Església de Santa Maria – Besalú / Garrotxa

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


 

I T I N E R A R I 

Situació: A Besalú, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Garrotxa (Girona).

Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Aparenta un bon estat. No ho podem confirmar, doncs no està a l’abast, està dins d’una propietat ... situada dins del recinte de l'antic castell comtal”.

Altres noms:

Accés – Visitada: 17/03/2018.

Parcialment visible des de la carretera C-66.

Localització: N 42 12 00.1 E 02 41 59.3 – Altitud: 166 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Març 2018):

“ Descripció

Malgrat que de l'antic monestir de Santa Maria només resta la capçalera i part del transsepte de l'església, és palesa la importància i la riquesa d'aquest cenobi.

 Era un temple de tres naus, dividides per pilars de base quadrangular amb columnes adossades, amb creuer i tres absis, el central molt més profund que els laterals.

A l'exterior, són decorats amb arcuacions dividides per columnes, restituïdes recentment, en els absis laterals i en l'absis central les columnes s'alternaven amb mènsules, actualment substituïdes per contraforts.

 Molts dels elements arquitectònics i escultòrics d'aquest edifici formen part de l'anomenat Conventet de Pedralbes (Barcelona).

Notícies històriques

L'església de Santa Maria de Besalú, situada dins del recinte de l'antic castell comtal, és esmentada per primera vegada l'any 1055, en què fou consagrada com a església del castell, en temps del comte Guillem II.

 Cap al 1171, desaparegut ja el comtat de Besalú (1111), esdevingué l'església de la canònica agustiniana, instal·lada al recinte del castell, dependent del monestir de Sant Ruf d'Avinyó.

 Aquesta canònica fou el resultat de la reforma, iniciada pel comte Bernat II cap el 1075, de l'antiga canònica aquisgranesa establerta primer -l'any 977- al temple de Sant Genís i Sant Miquel (seu de l'efímer bisbat de Besalú, obra del comte Bernat Tallaferro, entre 1017 i 1020) i potser posteriorment al de Santa Maria de Bell-lloc o de Capellada o Vella, fora del recinte murat del castell, ambdós temples desapareguts actualment.

El 1592 la canònica agustiniana s'extingí i esdevingué simple col·legiata que perdurà fins el segle XIX, època en què part de les voltes ja eren enrunades.

Posteriorment, amb la desamortització dels béns de l'església, les restes de la canònica passaren a mans privades.

L'any 1919 l'arquitecte Enric Sagnier va remodelar l'edifici anomenat el Conventet del segle XIV, proper al monestir de Pedralbes de Barcelona, incorporant elements provinents de Santa Maria de Besalú. “


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: