F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Montlleó, nucli de població deshabitat i enrunat, del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmesa. Hem trobat la porta d'entrada entretancada, havent pogut accedir lliurament a l'interior de l'edificació. Aparcament al davant mateix de l'església, en una petita esplanada.
Altres noms:
Accés - Visitada el 18/10/2013:
Disposant des de casa de les coordenades de situació d'aquesta edificació, vàrem introduir aquestes dades al nostre navegador, el qual ens va conduir sense cap entrebanc al davant mateix de l'edificació que buscàvem.
Però val a dir que la darrera part de l'itinerari va transcórrer donant una volta de consideració.
Per tant recomanem fer el recorregut que vàrem fer de tornada, que va resultar més curt - veure el mapa que apareix a continuació - i per aixó procedirem a detallar aquest segon camí.
Circulant per la autovia A-2 en sentit Lleida, vàrem prendre la sortida del PK 526, indicada per anar als Hostalets de St. Antolí i Rubinat, per arribar de seguida a Briançó (Castell de Brianço).
Varem travessar aquesta petita població i a la sortida (41 38 14.15 01 20 43.58) vàrem veure l'únic cartell informatiu que hem trobat, de color verd, de senderisme, indicant per anar a Santa Maria de Montlleó - segle XI i al castell del segle XVI.
Tot seguit ja començarem a circular per un ampli camí de terra, transitable, tenint sempre en compte les circumstàncies meteorològiques... Cal seguir sempre intuïtivament la pista principal, obviant alguns camins que se'ns incorporen o marxen a camps veïns.
Pràcticament sols podria haver-hi dubte en un punt situat a 41 38 23.91 01 21 13.74, on continuarem per l'esquerra i un altre situat a 41 38 38.00 01 21 23.00, on a la tornada, cal continuar per l'esquerra.
Localització: N 41 38 36.56 E 01 21 45.53 – Altitud: 676 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2013):
"Descripció
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple.
Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent.
La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L’absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L’absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L’absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dos portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes.
L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent del mateix.
La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat de erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
Notícies històriques
L'església apareix esmentada per primera vegada com a part de les parròquies de l bisbat de Vic durant els segles XI i XII, i va estar dins d'aquest bisbat fins el 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona.
Amb el temps va adquirir la categoria de santuari marià i molts pobles hi anaven amb processó. El 2 de Juny de 1888, s'hi celebrà la Unitat Catòlica amb assistència de 1500 pelegrins.
Al seu interior s'hi venerava una talla de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, que va desaparèixer l'any 1936, i que actualment es venera una imatge de terrissa.
Aquesta església se'ns presenta molt modificada respecte l'edifici primitiu, amb constants reformes que han anat desdibuixant la seva estructura inicial.
Amb tot, l'edifici conserva elements prou significatius per situar la seva construcció primitiva al segle XI, visibles a la façana nord, seguint formes constructives i ornamentals de l'arquitectura llombarda, i finalitza al sector sud, amb l'ús d'un aparell més acurat i mantenint les lesenes, cap a finals del segle XI o principis del segle XII.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
