Valoració: 3 vots.

espereu…

F O T O S

Detalls

I T I N E R A R I

Situació: A Santa Coloma de Queralt, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).

Època: Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Restaurada. Exteriorment presenta un aspecte impecable. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Es un bell exemple de transició del romànic al gòtic.

Altres noms: Església de la Mercè - (Patrimoni.Gencat) / Antic convent de frares de la Mercè.

Accés - Visitada el 07/06/2015:

Trobarem aquesta edificació a la confluència dels carrers que al mapa de Google s'identifiquen amb els noms de Passeig de Mossèn Joan Segura i Passeig Pou de Gel.

Localització: N 41 31 44.2 E 01 23 09.0 - Altitud: 677 m.

Altres:

De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

“ Descripció

La construcció de l'església cal situar-la a la primera meitat del segle XIII, i la seva estructura reflecteix aquesta etapa de transició del romànic al gòtic, així com les ampliacions posteriors que va experimentar en època plenament gòtica i en època barroca.

L'interior de l'edifici mostra l'austeritat pròpia del Cister.

Consta d'una nau dividida en dos trams coberts amb volta de creueria gòtica, i un absis de planta quadrangular. Al costat S s'obren dues capelles laterals: la primera, possiblement del segle XIV, té planta quadrangular i correspon al primer tram de la nau. La segona, de planta poligonal, és d'època barroca i coincideix amb el segon tram. Una tercera capella, també poligonal, s'obre al costat N, davant de l'anterior.

L'element més notable del temple és la seva portada, tot i que actualment es troba molt erosionada.

És formada per un timpà envoltat per un conjunt d'arquivoltes d'arc rodó que descansen sobre columnes i pilastres amb capitells.

L'arc exterior presenta una interessant decoració d'inspiració oriental, amb figures d'animals afrontats dintre de cercles entrellaçats de tipus vegetal.

Les decoracions figuratives, geomètriques i vegetals estilitzades omplen columnes, capitells, impostes i arquivoltes. Els trets estilístics dominants a la portada la relacionen amb l'anomenada escola lleidatana. Tanmateix, la iconografia del timpà ja és gòtica: s'hi representen l'Epifania i l'Anunciació, a banda i banda de la Mare de Déu amb l'Infant i sant Josep.

Aquesta portada és l'únic element que decora la façana principal, molt refeta i que presenta un aspecte massís, només trencat a la part superior per una obertura de mig punt que fa la funció de campanar.

Cal fer esment també del magnífic sarcòfag d'alabastre dels comtes de Queralt, Pere IV de Queralt i Alamanda de Rocabertí, realitzat cap al 1360 per encàrrec de llur fill Dalmau de Queralt. El sepulcre es troba a l'interior de la capella del costat N, i el fet que als capitells i a la clau de volta aparegui l'heràldica dels Queralt fa pensar que la construcció es va fer a posta per contenir-hi el sarcòfag.

Destaca també la imatge gòtica de Santa María de Bell-lloc tallada en fusta.

Notícies històriques

L'església fou bastida a la primera meitat del segle XIII, i abans d'acabar aquell segle ja hi havia una comunitat, que l'any 1307 lliurà les seves possessions a l'orde de la Mercè.

Els mercedaris van instal·lar-s'hi definitivament el 1335, i hi habitaren fins el 1835, que el convent fou incendiat i només restà en peu l'església, que va patir un nou incendi el 1936.

Entre els anys 1948 i 1954 fou molt restaurada per l'Estat, la Diputació i l'Ajuntament sota la direcció de l'arquitecte Alejandro Ferrant.

Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Juny 2015):

" Descripció:

Edifici d’una sola nau, amb absis a la capçalera semicircular, en origen.

Uns segles més tard s’hi va afegir encara una capella barroca, avui sagristia. Al segle XIV es va substituir el presbiteri per una capella de planta quadrada i volta de creueria simple,de tipus cistercenc.

Capella lateral quadrada i volta de creueria del segle XV.

L’església és coberta per una volta de creueria en dos trams. Els suports dels nervis són unes pilastres adossades en el mur, en les quals hi ha dues columnes lateral i una central que reben directament l’empremta dels arcs. Els capitells de la part superior de les columnes no tenen cap mena de decoració. L’aparell és tallat regularment i col·locat a la manera isòdoma.

Conserva una bella portalada romànica, de l’escola lleidatana (1230). És d’arc de mig punt i capçalada. S’hi poden veure dibuixades representacions religioses, d’adoració dels reis, a la Mare de Déu. També es poden veure escuts heràldics, ornaments mitològics i de pecat.

Al timpà hi ha la figura de l’Epifania i una possible Anunciació. Aquesta escena ve completada per altres dues que apareixen a la part superior dels brancals externs del portal (sota la línia d’impostes): els tres reis d’orient dialogant amb Herodes i l’àngel anunciant el camí a la Santa Família durant la Fugida a Egipte.

La façana primitiva era més alta. El campanar d’espadanya que tenia fou destruït durant la guerra civil.

A l’interior hi ha algunes mènsules gòtiques esculpides. Com a elements ornamentals posseeix la creu de terme gòtica de la Font de Canelles. El sepulcre gòtic de Pere de Queralt i la Alamanda de Rocabertí (segle XIV), que va esculpir Pere Aguilar de Cerver, i en va fer els acabats Esteban de Burgos.

Sepulcre doble, exempt, en alabastre. Tapa a dues vessant, amb un jacent tallat en alt relleu a cada cantó, i la imatge de pedra de Santa Maria, feta per un autor local.

Notes històriques:

La primera noticia de l’edifici data del 1220, al testar Arnau de Timor fa una deixa al convent.

A finals del segle XIII s’hi va establir una comunitat de donants passant, finalment, a dependre de l’orde de la Mercè per cessió expressa de Pere Queralt durant la meitat del segle XIV.

Entorn a la capella s'hi van anar bastint diverses dependències conventuals que es van conservar fins els anys 30 del segle XX aproximadament, quan van començar a ser enterrades indiscriminadament.

Els mercedaris s’hi estigueren des del 1335, aproximadament, fins a la desamortització del 1835 quan el convent fou incendiat i només va restar sencera l’església.

Aquesta va patir també un incendi l’any 1936 i entre 1948 i 1954 va ser pràcticament restaurada en la seva totalitat per l’Estat, la Diputació i l’Ajuntament sota la direcció de l’arquitecte Alejandro Ferran.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Dins el casc urbà de Santa Coloma, podem trobar:

Hi ha altres edificacions dins el mateix terme municipal.

Altres pàgines: