F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: “A La Casa Nova de Valls (o en la forma abreujada de Valls), una de les set entitats de població del municipi de Guixers a la comarca del Solsonès (Lleida). És el nucli on hi ha l'ajuntament del municipi i, per tant, el que exerceix la capitalitat del mateix (Wikipedia).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment presenta un bon aspecte. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
Altres noms:
Accés - Visitada el 21/11/2014:
Rodant per la carretera LV - 4241 (Berga / Sant Llorenç de Morunys), i circulant en aquest sentit, en un lloc (42 07 42.6 01 39 54.3) situat entre els PK 40 – 39, trobarem una desviació a mà dreta, indicada, per accedir a La Corriu i Valls, cap a on ens dirigirem, rodant tota l’estona per carretera asfaltada.
Al cap de ben poc arribarem al llogaret de Valls, on ja veurem l’església de Santa Maria de Valls a la dreta de la carretera
Localització: N 42 07 57.5 E 01 40 01.8 – Altitud: 839 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2014):
“ Descripció
Església ubicada a l'esquerra de l'aigua de Valls, sortint de l'estret de Vallpregona.
Consta d'una nau i absis quadrat amb orientació nord-est. La nau de coberta no és romànica.
Una teulada única cobreix absis , nau i porxo. L'absis, avui sagristia , és més estret que la nau tant a l'interior com a l'exterior, si bé per la banda del costat de l'epístola ha perdut l'encaix amb la nau. També ha perdut la volta , substituïda o amagada per un cel ras.
L'absis és bastit damunt un sòcol quadrat. Estant refets part del frontis i tot el mur del costat de l'epístola.
Hi ha dues portes amb llinda, una al frontis i un altra tapiada al mur del costat de l'epístola amb data de 1731. El parament és de pedres escairades a cops de maceta i afilerades. De les finestres l'única romànica és al mig de l'absis, és d'arc de mig punt adovellat i dues esqueixades.
Notícies històriques
Situada dins l'antic terme del Castell de Sisquer. Inicialment era una sufragània, posteriorment parròquia (funció que més tard perdé) i avui novament és parròquia però d'una parròquia molt més amplia.
Va estar vinculada al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, com a propietat de Sant Llorenç de Morunys.
La primera notícia es del 1040 a l'acta de Consagració de l'església de Sant Serni de Tavèrnoles, on , entre les esglésies de la Vall de Lord pròpies del monestir figuraven aquesta, entra la de Sisquer i la de Montcalb. En un moment indeterminat deuria adquirir la condició de parròquia , ja que al 1313 els delegats arquebisbals la visitaren com a tal. L'any 1689 ja havia passat a dependre de la parròquia de Sisquer.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
