F O T O S
Algunes imatges d'Agullana.
- Agullana - modernisme - Casa Estela - Generalitat de Catalunya.*
I T I N E R A R I 
Situació: A Agullana, entitat de població i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Alt Empordà (Girona).
Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés – Visitada: 23/08/2019.
La trobarem a la Plaça de l’església.
Localització: N 42 23 39.0 E 02 50 48.2 – Altitud: 161 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2019):
“Descripció
Santa Maria d'Agullada és un temple d'una sola nau, fals creuer i absis semicircular.
Està construïda amb carreus de granit molt ben escairats però de dimensions diferents.
A l'interior hi ha un cor dels segles XVI-XVII.
La portalada s'obre a la façana meridional.
Aquesta presenta un guardapols exterior i sis arcs en gradació, el primer dels quals està decorat amb un seguit de motllures acanalades.
El timpà fou substituït per una finestra.
Als brancals de la porta s'hi ubiquen dues columnes de fust llis i prim amb capitells de decoració floral.
Aquesta és marcadament simple i esquemàtica: tres fulles separades per boles a mena de fruits, amb la divisió horitzontal d'una incisió profunda.
Altres obertures són en forma de finestra, de doble esqueixada i amb decoració de dents de serra.
A l'absis també hi ha alguns ulls de bou, i a la part superior hi ha un fris d'arcuacions rematades amb dents de serra.
El campanar és de cadireta i s'aixeca sobre la façana occidental.
És de dos pisos, amb tres i dos obertures: tres arcs de mig punt a la part inferior i dues arcades de quart de cercle en la superior.
La volta de la nau és apuntada.
Notícies històriques
L'església de Santa Maria d'Agullana és documentada per primera vegada l'any 1019, en què fou cedida a la canònica de Girona pel bisbe Pere Rotger.
Se sap que el 1362 n'eren sufragànies les esglésies de l'Estrada, de la Vajol i de Sant Julià de Torts, i que al segle XIV i posteriors constava al nomenclàtor de la diòcesi de Girona, dins l'ardiaconat d'Empúries.
L'edifici que ha arribat als nostres dies, gairebé sense alteracions, no correspon però a l'esmentat el 1019, sinó que és una obra dels darrers moments del romànic.”
- Monogràfics - Comunidors.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
