té una bonica argolla picaporta de tradició gòtica.
Obra del segle XVI (en una de les mètopes del fris hi ha la data pintada amb pintura fosca, de 1589).
Notícies històriques
És documentada el 974.
Entre 967 i 977 fou unida a Sant Cugat del Vallès.
Aleshores era un petit monestir o priorat.
Després del 985 la vida monàstica s'extingí i l'església restà reduïda a simple parròquia, funció que continuà fins el 1909, quan la parroquialitat fou traslladada a una nova església bastida pel banquer Manuel Girona, que havia adquirit el Castell defels.
Durant la guerra civil de 1936-1939 l'antiga església romànica s'utilitzà com a presó.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Patrimoni-Gencat / Arqueologia, el següent text (Febrer 2017):
“El conjunt del Castell de Castelldefels el formen la fortalesa i l'església de Santa Maria, antic temple parroquial, i s'aixeca al punt més alt del turó que domina el poble.
Es troba envoltat d'un recinte emmurallat, l'entrada principal del qual és a l'extrem nord, flanquejada per sengles torres quadrades i coronades per merlets.
Les prospeccions superficials de l'any 1984 posaren en evidència l'existència d'un assentament ibèric.
L'any 1990 es localitzaren restes d'estructures ibèriques força malmeses per les construccions posteriors, però que revelen l'existència d'un poblat.
S'observà també que es produí una reconversió del poblat laietà cap a una explotació agrícola romana, sense transició, adaptant les velles construccions i sense moviments de població.
Aquesta vil·la experimentà ampliacions a principis del segle III dC.
El nucli de població es mantingué durant el període visigòtic, però no deixà pràcticament cap testimoni material en aquest jaciment.
Cap als segles VIII-IX es troba un buit arqueològic.
En el segle X s'esmenta l'església de Santa Maria, probablement un temple amb 3 absis i transepte, que més endavant es transformà en romànic, sense alterar la planta i l'estructura general, que s'ha conservat amb poques variacions.
Fou consagrat al segle XII, i tenia els tres absis esmentats amb transepte, una sola nau i coronat per un cimbori sobre el qual es recolzava un petit campanar de torre.
Pel que fa al castell, la primera dada documental és de l'any 970.
No se sap quin tipus de construcció fou la primera.
Podria haver estat simplement una torre.
En els segles XIV i XV hi ha notícies de l'existència d'una casa fortificada.
L'edifici principal conservat a l'actualitat data d'època moderna, i està compost per dos cossos, un a llevant (cos A) i un a ponent (cos B).
Les intervencions arqueològiques realitzades al castell, en especial el control de les obres de restauració de 2007 (que va implicar també l'obertura de rases) han permès definir una cronologia per a les diferents fases de construcció dels dos cossos.
El cos A, de planta quadrada i edificat al voltant d'un pati, és de fàbrica de carreus de pedra sorrenca de Begues de color vermellós.
El gruix de l'obra pertany al segle XVI (iniciant-se, molt probablement, cap a 1550).
Té planta baixa, dos pisos i golfes, conservades a ponent i tramuntana.
A migdia té un pis i a llevant se'n conserva el perímetre.
Disposa de torres quadrades als angles, excepte al SO, on hi ha la torre mestra de planta circular.
L'accés, que al mateix temps és l'entrada al nucli central del castell, es situa a llevant, i consisteix en una porta acabada en arc de mig punt de grans dovelles, amb la data de 1695 a la clau.
Aquesta data fa referència a la finalització d'una tongada d'obres que es dugué a terme durant aquest segle i mig, que va comportar, entre altres coses, la construcció de les capelles fortificades de l'església i canvis en la compartimentació i accessos a les diferents cambres del cos A.
Cal destacar la presència de les empremtes d'uns dolia de la pars rustica de la vil·la romana a l'accés de la torre del pany de tramuntana.
El cos B està format per un volum compacte de forma aproximadament cúbica.
L'edifici es va començar a bastir a finals de segle XVI o mitjans del segle XVII i es completà en diferents fases el 1734 i 1766-1772.
El material constructiu és pedra calcària de color clar, fet que el diferencia visualment del cos A.
