F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A la població del Bruc, vila i municipi del mateix nom, de la comarca de l'Anoia (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Diputació de Barcelona).
Estat: Presenta un bon estat. La rectoria i el cementiri formen un conjunt amb aquesta edificació. No és accessible lliurament. La torre i l'absis, les parts d'origen romànic més significatives, no son accessibles. Cal entrar al cementiri per veure-les.
Un cartell situat a la façana del cementiri diu que està obert diumenges i festius de 10 a 16 hores. Els dies feiners cal adreçar-se a l'Ajuntament de 10 a 13 hores.
Altres noms:
Accés - Visitada el 13/09/2013:
Al final del carrer de la Parròquia.
Localització: N 41 34 33.48 E 01 47 08.96 – Altitud: 448 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2013):
“ Descripció
Església de planta de creu llatina, d'una sola nau amb volta de canó orientada cap a llevant.
Té quatre capelles laterals, creuer, capçalera triabsidal i un cor situat sobre l'entrada. Destaquen en la decoració interior les pintures renaixentistes de la volta i les gòtiques de l'absis romànic.
Una de les capelles laterals és l'absis de la primitiva església romànica decorat amb arquets cecs i bandes llombardes.
Destaca també el campanar romànic, adossat a l'absis, de planta semicircular amb finestres geminades i coronat per una torre piramidal coberta amb escames esmaltades.
La façana d'influència neoclàssica està coronada per un frontó i la porta és d'arc de mig punt. El domini de la simetria és absolut.
Pintures de la volta: Pintures que decoren el sotavolta de la nau principal de l'església. Són esgrafiats que formen dibuixos geomètrics a partir de dos únics models. Un és una senzilla circumferència i l'altre és un quadrat amb quatre circumferències tangents al centre de cada costat del quadrat. Les figures són d'estuc, el color és fosc i el fons és gairebé blanc. Es poden comparar amb els esgrafiats del nimfeu de la vil·la Giulia de Roma.
En un racó de la volta del cor hi ha una inscripció incisa que diu: "los tarongers per Gaspar Marchs, rector, 1644". Foren descobertes el 1986 arrel de les obres de restauració de l'església.
Pintures murals gòtiques: Es troben a l'absis romànic del segle XI que amb les reformes es convertí en capella lateral de l'actual església. Es tapià l'any 1777 i se li adossaren uns nínxols. L'any 1958 es van treure els nínxols i, de manera accidental, es descobriren les pintures. La composició està estructurada en tres parts dividides per sanefes i garlandes. A la mitja cúpula hi ha el Crist en Majestat; el semicercle absidal està dividit en dos registres, la Coronació de Maria i la Dormició de Maria. A la volta preabsidial hi ha tres registres. Al del centre hi ha decoració ornamental, al de l'esquerra hi ha la representació dels reis Mags a cavall i al dret s'inclouen dues escenes, la visita dels reis a Herodes i la matança dels innocents. Van ser realitzades en fals fresc. Les pintures foren recobertes segles després per una densa capa de guix que alhora que les conservà també malmeté una part de la pintura.
Notícies històriques
Església situada en un turó al final de la població. Forma part del Bruc de la parròquia, a continuació de l'església es formà el carrer i la plaça de la parròquia, la zona més antiga de la població.
La primitiva església romànica va ser edificada al segle XI, segons un document del 1080, testament d'un tal Arnau que deixava 3 unces d'or per a la construcció del campanar.
Al llarg dels segles l'església ha sofert diverses modificacions: al 1625, al 1717 (es tapià l'absis romànic) i a mitjans del segle XIX (1857 - 58). Amb aquestes modificacions es va plantejar una nova orientació de l'edifici resultant una església perpendicular a la primitiva romànica.”
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2013):
“ Descripció
Església de planta de creu llatina, d'una sola nau amb volta de canó de quatre trams separats per arcs formers i una cornisa amb mènsules que recorre la nau a l'alçada de l'arrencada de la volta.
