F O T O S
Any 2007
Any 2016
I T I N E R A R I 
Remarca:
Les pàgines web de Patrimoni.Gencat, que es citen tot seguit en aquesta pàgina, tracten conjuntament informació sobre el castell i sobre l’església.
Hem procurat discriminar aquestes dades, de manera independent: cadascuna a la seva pàgina corresponent.
Situació: A Castelló de Farfanya, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Noguera (Lleida).
Època: Segle XII – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmesa. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés - Visitada el 03/02/2007:
Una vegada hem arribat a Castelló, trobarem cartells dins del poble que ens dirigiran a l'edificació.
Al començament de l'ascens (41 49 13.7 00 43 32.0) deixem una torre albarrana a la nostra dreta.
Tot i que nosaltres hem accedit fins dalt del turó, als peus del castell, amb un vehicle de turisme, no ho recomanem, al menys, a dia d'avui, pel mal estat de la part final del camí d'accés .
Hem aparcat a sota mateix del castell, a tocar de l'Església de Santa Maria del Castell.
Nova visita: 29/04/2016: el camí d'accés continua en mal estat.
En qualsevol cas la distància per recórrer a peu, no és excessiva.
Localització: N 41 49 16.7 E 00 43 35.4 – Altitud: 367 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2016):
“ Descripció
El conjunt del castell de Castelló de Farfanya i l'església de Santa Maria del Castell s'emplaça sobre un tossal que s'eleva uns 70 m sobre el marge dret del riu Farfanya.
Als peus del vessant sud-est del turó, entre el turó i el curs fluvial, s'estén el nucli de població de Castelló.
En un nivell inferior respecte el castell, en el vessant sud-est, s'alça l'església gòtica de Santa Maria del Castell, que té precedents en un temple anterior documentat des del segle XII.
Es tracta d'una església d'una sola nau i creuer, construïda entre el 1340 i el 1400. Les capelles laterals entre els contraforts i el campanar adossat a la façana meridional foren afegits posteriorment.
La teulada és a doble vessant. L'edifici està orientat d'oest a est, la façana de ponent aprofitava la de la primitiva església romànica.
Està semi derruïda des dels murs laterals, amb la volta esfondrada, però encara s'hi conserva la porta, de petites dimensions i amb d'arc de mig punt adovellat.
L'accés principal es troba a la façana meridional, entre el campanar poligonal barroc a la dreta i un contrafort a l'esquerra.
Dins de la porta original, d'arc ogival adovellat, s'inscriu una portalada d'estil gòtic florit: la porta rectangular està flanquejada per tres arquivoltes que s'uneixen en arc apuntat rebaixat.
En el timpà hi ha els blasons dels fundadors.
Sobre l'arquivolta exterior hi ha un arc conopial d'esquena d'ase decorat amb vuit florons de filigrana, quatre a cada banda (un dels quals està desaparegut). L'arc conopial és rematat amb un gran floró de filigrana muntat sobre una imposta.
Sobre la porta s'obre una gran rosassa decorada amb trepats que dibuixen una estrella de David.
A la dreta d'aquesta porta s'alça el campanar, d'estil barroc, de planta de base quadrada que a la meitat de la seva altura passa a octogonal. Amb quatre obertures d'arc de mig punt per a les campanes en el pis superior. A sobre, una cornisa dóna peu a un cos també octogonal però més baix i estret.
La capçalera és poligonal, suportada amb quatre contraforts en els angles i amb tres grans finestrals d'arc ogival entremig. L'interior es resolt amb volta de canó apuntades a la nau central i voltes de creueria a la capçalera i a les naus laterals.
D'aquesta església prové el retaule gòtic de pedra, del segle XIV, amb escenes de la vida de la Mare de Déu i la infància de Jesús, que actualment es guarda a l'església de Sant Miquel, a la plaça Major del poble.
L'abandó d'aquesta església els últims decennis en va causar el deteriorament i l'esfondrament de part de la volta de la nau principal.
Notícies històriques
Pel que fa a l'església, les primeres notícies documentals són del segle XII, quan el 1108 fou donada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Elvira a l'abadia d'Àger. El 1258 és esmentada com a seu d'un priorat dependent d'Àger, però és probable que ja ho fos durant tot el segle XII. El prior de Castelló era nomenat pel capítol d'Àger i estava obligat a viure un temps a cada lloc.
En aquesta església fou enterrat el comte d'Urgell Ermengol IX el 1243. Des del 1340, l'església prioral del castell fou convertida en una gran església gòtica amb el patrocini del comte Pere d'Urgell.
El 1414, un cop desmembrat el comtat d'Urgell, Ferran d'Antequera va vendre el castell i la vila de Castelló al comte Joan I de Foix. Dels Foix, el terme passà a mans dels reis de Navarra, i finalment el 1491, Ferran el Catòlic l'incorporà a la corona. Castelló fou encomanat a Lluís de Beaumont, comte de Lerín. Dels Beaumont passà als ducs d'Alba, que foren senyors de Castelló des de 1596 fins a la desamortització de 1835.
El priorat de Castelló se secularitzà el segle XVI però continuà tenint una comunitat de beneficiats encapçalada per un prior fins al segle XIX.
L'any 2010 s'iniciaren les obres de restauració i consolidació del conjunt monumental del Castell i l'església de Santa Maria de Castelló de Farfanya.
La intervenció arqueològica portada a terme en el marc d'aquestes actuacions va permetre documentar la volta de la sala dita de "la Caballeria", detectant-se dues fases constructives: la primera, quan s'edifica la sala (XIV-XV) i la segona, quan es produeix una reforma del pis superior de l'edificació, amb una nova pavimentació (XV-XVII).”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Església de Santa Maria del Castell - Ajuntament de Castelló de Farfanya
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Altres:
