F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys del terme municipal de Martorell (Baix Llobregat) – Barcelona.
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmesa, sense sostre. Tot i això, encara conserva en peus tres de les quatre parets.
Emplaçada sobre una antiga església visigòtica, és l’element de més entitat del conjunt arquitectònic format per les restes del castell de Rocafort i aquesta església. Lliurament accessible.
Esplèndides vistes de la població de Martorell i de la muntanya de Montserrat, al fons.
Altres noms:
Accés - Visitada el 06/12/2008:
L'itinerari proposat és el següent:
Procedents de Barcelona i circulant per l'autopista A-2, en sentit Lleida, prenem la sortida anunciada com de Castellbisbal – zona industrial (P. K. 591 – 41 27 46 01 58 17). A la rotonda girarem a l'esquerra, tercera sortida, (hi ha sols un indicador: zona industrial) per on entrarem a la propera població de Sant Andreu de la Barca.
Ens trobarem circulant pel carrer Ferro fins arribar a la antiga carretera N-II, a la que ens incorporarem per una rotonda, cap a la dreta, en sentit Martorell.
Entrarem a aquesta població circulant pel carrer del Mur, fins arribar a la Plaça del Portal d'Anoia, i abans de creuar el pont sobre el riu Anoia, (A l'esquerra hi ha un edifici de “la Caixa”) hi ha una minúscula rotonda, per on girarem per invertir el sentit de la marxa, per tal de poder continuar pel segon carrer a mà dreta, carrer del Torrent de Rosanes i Sant Josep després (Si no anem errats, a data d’avui al mapa de Google, estan invertits els sentits de circulació d’aquest carrers que ens han de permetre aquesta part del recorregut).
Ara ja veurem un cartell informatiu de tràfic que ens assenyala la direcció per anar a Gelida, cap a on ens dirigirem.
De seguida ens trobarem circulant per la carretera C-243b. Passarem pel costat d’unes gegantines columnes que sostenen les calçades de l'autopista AP-7. Aquí veurem l'únic cartell que hem trobat durant tot el recorregut, que ens indica per anar a Sant Genís.
Passat aquest lloc, molt aviat a l'esquerra en una corba, veurem l’inici d’una curta pista de muntanya, sense asfaltar, sense cap indicació, per on hem d’entrar, i on hi ha un petit espai per deixar-hi el cotxe ( 41 28 03 01 55 17) (*).
Si anéssim amb un vehicle TT podríem continuar uns metres més amunt, i en una petita planura, aparcar-lo. Si ens passéssim, una mica més endavant, a mà dreta, veurem un senyal vertical indicatiu de la situació del PK 1 d’aquesta carretera. Aquí mateix també podríem deixar el vehicle al voral, i tornar a peu, enrere. És una carretera estreta, amb moltes corbes, i on no hi ha gaires oportunitats d’aparcar a la vora del lloc a on ens dirigim.
Així doncs, tornant a la situació on hem assenyalat d’aparcar en primera instància (*), al final d’aquesta petita pista s’inicia un corriol, ben definit, que sense pèrdua i en un suau recorregut, ens condueix en uns 20/30 minuts, primer a la font d’en Gilet (41 27 56 01 55 27 – aigua no potable) i finalment, al davant de la porta de l’església de Santa Margarida del Priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort.
Localització: N 41 27 55.30 E 01 55 23.76 - Altitud: 197 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):
“ Descripció
Emplaçada sobre una antiga església visigòtica, la parròquia de Santa Margarida és de planta rectangular, sense absis diferenciat.
D'una sola nau, les parets són reforçades interiorment per pilars adossats, el que possibilita diverses capelles laterals poc aprofundides.
La porta és a ponent, formada per dos arcs en degradació i amb dues impostes per banda.
L'aparell és de carreus ben escairats i disposats en filades regulars.
Les finestres són de doble esqueixada.
A la finestra de llevant s'aprofita interiorment una rosca monolítica amb ornamentació, d'època visigòtica.
La part superior de la paret de llevant sembla refeta.
Notícies històriques
Les primeres notícies del priorat de Sant Genís de Rocafort, del qual depenia Santa Margarida com a parròquia, són del 1042, quan Bonfill Guillem i la seva muller Sicardis, senyors de Castellví de Rosanes, donen a Sant Genís unes cases i terres.
Una altra donació és del 1084.
La comunitat és citada documentalment el 1146.
El prior era un tal Ponç, i depenia de Sant Miquel de Cruïlles.
El 1166 el prior era Bernat.
L'església de Santa Margarida era la parròquia del priorat.
És documentada el 1300 quan Antic Domènec, de Martorell, en el seu testament, deixà dos sous a l'església.”
Edificacions properes: Tant a la vila de Martorell, com a les seves rodalies, hi ha un bon nombre d'edificacions medievals. Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina, o accediu al següent enllaç:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Llobregat : Veure en un mapa més gran.