Hi ha quatre capelles laterals i una capçalera triabsidal amb perímetre rectangular. Damunt del transsepte hi ha un cimbori de planta quadrada. Als peus de l'església i situat sobre l'entrada hi ha el cor.
Una de les capelles laterals és l'absis de la primitiva església romànica. Dins de la tipologia llombarda, està decorat, a l'exterior, amb un fris de dobles arquets cecs entre lesenes, delimitades inferiorment per una socalada que, com els arquets cecs recorre tot l'hemicicle absidal.
Adossat a l'absis, destaca el campanar romànic de planta semicircular amb finestres geminades dividides amb columnes de capitells mensuliformes. Està coronat per una torre piramidal coberta amb teules vidrades d'escames esmaltades de color blau i blanc realitzada posteriorment.
A l'interior són notables les pintures gòtiques del segle XIII de la capella romànica, les pintures renaixentistes de la volta de la nau i el retaule del Roser situat en una de les capelles laterals.
La façana és simètrica d'influència neoclàssica, s'hi obra una rosa
Història
Està vinculada a l'antic terme del castell de la Guàrdia documentat a partir de l'any 931. L'església apareix documentada a partir de l'any 1068, quan l'abat Rotlland de Sant Cugat del Vallès establí a Arnau Sunyer un alou amb l'església de Sant Miquel, situat al terme de la parròquia de Santa Maria del Bruc, al lloc de Vilaclara.
La primitiva església romànica data del segle XI, ja que segons un document conservat a l'arxiu del monestir de Montserrat, l'any 1080 es fa una donació per a la construcció del campanar.
A principis del segle XIII es van fer les pintures murals a l'absis romànic. Al segle XVII va tenir lloc la primera ampliació de la primitiva església romànica. Segons les notes històriques del Bruc del Butlletí parroquial de l'any 1913, l'ampliació es va fer pels voltants del 1625. La situació topogràfica del lloc, al costat del torrent de l'Illa, no permetia allargar la primitiva nau i es va construir una nau més gran, de volta de canó, situada perpendicularment a l'orientació de la primera església, deixant l'antic absis romànic com a capella lateral. La nova edificació no tenia, però, la llargària de l'església actual, sinó que només ocupava l'espai des de la porta d'entrada actual fins al creuer.
El 1627 Joan Subirats Jorba, de la masia del Castell, com a batlle va intervenir en el pagament de 329 lliures al mestre de cases Sebastià Santacana de Martorell, que corresponien al preu de fer la Iglesia Parroquial del Bruc [...] adobar lo campanar y fer unes fonts baptismals. El 1637 es va acabar de pintar el retaule del Roser, avui restaurat i situat a la capella de la Mare de Déu de la font. Al segle XVII també es va decorar la volta i es va modificar el campanar escairant-se una de les cares eliminant el segon pis per tal de carregar-hi la torre piramidal.
Durant el 1857-1858 es van engrandir novament l'església quedant configurada tal i com és avui: una sola nau, quatre capelles laterals, creuer i capçalera absidal. També es va fer un nou altar major o de la Mare de Déu de Gràcia amb obra cuita i motllures i ornamentació de guix. S'acabà de pintar i daurar l'any 1867.
Durant la guerra civil (1936-39) l'església va ser saquejada i es va perdre l'altar i la imatge de la mare de Déu del Roser. Finalitzada la guerra civil, l'any 1941 es va pintar l'església i s'habilità la rectoria. Entre el 1944 i el 1957 es van fer diverses obres de restauració: es posaren bancs nous, s'inauguraren les noves campanes, foses a Jaen, l'any 1951 i l'any 1957 i es va inaugurar l'altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, coincidint amb la seva entronització, la imatge s'havia pogut salvar durant la guerra civil (1936-1939).
