F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: A Cervera, ciutat i població del mateix nom, i capital de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XIV – Gòtic – (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés – Visitada: 30/01/2016
La porta d’entrada actual, és al carrer Sant Domingo.
Recomanació: Pensem que seria una bona idea mirar d'aparcar a la zona compresa pels carrers Passeig Balmes, Plaça de Pius XII i Rambla de Lluis Sanpere.
En un extrem d'aquest darrer carrer, hi ha la Universitat de Cervera. A l'altre extrem de la Rambla de Lluis Sanpere, hi trobem la Plaça de Santa Anna, presidida pel Casal de Cervera.
En un dels costats d’aquesta plaça, hi ha un pas cobert amb una indicació per accedir a les Muralles de Cervera.
Al costat hi ha l’entrada al carrer Major, important arteria que recorre transversalment el casc antic de la ciutat, fins la plaça Major, el carrer Santo Domingo, on hi ha l'església de Santa Maria, i poc més endavant, les rellevants restes restaurades, del castell de Cervera.
Localització: N 41 39 55.2 E 01 16 14.2 – Altitud: 530 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Gener 2016):
“ Descripció
L'església de santa Maria de Cervera és un dels edificis religiosos més notables de l'arquitectura gòtica catalana.
Consta de tres naus, amb capelles laterals entre els contraforts. La nau central és formada per tres trams quadrats, i les laterals, més baixes, per trams de mig quadrat.
L'absis és poligonal i disposa d'un deambulatori amb vuit capelles radials. El tram de la nau més proper a l'absis forma una mena de transsepte, amb una estructura semioctogonal a cada banda, que amplien tres capelletes. Les naus estan separades per pilars de secció octogonal, amb columnes adossades, que sostenen la volta de creueria.
Posteriorment, l'església ha sofert diverses modificacions, com la construcció d'una cripta (1588) sota l'altar major, de la capella nova del Sant Misteri (iniciada el 1630), o l'obertura de la porta barroca del mur nord (s. XVIII).
Però la reforma més important fou la del 1821, quan s'enderrocà la façana i se'n construí una de neogòtica en una posició més avançada, la qual cosa permeté l'allargament de les naus en dos trams més i la construcció de noves capelles i del cor elevat (el cor anterior havia traslladat el 1775 des del centre de l'església al voltant de l'altar major).
Entre les obres d'art que guarda l'església cal destacar la tomba de Ramon Serra el Major, obra de l'escultor Jordi de Déu (1355). El parament davanter de la caixa ostenta una parella d'escuts a senyal de serra i deixa espai entremig per a figurar-hi la presentació del fill a la Verge i una llegenda que diu: "En Ramon Serra jau ací, qui aquesta capella instituí, e lo darrer dia d'agost del an MCCCLIIII".
Als caps de la caixa, com als capitells dels arcs i a la clau de la volta de la capella s'hi veuen els mateixos escuts palesant l'antiguitat del personatge. La imatge jacent que ocupa la llosa de la coberta de la caixa, els frares afilerats que perdurablement li celebren honres funeràries i la figuració simbòlica que omple la part superior acusen una destresa de treball remarcable.
També són remarcables els vitralls del presbiteri, obra del mestre Colí de Maraya (1413) i avui només parcialment conservats.
L'altar major és presidit per la talla romànica de la Mare de Déu del Coll de les Savines (s.XIII), patrona de la ciutat.
Sobre una mènsula hi ha una altra imatge de la Verge i el Nen, romànica de transició. També és romànica la portada de migdia, resta de la primitiva església de Sant Martí (s. XII - XIII) sota un porxo gòtic.
A la capella del Misteri hi ha un altar barroc, obrat pels manresans Jaume i Tomàs Pedró (1788).
El campanar, situat entre l'extrem del braç esquerre del creuer i la part posterior de la casa de la ciutat, és una construcció de planta octogonal amb amplis finestrals gòtics amb decoració calada al darrer pis, que és rematat per un fris d'arquetes trilobulats.
Al damunt hi ha un petit cos cobert amb una cúpula, que allotja les campanes. La seva construcció s'allargà del segle XIV fins a mitjans del XV, en què el mestre Pere de Vall-llebrera n'enllestí les obres. A finals del segle XV s'hi instal·là el primer rellotge mecànic.
Notícies històriques
L'actual església gòtica es començà a principis del segle XIV, i el 1334 ja eren acabades les capelles del creuer del costat de l'evangeli i la primera capella de l'absis del costat de l'epístola.
El 1358 fou consagrat l'altar major, i cinc anys després s'enllestia el presbiteri. Amb tot, no fou fins a mitjan segle XV, que fou acabada. El 1821 l'edifici fou allargat pels peus, i es construí l'actual façana neogòtica.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Església de Santa Maria – Ajuntament de Cervera
- Església de Santa Maria – Jaciment arqueològic – (Patrimoni.Gencat)
- Patrimoni religiós - Som Segarra
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Altres llocs interessants per visitar:
Abans de res ens agradaria dir que, valorem molt positivament la nova urbanització de la plaça del davant de la Universitat, que ha quedat completament lliure de vehicles, oferint una espectacular visió de la Universitat i voltants.
Una novetat perfectament exportable a altres poblacions, que permetria dignificar i gaudir amb solemnitat, de les magnífiques construccions de caràcter històric que tenim al nostre país.
Universitat de Cervera
Un passeig per Cervera