F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A la Vall del Bac, nucli de població de la Vall de Bianya, municipi de la comarca de la Garrotxa (Girona).
Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament al voral del camí d’accés.
Altres noms: Santa Maria de Sacot, Santa Maria del Cot, Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu – Vikipèdia i també a Generalitat de Catalunya. *
Accés – Visitada: 21/04/2018.
Sobre planell, havent estudiat un possible itinerari, vàrem determinar que una opció seria la de sortir des de Sant Pau de Seguries.
0 - Amb l’ajut del nostre TomTom calia arribar fins un lloc situat a 42 15 46.2 02 26 58.1, que seria el nostre punt d’ìnici (Punt d’accés el més a la vora possible del nostre objectiu, circulant sempre que es pugui, per terreny asfaltat). Així ho vam fer i com altres vegades, amb la inestimable col·laboració del nostre fidel Tom Tom, vàrem arribar al punt desitjat on prenem una sortida indicada que ens aboca a un camí perfectament transitable, que ens duu sense cap entrebanc fins a destí.
1 - Localització: N 42 15 29.9 E 02 27 03.4 – Altitud: 682 m. (Google Earth Pro).
Havent introduït les coordenades anteriors, a Google Maps, ens ha confeccionat un
M A P A de l’itinerari, que sembla ser que és el camí que hem fet.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Abril 2018):
“Descripció
L'antiga parròquia, avui santuari, es troba a 740 m d'altitud dominant la riera d'Oix, prop del gran casal dels Llongarriu.
Senzilla església romànica del segle XII, d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i absis rectangular sense diferenciar.
A l'interior els murs són resseguits per un banc i s'il·lumina per quatre finestres de doble esqueixada: una a l'absis, dues al mur de migdia i una al capdamunt de la porta.
Va ser lleugerament modificada l'any 1672, segons consta en la inscripció de la llinda de la porta rectangular que probablement substituí la d'arc de mig punt.
El campanar d'espadanya de dos ulls s'alça damunt la porta d'accés.
Notícies històriques
La primera notícia de l'església és de l'any 1066 quan, sota el nom de Santa Maria de la Cod, apareix en un document publicat per Francesc Montsalvatje.
Apareix a un document del 20 de gener de 1171.
És una definició de domini feta pels cavallers Arnau de Palera, el seu germà Guillem i la seva mare Porquera, dels drets que Arnau, pare i marit d'ells, havia exercit sobre les esglésies de Curçavell, Llorona, Llanars, Palera i Santa Maria de Sa cot.
La visita pastoral més antiga de que es té notícia va ser realitzada l'any 1329.
En aquesta església hi havia un benefici fundat per Jaume de Llongarriu vers l'any 1791 o 1792 amb obligació de celebrar sis misses cada any.
Fou parròquia independent i després passà a ser sufragània de Sant Andreu de Porreres.
Cèsar August Torras encara hi va veure a l'altar major un retaule representant la mare de Déu dels Àngels que, segons la família Llongarriu, va ser cremat l'any 1936.
L'any 1978 encara hi havia la ferramenta romànica de la porta principal.
Actualment les lloses del terra han estat arrencades. “
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Església de Santa Maria de Llongarriu – Vikipèdia.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
