F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: En terrenys de Palau de Rialb, entitat de població disseminada de La Baronia de Rialb, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Noguera (Lleida).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat als peus de l'edificació.
Altres noms:
Accés - Visitada el 09/06/2014:
Després d'haver visitat la capella de Santa Eulàlia de Pomanyons, ens hem dirigit de nou a la carretera C-1412-b (Ponts – Tremp), on ens hi hem incorporant a l'alçada del PK nº 13 d'aquest vial, en un lloc situat a 41 59 37.0 01 10 49.5 i tot seguit, hem continuat per la dreta, en sentit nord.
Al cap de ben poca estona arribarem a un lloc situat a 42 00 52.2 01 10 05.9, on trobarem una sortida a l'esquerra, indicada: El Palau de Rialb – 0,5.
Continuarem per aquí, un curt recorregut trepitjant un terra d'asfalt que sens dubte ha viscut millors temps, i de seguida arribarem a una placeta, on podrem aparcar (42 00 46.5 01 09 59.1) tranquil·lament el vehicle.
Localització: N 42 00 47.2 E 01 09 58.1 – Altitud: 693 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2014):
“ Descripció
Església de tres naus, separada per tres arcades i absis N convertit en sagristia. Volta de canó esfondrada i coberta amb encavalles de fusta i teula. Arcuacions tot al llarg del mur S en els seus dos nivells, a l'igual que la resta del mur N romànic.
Porta de ponent amb impostes i arcades decorada amb dents de serra. Porta també de mig punt a migdia.
Campanar de paret a ponent sobre la finestra espitllerada del cor. Absis amb tres finestres, la central tapiada i lesenes. Absidioles amb finestra central i lesenes.
Notícies històriques
L'any 809 és esmentada a propòsit de l'acta de consagració de la Seu d'Urgell.
Els segles XI i XII es consuma la construcció de les esglésies romàniques de la Baronia de Rialb.
Les llindes de la casa pairal daten de 1646-1652. Entre els anys 1914 i 1916 hi ha l'aixecament de plànol i descripció per M. Serra i Vilaró i fotografies per en Puig i Cadafalch. A demés es reconstrueix els murs i les cobertes i s'enderroca el campanar.
Durant la Guerra Civil s'hi saquegen i crema elements històrics i artístics. L'any 1954 s'erigeixen els altars actual pintats per A. Gabriel de Ponts.”
- Altres: Curiositats
L'església té un campanar d'espadanya, on hi ha una carcassa d'obús, restes de la guerra civil (1936/1939), transformades en campanes.
Del article publicat a la revista "La Palanca" d'en Ramon I. Canyelles - Artesa de Segre - La Noguera, ens complau extreure el següent fragment de text:.
Esglésies amb campanes d'obús:
" Durant la guerra civil espanyola (1936/1939), degut a la precarietat de medis de l'exèrcit republicà i per tal de construir armament, bàsicament les baines de les bales, es fongueren campanes d'esglésies i ermites.
Al quedar els cloquers orfes del seu instrument, l'enginy popular va restablir les torres i espadanyes amb caps d'obús, suplint així la mancança amb un estri que si bé ens recorda l'horror bèl·lic, ens comunica amb els diferents tocs els missatges que des de l’església es fan arribar a la població. La sonoritat és relativament bona, malgrat la despersonalització sònica del monument."
Podeu veure la continuació d'aquest tema a les següents pàgines:
- Esglésies amb campanes d'obús - Esglésies amb campana d'obús (part 1) - La Palanca.
- Esglésies amb campanes d'obús - 13 articles publicats a La Palanca.
- Església de Santa Maria de Palau - Esglésies amb campanes d'obús. Altres municipis - Part 10) - La Palanca.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Una interessant pàgina sobre Artesa de Segre
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Noguera : Veure en un mapa més gran.