F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Irgo, entitat de població del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça) – Lleida.
Època: L'edificació actual és del segle XVIII, - tot i que es suposa que una antiga església ocupà aquest lloc des dels segles XI-XII – romànic - (Patrimoni.Gencat) - Generalitat de Catalunya.
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat) - Generalitat de Catalunya.
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. A l'altra banda d’una carretereta que la separa de les poques cases de la població, amagada entre la vegetació.
Altres noms: Mare de Déu de les Neus - (Patrimoni.Gencat) - Generalitat de Catalunya.
Accés - Visitada el 20/09/2012:
A la carretera per on hem arribat al poble, veurem que hi ha una casa amb un cartell: Casa Garsol. A l'altra banda de la carretera (42 26 40.2 00 46 19.2), hi ha l’inici d’un discret camí que en dos minuts ens menarà davant de l’església.
L'examen del mapa que hi ha en aquesta mateixa pàgina ens aclarirà qualsevol dubte.
Localització: N 42 26 40.4 E 00 46 16.89 – Altitud: 1388 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2012):
“ Descripció
Edifici situat als afores del poble de planta rectangular, una sola nau, amb un porxo i un campanar quadrat adossats a la façana lateral de migdia.
La coberta combina la llosa de pedra amb la teulada àrab.
La teulada de la nau és més antiga que la del campanar.
Aquesta darrera forma un ràfec de maó de teula de caire neoclassicitzant popular.
A la façana de migdia i sota el porxo, que té una gran arcada lleugerament apuntada, es troba la porta d'accés, d'arc rebaixat.
Tot l'annex adossat a migdia comprèn la sagristia, el campanar, una capella i el porxo.
La façana de ponent té un rosetó a la part superior, sota el vèrtex de la teulada, que permet la il·luminació del cor.
La coberta del porxo és una continuació de la nau, cosa que dóna un aspecte asimètric a aquesta façana, més marcat per quedar ben palesa una diferència d'aparell a partir de l'encaix del mur del porxo amb la façana.
La façana nord té un cos sortit, que es correspon amb una capella interior, amb coberta de llosa de pedra a dues vessants.
Al parament dels murs, tant de la nau com del campanar, s'observen filades de carreus escairats que podrien confirmar la hipòtesi d'un origen romànic, amb reconstruccions molt més tardanes i altres modificacions durant diferents etapes constructives vers el segle XVIII.
L'interior té volta de canó i s'accedeix al presbiteri mitjançant doble arcada.
El sòl de la nau està a un nivell més baix tant en relació al del presbiteri com al de l'exterior.
El paviment és de peces de terra cuita.
L'altar major conté un retaule neoclàssic amb elements barrocs, amb una imatge de la Mare de Déu de les Neus al centre i sengles imatges laterals de Sant Josep i Sant Sebastià.
La capella de la nau de migdia que, com ja hem indicat, queda inclosa en l'annex campanar - porxo, conté un Sant Crist, i la de la nau nord, que correspon al cos sortint de la façana, té una imatge de la Mare de Déu dels Dolors, i s'hi accedeix per una arcada de mig punt.
Als peus de la nau hi ha un cor elevat que rep il·luminació pel rosetó de la façana de ponent.
Els murs estan emblanquinats, si bé mostren sectors força deteriorats.
Diversos béns mobles, com un encenser i diverses llànties, ornen l'església. D'altres es guarden a la sagristia.
Béns mobles integrants de la declaració de BCIN: - Retaule de la Mare de Déu de les Neus, de fusta tallada i policromada, del segle XIX; - Altar policromat adossat al retaule major, de fusta policromada, del segle XIX; - Sagrari de fusta tallada i policromada; - Talla de fusta policromada de la Mare de déu de les Neus, possiblement del segle XIX; - Talla de fusta policromada de Sant Josep; - Talla de fusta policromada de Sant Sebastià; - Talla de fusta policromada del Sant Crist crucificat, dels segles XVII- XVIII; - Banc de fusta amb respatller.
Notícies històriques
L'església de la Mare de Déu de les Neus d'Irgo, com la majoria de temples de l'alt Pirineu i en especial de la Vall de Boí, es troba segregat a un sector extern al petit nucli de població, del qual no en constitueix l'element generador.
Això sembla indicar que la implantació eclesial va efectuar-se sobre un espai fermament estructurat, on les esglésies no varen tenir una incidència massa destacada.
De manera que l'establiment de les esglésies hauria estat posterior a la formació dels nuclis de poblament, l'origen dels quals es desconeix, i amb una estructuració parroquial no massa sòlida encara en els s. XI-XII.
En darrer terme cal fer constar que la parròquia d'Irgo, fora del territori estricte de la Vall de Boí i depenent d'un altre bisbat, no es va regir mai pel règim d'autonomia eclesiàstica que va imperar en ella fins el 1770. "
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alta Ribagorça : Veure en un mapa més gran.
