F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Rubió, vila i també un dels municipis més grans de la comarca de l’Anoia, i que a la vegada té la població més reduïda de tota la zona (Pertany a la província de Barcelona). A tocar de les restes del castell de Rubió.
Època: Segle XI - Període de transició romànic – gòtic. L'actual construcció és del segle XIV - (Pat.mapa).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Restaurada diverses vegades, la darrera l'any 1989. No és accessible lliurament. Còmode aparcament en una esplanada que hi ha al davant.
Altres noms:
Accés - Visitada el 15/09/207 i el 05/02/2011:
Procedents de Barcelona, circulant per l'autovia A2, prenem la sortida a Jorba, per enllaçar amb la carretera 1412a, direcció Calaf.
Al poc, un trencall a la dreta – carretera BV-1037 – per on ens desviarem, ens conduirà a Rubió, on a l'entrada mateix de la població hi ha una gran esplanada on podrem aparcar-hi còmodament.
El castell és senzill de localitzar, darrera de l'església de Santa Maria de Rubió.
Localització: N 41 38 39.04 E 01 34 11.40 – Altitud: 627 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2013):
“ Descripció
Es tracta d'una església al terme municipal de Rubió, límit amb la comarca de Bages, corresponent al període de transició romànic-gòtic.
És un tipus d'església fortalesa d'alta nau gòtica. Consta d'una nau coberta amb doble volta de creueria, els nervis de la qual es tanquen als vèrtexs amb unes claus esculpides. Els arcs de la volta arrenquen de mènsules que representen temes diversos.
A l'exterior la coberta en forma de terrassa és voltada per un muret coronat per la canal de coberta (S.XVIII). Els contraforts formen, a la part superior, una mena de merlets.
Torre campanar a l'angle sud-oest i un baluard al mur sud (fortificació).
Té dues portes: la meridional, molt sòbria, d'arc de mig punt adovellat i motllurat. La de tramuntana és més gran i ornamentada, de tradició romànica de l'estil de l'escola de Lleida: una sèrie d'arquivoltes de mig punt que arrenquen de parelles de columnes amb capitells esculpits amb temes vegetals i zoomòrfics. Mai no va tenir absis. El presbiteri es va decorar amb un retaule.
La part superior de l'edifici es troba fortificada, té un terrat amb murs i espitlleres. Tot l'aparell és de pedra ben tallada amb contraforts angulars, acabats a manera de torrelles i un campanar a l'angle oest.
Notícies històriques
Abans de la construcció del temple gòtic existí un nucli d'habitatges i una fortificació que va patri un incendi al tercer quart del segle X.
A finals del segle XI s'hi construí un temple romànic. L'església gòtica va ser construïda entre 1275 i 1300 promoguda pels senyors de Castellolí als quals fa referència la decoració de les mènsules de l'interior.
De la mateixa època són la sagristia i una primera capella situades a l'angle nord-est. La resta de capelles i el cor són dels segles XVI-XVIII. Al 1568 es va fer una nova terrassa a doble vessant i al 1617 a quatre vessants.
Al segle XX s'ha restaurat en tres ocasions: 1940, 1936 en què es deixa vista la terrassa i al 1989 en què s'ha solucionat la filtració d'aigua. També s'ha refet el paviment de la nau, arranjat les escales i s'ha netejat tota la fàbrica tant a l'exterior com a l'interior. A més d'una excavació arqueològica.
La parròquia de "Rubionan" junt amb "de Aresa" surten en una llista de parròquies del Bisbat de Vic del s.XII, amb 2 i 8 clergues respectivament. Situada al peu del castell la trobem esmentada des de la fi del segle XI. Però l'actual construcció és del XIV. El terme fou governat per Pere Bertran de Rubió fins el 1317 que passà als Castellolí. Passà després als Timor, que per casament s'emparenten amb la família Boixadors i aquest llinatge mantingué la senyoria fins el fi de l'Antic Règim.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Castell de Rubió
- Entre els PK 2 i 3 de la carretera per on hem accedit a aquesta edificació, - BV-1037 -, hi ha una desviació que ens pot portar a la Capella de Sant Macari.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Anoia : Veure en un mapa més gran.
