F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Castellgalí, vila en cap del terme municipal del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XIII - Barroc - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmesa, li falta la coberta, tot i que manté les quatre parets en peu. L'interior es veu ben arranjat. No és accessible lliurament. Una porta de ferro, amb pany i clau, impedeix el lliure accés, però no la contemplació de l'auster interior.
Altres noms: Església de Santa Margarida del Mon - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 08/02/2014:
Com en altres ocasions, des de casa vàrem localitzar les dades de situació d’aquesta edificació, i a través de Google Maps vàrem preparar la busca.
Busca que a priori, no semblava senzilla. A diferència d’altres ocasions, vàrem desestimar la “planificació al mil·límetre” i varem encomanar-nos directament a Sant TomTom.
Vàrem introduir les coordenades de destí a aquest estri i sorprenentment (o potser ja no, a aquestes alçades ...) aquest aparell ens va situar en el lloc desitjat, sense cap incidència i amb una precisió absoluta, sense cap dubte durant el recorregut, per la qual cosa, recomanem a qualsevol persona interessada en la visita d'aquesta església, faci servir amb tota confiança, aquest aparell.
De totes maneres, i també com en altres ocasions, detallarem una mica el recorregut amb un “track casolà”.
Vàrem accedir a Castellgalí per la carretera C-55 (Olesa - Manresa) i vàrem creuar aquesta carretera per dalt, per l’ ”scalextric” situat a 41 40 45.10 01 50 45.80 i ja a l'altra banda vàrem continuar per l'Avinguda de Montserrat, dirigint-nos a continuació cap el nucli antic de la població, vàrem passar per davant mateix de la porta d'entrada a l'església parroquial, vàrem girar a mà esquerra i tot seguit, circulant pel carrer de Santa Margarida, vàrem sortit del poble a les coordenades 41 40 29 01 50 14. Uns metres més endavant ja vàrem continuar circulant per un ample camí de terra, que arrenca en forta pujada. A partir d'aquí és aconsellable circular amb un vehicle 4x4.
Durant el proper recorregut, on cal circular seguint sempre intuïtivament la pista principal, sols trobarem dues desviacions on cal saber per on seguir. En cap hi ha indicador.
- Desviació - 41 40 31 01 49 43 – seguim per l'esquerra.
- Cruïlla - 41 40 30 01 49 40 – seguim pel mig, en baixada
- Fi del viatge – 41 40 26 01 49 12. Un cartell ens invita a continuar per on hi ha l'inici d'un altre camí, aquest tancat per una cadena, per la qual cosa, aparquem el cotxe i hem de seguir a peu els pocs metres que resten fins arribar a l'edificació.
Localització: N 41 40 31.90 E 01 49 10.80 – Altitud: 345 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2014):
“ Descripció
Església de planta rectangular de la que només es conserven els murs laterals, la façana i la capçalera.
Al segle XVIII s'allargà la nau, s'aixecà el sostre i es decorà l'interior amb motllures barroques de les quals avui se'n conserva la part d'on arrencava la volta.
Hi ha restes d'un campanar d'espadanya, de les escales del cor i es manté en peu la sagristia. També s'hi poden veure els forats d'un retaule a la paret de l'altar major.
Té edificis situats al seu entorn que podrien respondre a una casa ermitana. Aquest edifici té volta d'arc de pedra, un forn de pa i una cuina.
Notícies històriques
L'església apareix citada el 1225. Acollí un petit priorat de donades a la regla de Sant Agustí.
Al 1772 (inscripció a la llinda de la porta de la sagristia) es canvià l'estructura primitiva. Al 1936 fou profanada i al 1958 s'ensorrà la volta.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Febrer 2014):
“ Descripció
Església de planta rectangular de la que només es conserven els murs laterals, la façana i la capçalera; no existeix la teulada.
Al costat de migdia hi ha unes dependències adossades amb dues voltes de canó a la base i que es troben en molt mal estat ja que amenacen ruïna.
Encara es conserven part de les motllures barroques a l'interior de la nau a la part d'on arrencava la volta fetes al segle XVIII, quan es modifica l'estructura de l'església; també resta el paviment de rajola cuita catalana en mal estat.
Hi ha restes d'un campanar d'espadanya, de les escales del cor i de la sagristia que conserva la porta allindada amb la data 1772. També s'hi poden veure els forats d'un antic retaule a la paret de l'altar major.
Té altres edificis situats al seu entorn, un dels quals correspon a un antic convent i del que encara es conserva una volta de pedra, un forn de pa i una cuina;
davant de l'era hi ha les ruïnes de cal Borrós; i les de cal Pons al peu del camí de la vall d'Artigues.
Observacions:
També coneguda com Santa Margarida del Pla o del Mon. A l'entrada a la capella hi havia una rajola al terra amb una petjada d'un nen, feta segurament perquè un nen la va trepitjar quan encara no era seca. La gent deia que era la petjada del Nen Jesús i feien que als seus fills posar el peu per guarir d'una malaltia o que creixés més fort.
Malauradament va desaparèixer en la profanació per la Guerra Civil. A l'exterior, en un cobert, hi ha una tina circular.
Història
L'església apareix citada el 1225 (Pardo, 1987). Acollí un petit priorat de monges de la regla de Sant Agustí. Cap al 1402 es té notícia (Pardo, 1987) que sor Agnès Pedrinyà de Santa Margarida ingressà al priorat de Sant Cristòfol de Manresa. Probablement això provoqués el fi de la col·lectivitat religiosa.
Al 1772 (inscripció a la llinda de la porta de la sagristia) es canvià l'estructura primitiva: s'allargà la nau, s'aixecà el sostre i es decorà l'interior amb motllures barroques de les que avui se'n conserva la part d'on arrencava la volta.
Al 1936 fou profanada i el 1958 s'ensorrà la volta. Amb les pluges de la tardor de 1999 es va enfonsar la paret de migdia del conjunt de l'ermita.
El 15 octubre 1995 es va recuperar la campana. L'aplec es va recuperar el 1991 gràcies als amics del Museu de Castellgalí i es celebra un cop a l'any.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