En un primer moment hauria estat composat per la Sala Noble i les Xinesa i de la Confiança, dues habitacions simètriques situades al nord-oest.
L'espai del nord-est del cos estaria ocupat per un únic àmbit, probablement un pati a l'aire lliure.
En aquest punt se centrarien les reformes dutes a terme entre 1766 i 1772, cobrint i compartimentant aquesta espai, la part més important del qual seria el que es coneix com a Sala de l'Esgrima.
Aquest conjunt de reformes feren que el castell adquirís ja un component més residencial que no militar i defensiu.
Cal esmentar les reformes realitzades al castell per M. Girona el 1897.
En aquell moment l'edifici es trobava en molt mal estat i el seu propietari el va restaurar, amb voluntat historicista però sense rigor històric ni control arqueològic.
Posteriorment, s'ha de tenir en compte un nou ús del castell com a presó de les Brigades Internacionals entre març de 1938 i gener de 1939.
D'aquest moment històric queda el testimoni dels grafits localitzats a les parets de la capella de la Salut, amb temàtica bèl·lica o política.
L'estat actual de conservació després dels treballs de restauració és bo.”
- Finalment, i per reblar el tema, transcrivim la informació que apareix a la pàgina web de l’Ajuntament de Castelldefels, els següents fragments de text, on no es felicita precisament, que diguem, les actuacions de la reforma feta el 1897: (Febrer 2017):
“Descripció
Castell d’origen medieval format inicialment per les defenses de l’església de Sta. Maria, transformades després en una Casa-Quadra de la Baronia d’Eramprunyà que arribà al final del segle passat convertit en una austera fortificació que tenia una torre exempta de forma tronco-cònica, que deuria ésser part de les defenses de l’església originària, un cos a migdia i ponent, fet amb carreus menuts de color beige fent murs de paredat de filada que probablement corresponen a la intervenció del S. XIV i, finalment, coincidint el seu inicia amb la situació de la torre adossada de planta quadrada, hi ha un altre cos a ponent amb carreus més grossos de pedra de marès vermella i amb finestres menudes i esculpides a la manera del S. XVI, completats el 1897 amb merlets del mateix tipus de pedra.
Malgrat la correcció d’aquesta intervenció del 1897 palesa falta de rigor i deliris de grandesa, així com introdueix bon nombre d’elements estranys que deformen l’edifici i dificulten la comprensió de la seva evolució
Cronologia
S.X “Castrum Felix” : Defenses de l’església de St. Maria
- XII Senyoriu de Ticio, cedit per l’Abat de St. Cugat.
- XIV Aixecament del Castell per la Baronia d’Eramprunyà, Probablement, el cos S.O.
- XVI Ampliació del Castell. Probablement el cos Ponent i el portal d’accés al recinte, segurament diferent a l’actual.
- XVII Reformes i restauracions baronals
1897 Compra i refacció pel banquer En Manuel Girona, que encarregà la refacció a l’arquitecte Enric Sagnier, el qual en cinc mesos transformà el castell en un decorat teatral esmerçant-hi més imaginació escènica que encert i recursos.
Afegeix merlets a tot el perímetre i a les torres tronco-cònica, paral·lepipèda i cilíndrica, que a més recreix, i un grapat de finestres al conjunt, tot imitant l’estil gòtic florit.
Hi afegeix també la part de tramuntana, on situa l’accés i on refà un mur emmerletat de tanca exterior al castell i probablement construeix o reconstrueix les dues torres quadrades d’accés, difícilment originàries del S. XVI, bastides amb murs de paredat de filada fets de pedra de marès vermella i que flanquegen un portal adovellat de mig punt d’aquella època.
Anys ’90, es fan excavacions arqueològiques per la Diputació de Barcelona i es publiquen diferents informes i treballs científics sobre el resultat d’aquestes investigacions, així com el llibre “El castell i les Torres” per Albert López Mullor”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Torre Barona
- Torre Climent Savall
- Torre d’Antoni
- Torre de Can Gomar
- Torre de Can Moliner
- Torre de Can Roca de Baix
- Torre de Can Valls de la Muntanyeta
- Torre de Gabriel Folcher
- Torre de la Plaça del Castell
- Torre Fael
- Torre Moruna
- Església romànica de Santa Maria del Castell
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
