F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Santa Margarida i els Monjos, municipi de la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Ruïnós. No és accessible lliurament. Fins i tot, com que encara hostatja nínxols, hi ha un cartell que prohibeix expressament l'entrada al lloc.
Altres noms:
Accés - Visitada el 20/07/2013:
La trobarem al costat del cementiri nou. Hem aparcat en una esplanada, al davant.
Des de casa, sobre el paper, hem localitzat aquesta església i hem determinat unes coordenades que ens han semblat oportunes per poder fer “ l'atac final ” a aquesta edificació.
Havent introduït aquestes dades, N 41 18 50.51 E 01 39 52.81 al nostre navegador, aquest estri ens ha conduit sense vacil·lació fins el punt precís (1) , on després de travessar un pont, ja hem enfilat una carretereta que en ben poca estona ens ha situat al lloc desitjat.
Localització: N 41 18 47.71 E 01 40 01.90 – Altitud: 177 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2013):
“ Descripció
Església de tres naus rectangular amb capelles laterals a banda i banda. D'origen romànic tardà, fou molt modificada cap el segle XVII i avui mig derruïda i utilitzada com a cementiri, fins i tot amb nínxols dins la nau.
De l'obra romànica d'aquesta església, sols en resta la porta amb arquivolta, dos capitells i columnes, un important campanar de paret de quatre arcs i algun pany de paret el costat de les luxoses eixamples d'arrel encara gòtica del segle XVII amb profusió de capitells, escuts de Catalunya i motllures arreu.
Notícies històriques
Aquesta antiga Parròquia fou fundada pel Comte Ramon Berenguer i cal situar-la a principis de la segona meitat del segle XII.
Segons la llegenda, Sant Ramon de Penyafort fou batejat en aquesta església a l'any 1175.”
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Juliol 2013):
“ Descripció
Església de planta rectangular, amb una gran nau central i sis capelles laterals. La nau central era coberta a dos vessants, sobre arcades ogivals, i es comunica amb les laterals a través d'arcs de mig punt sobre pilastres clàssiques.
El portal frontal és romànic, amb arquivolta, columnes i capitells. Hi ha una inscripció moderna: "Iglésia parroquial de Sta. Margarita, n. 80".
L'església era precedida d'un porxo, sostingut per arcs marcadament ultrapassats, del qual resta només l'entrada, aquests amb arc de mig punt, i un gran campanar d'espadanya d'arcs asimètrics al damunt, que s'aguanta gràcies a una paret de totxos moderns.
De l'obra romànica original resta només la porta i el campanar de la paret; la resta, de tradició encara gòtica però feta ja al segle XVII, té profusió d'elements esculpits, escuts de Catalunya i motllures als capitells i impostes.
Observacions: Actualment està tancada per evitar accidents degut al seu estat ruïnós.
Història
La parròquia té el seu primer esment en la documentació escrita al 1126 dins la jurisdicció d'Olèrdola, tot i que s'esmenta el lloc de Santa Margarida en documents del segle X.
Segons la tradició, al 1175 hi fou batejat Sant Ramon de Penyafort.
Fou restaurada profundament a principis del segle XVII i al segle XIX entra en desús i s'utilitzà com a lloc d'enterrament col·locant nínxols a l'interior.
Hi ha una descripció de 1891 que la mesura en 20 metres de llarg, 16 metres d'alçada i amb 8 capelles laterals.”
- Volem fer constar que algunes d'aquestes fotografies han estat possibles gràcies a la gentilesa d'un home, un ramader, veí d'aquesta església, i que des d'aquesta pàgina, ens complau saludar-lo de nou.
Ens ha acompanyat fins al davant de la porta d'entrada i per arribar-hi, ens ha invitat a seguir-lo travessant l'espessa vegetació que tapa completament aquesta porta, sota el campanar, i això ens ha permés fer les fotos dels dos capitells i de la làpida.
Ens ha comentat que aquesta zona va esser netejada acuradament l'any passat, tot i que ara mateix presenti aquest aspecte tant feréstec.
No deixa de ser curiós que en un lloc on regna la mort, la naturalesa reneixi amb tanta força i exuberància, fent palesa la seva vitalitat.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Penedès : Veure en un mapa més gran.