Des del 1957 es va reformar totalment l'altar major, decorat amb pintures de Joan Llongueres, i es va construir la capella del Santíssim Sagrament. Les obres van ser dirigides per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa, director del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona (1954-1978). L'any 1958, gràcies a Mossèn Jaume Torrent es van descobrir les pintures gòtiques. Al 1960 van ser restaurades per Josep Gudiol i Ricart, amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. També es va restaurar el campanar i les parts exteriors de l'absis romànics. L'any 1986 arran de les obres de restauració de la nau es va descobrir l'existència dels esgrafiats renaixentistes de la volta de la nau que van ser restaurats pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya sota la direcció de J.M. Xarrié i Rovira. El 18 de setembre del 2005 es va inaugurar l'orgue. L'any 2008 es va restaurar el retaule de la verge del Roser.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Anoia : Veure en un mapa més gran.
Altres
Rectoria de Santa Maria
- De la pàgina web de la Diputació de Barcelona, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2013):
“ Casa paral·lela a la nau de l'església i adossada a ella. La planta te forma d'ela, consta de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a ponent.
A l'interior destaquen les parets de pedra i una gran arcada amb carreus. Al segle XIX es va obrir a la façana sud, a continuació de l'entrada a l'església, una galeria de quatre arcs sostinguts per pilars de maó (en un d'ells hi ha una tova amb la inscripció de l'any 1833) amb barana balustrada i un porxo a la planta format per tres arcs i volta de maó de pla.
A mitjans del segle XX es va tancar la galeria. A la planta baixa hi ha dependències eclesiàstiques i a la planta pis hi ha un habitatge.
Segurament es va edificar quan es va fer la primera ampliació de l'església al segle XVII”.
Fets Històrics - La llegenda del timbaler del bruc
- El timbaler del Bruc – Wikipedia
- El timbaler del Bruc - Universitat de Barcelona
- El timbaler del Bruc – TV 3 – 3 24
- El timbaler del Bruc – Contes a la voreta del bloc
- El timbaler del Bruc – Ajuntament del Bruc – Història
- D'aquesta darrera pàgina, de l'Ajuntament del Bruc, ens complau extreure el següent fragment d'informació (Setembre 2013):
“ Un dels fets històrics més coneguts són les batalles del 6 i el 14 de juny del 1808 de la Guerra de Francès esdevingudes a l'entorn del coll de Can Maçana, punt de comunicacions obligat en el desplaçament de les tropes franceses.
Les característiques del terreny, molt adequat per a parar emboscades, la concentració de sometents procedents de diverses poblacions i l'emboscada ben calculada pels militars professionals de les tropes suïsses del Regiment de Ludvig Wimpffen, un regiment de guàrdies valons i soldats regulars fugitius de la Barcelona ocupada pels francesos, van fer possible vèncer l'exèrcit francès en la primera batalla del 6 de juny.
El general Schwartz es va veure obligat a retirar-se. Segons la historiografia tradicional, els atacants s'haurien beneficiat del ressò dels tocs del tambor d'un timbaler que acompanyava la milícia de Santpedor, fent creure als francesos que s'acostava una gran formació militar, explicació que va fer néixer la llegenda del Timbaler del Bruc.
La segona batalla, del 14 de juny, va ser militarment més important i els sometents hi van fer un paper més aviat secundari. Les forces militars contràries a Napoleó eren, com a la primera, també inferiors als enemics, ara comandats pel general Chabran, que tornaren a ser derrotats. A la batalla hi participaren els sometents de diverses poblacions, principalment d'Igualada i de Manresa i de les seves demarcacions, i els terços de miquelets de Cervera i de Lleida i un destacament de soldats i artillers de la guarnició de Barcelona.
Caps destacats dels sometents van ser Ramon Montaña, de Manresa, i Antoni Franch, d'Igualada. Can Maçana i el seu entorn van ser també un punt clau en el decurs de les guerres carlines del segle XIX, i la casa i els turons van ser fortificats.”
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina de la Diputació de Barcelona, la següent informació (Setembre 2013):
“ Descripció
Monument construït amb pedra extreta de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet. La seva alçada és de 4,80 metres. Està situada damunt d'una base quadrangular construïda amb blocs de la mateixa pedra del monument. Representa la mítica figura del timbaler del Bruc.
