F O T O S
Església de Santa Maria de Pinós – Santa Maria de Merlès-Interior de la capella-Fotografia obtinguda introduint l'objectiu de la màquina de fotografiar per la petita obertura de la porta d'entrada.
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Santa Maria de Merlès, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà - (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Aparenta un bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
Altres noms: Santa Maria de Ginebret - (Patrimoni.Gencat) / Mare de Déu de Pinós (Institut Cartogràfic de Catalunya).
Accés - Visitada el 15/11/2014:
En un lloc de la carretera BV-4401 (Navàs – Prats de Lluçanès), entre els PK 14 / 13, (41 58 11.7 01 57 28.9), hi ha una sortida, indicada per accedir a l’església de Sant Pau de Pinós, molt propera i ben visible.
Des de Sant Pau hem continuat per una solitària carretera, que ben aviat ens ha conduit al davant de l’església de Santa Maria de Pinós. (Veure mapa a continuació).
Localització: N 41 58 48.1 E 01 56 29.2 – Altitud: 718 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2014):
“ Descripció
Església d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals.
Un absis semicircular obert vers llevant està cobert amb quart d'esfera i presenta una ornamentació típica de l'arquitectura llombarda: un fris d'arcuacions cegues separades en grups de tres per bandes llombardes.
Al mig de l'absis, hi ha una petita finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt de petites dovelles; aquesta és l'única ornamentació de tot el conjunt, ja que les parets i els murs de l'edifici són completament llisos.
A ponent s'aixecà el campanar quadrat molt massís i reformat, així com la porta d'entrada que, situada a migjorn, resta avui tapiada.
La porta actual és a ponent, on hi ha un porxo posterior.
Notícies històriques
Situada a la demarcació parroquial de la veïna església romànica de Sant Pau de Pinós, la seva existència es manifesta en un llegat testamentari de l'any 1169.
Al segle XIV apareix sovint esmentada com un santuari depenent de Sant Pau de Pinós.
Durant la Baixa Edat Mitjana el seu terme passà a la parròquia de Santa Maria de Merlès, de la qual s'independitzà l'any 1778, quan passà a dependre de Sant Pau de Pinós.
L'edifici fou reformat forces vegades, sobretot l'any 1803, amb la construcció del pòrtic, i l'any 1865, en que es construí un senzill altar, s'arrebossà l'interior i es va refer la teulada i el paviment.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