És una representació naturalista d'un personatge amb la vestimenta tradicional catalana (barretina, camisa ampla de lli sense la tradicional armilla o jupetí, calces i pantalons fins damunt del genoll...), amb polaines militars, un tambor situat al costat esquerra que el personatge colpeja amb un parell de baquetes i un trabuc d'època penjat a l'esquena. L'actitud del jove timbaler representat és serena i al mateix temps altiva.
Observacions: A l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya consta amb la denominació Monument a la Batalla del Bruc.
Història
El "Diario de Manresa" del 26 de setembre de 1808 ja explicava la derrota dels francesos dels dies 6 i 14 de juny del mateix 1808 d'una manera heroica, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís...; això seria l'embrió de la llegenda que es divulgà respecte a la lluita d'un poble desarmat enfront del gran exèrcit invasor.
Un any després, el 1809, l'historiador Cabanes, parlava sobre un minyó de Santpedor erigit en general en "xefe". Posteriorment es va dir que el citat jove era en Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a Santpedor, i que va utilitzar com a única arma un tambor de les confraries.
Com és conegut la llegenda parla que gràcies al so del tambor, amb el seu eco reverberant contra les parets de la muntanya de Montserrat, els francesos es van retirar pensant-se que un gran exèrcit els estava esperant per derrotar-los, situació molt diferent de la viscuda pels protagonistes aquell juny de 1808.
Des de 1892, any de la primera commemoració celebrada de les batalles del Bruc, el sometent de Bruc recollí aportacions per aixecar un monument en memòria de la gesta.
La comissió, no havent reunit els diners necessaris per aixecar el monument l'any del primer centenari de les batalles, veié com el 1911, per decisió de la junta de vocals del sometent d'Igualada, s'erigia al monestir de Montserrat un grup escultòric als herois del Bruc, obra de Josep Campeny i Santamaria, obra que fou destruïda durant la guerra civil de 1936.
La comissió per al monument, però no va deixar d'insistir al govern i finalment el 27 de febrer del 1914 es va declarar, segons reial decret signat pel rei Alfons XIII, monument nacional al que encara s'havia d'erigir.
Malgrat la declaració monumental no va ser fins l'any 1951 quan el governador civil de Barcelona, aleshores el coronel Felipe Acedo Colunga, per guanyar-se la simpatia dels catalans, va recuperar el tema del monument al Timbaler del Bruc.
L'any 1952 es va inaugurar,al mateix emplaçament on l'any 1908 s'havia inaugurat la Creu commemorativa dedicada als herois de les batalles, un primer monument segons el projecte de Frederic Marés.
Sobre el pedestal de pedra s'instal·là provisionalment una figura del timbaler feta de guix. L'acte va ser presidit pel mateix Jefe del Estado, el Generalísimo Francisco Franco.
El 1953 es traslladà des de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet fins al taller que Frederic Marès tenia a Barcelona un bloc de 55 tones, per tal de realitzar l'escultura en pedra.
El 10 de juliol de 1954 s'instal·lava la definitiva escultura del timbaler, de 4,80 metres d'alçada, substituint la de guix.
El 1963 es procedí a traslladar l'escultura a l'emplaçament a l'actual. Un any després de la inauguració, el coronel Acedo, va posar una còpia feta en pedra al pati del Govern Civil. (avui desapareguda). D'altres reproduccions es van situar en diferents espais de la ciutat comtal. El 29 de setembre de 1956 se'n posava una a les escales del carrer de Corint, a la sortida de l'estació de metro de Pàdua, al costat del carrer de Balmes. L'any 1960 també es va demanar una altra reproducció per instal·lar-la a l'escola dedicada al Timbaler situada al barri de Vilapicina; se'n va fer una còpia primer de guix i després una altra en bronze que no es va col·locar a l'escola esmentada sinó al castell de Montjuïc.
Autor: Frederic Marés i Deulovol
Any: 1954
Estil: Contemporani, Historicista
Segle: XX
Estat de conservació: Bo
Protecció Legal: BCIN
Una altra visió de Montserrat
