F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys d'Osor, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).
Època: Segle X - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: Altres (?) - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment presenta bon aspecte. Desconeixem com es troba l'interior, doncs no és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés – Visitada: 10/03/2017.
Consideracions prèvies:
- De bones a primeres, el nostre TomTom ja no ens presenta cap camí.
- És un camí força bonyegut, incòmode de transitar. Recomanem fer-ho en un 4x4.
- Mentre circulem, marxen o se'ns incorporen altres camins. A manca d'indicacions cal seguir intuïtivament per la pista principal.
(0) – Procedents d’Anglès i circulant per la carretera GI-542 (Anglès / Les Mines d'Osor / Osor / Sant Hilari Sacalm), abans d'arribar a Osor, trobem el punt d’inici d'aquesta localització, un lloc (41 56 25.8 02 34 04.5) a tocar de la fita del PK nº 8 de on hi ha una sortida de la carretera que accedeix a un camí de terra (*) on hi ha un indicador: Taverna del Subirà. En aquesta direcció continuarem.
(1) - A 41 56 13 02 34 10 travessem el llit de la riera. A dia d'avui porta molt poca aigua. En qualsevol altre cas, ¡ molt de compte !
(2) – A 41 55 01 02 34 41 – Cruïlla determinant de la marxa. Hi ha cartells. Tenim anotat: Seguim recte, indicat Santa Creu d'Horta. Per la dreta paratge del Subirà.
Durada de l'itinerari, fins aquí: uns 5 quilòmetres aproximadament. Continuem.
A partir d'aquest lloc tenim anotat que la carretera es fa més estreta, i continua sent bonyeguda. Al cap d'uns cinc cents metres més, arribem al nostre destí.
Hem aparcat al davant.
No hem pogut aconseguir la generació automàtica d'un mapa de Google. En un lloc indeterminat hi ha alguna part del camí que Google no l'identifica com a transitable (Quan en realitat sí que ho és ...) i no el confecciona correctament.
Pensem que les coordenades que hem pres són correctes, però tampoc aconseguim identificar amb precisió, sobre el mapa de Google, la part final del recorregut.
Demanem que es prengui amb precaució la descripció d'aquest recorregut.
(4) - Localització: N 41 54 57.5 E 02 35 01.8 – Altitud: 700 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2017):
“ Descripció
L'església se situa al centre de la vall d'Horta, al lloc anomenat Puig de Santa Creu.
L'església de Santa Creu d'Horta està estructurada en dos elements: per una banda, tenim la rectoria. Es tracta d'una construcció que consta de tres plantes i que està coberta amb una teulada d'una sola aigua de vessant a façana.
La planta baixa consta de tres obertures, com són dos portals rectangulars d'accés, i una finestra rectangular. Tots tres equipats amb llinda monolítica i muntants de pedra, i la finestra a més a més està complementada amb un ampit.
En el primer i segon pis proliferen les obertures rectangulars amb llinda monolítica i muntants de pedra, les quals són projectades com a semi-balconades, ja que les baranes de ferro forjat actuen més com a ampit que no pas com a baranes pròpiament, cosa que provoca que no sobresurtin gens respecta el pla horitzontal de la façana. Pel que fa al treball de la forja aplicat a les baranes, aquest és molt auster i discret i sense cap element a destacar.
Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula.
Pel que fa al tema dels materials, la rectoria té com a matèria prima la pedra, la qual la trobem present en dos formats: per una banda les pedres fragmentades i els còdols manipulats cops de martell i lligades amb morter de calç. Aquesta és la solució que pondera en les quatre façanes. Mentre que per l'altra, la pedra desbastada i treballada localitzada en les llindes, muntants i ampits de les respectives obertures dels tres pisos.
En segon lloc tenim l'església, pròpiament, la qual és d'estil barroc-neoclàssic. La façana, la qual està arrebossada, és molt senzilla i presenta una sèrie d'elements interessants: en primer lloc un portal d'arc rebaixat amb uns grans muntants de pedra ben desbastats i treballats.
Seguidament hi ha una fornícula, la qual alberga al seu interior una creu de ferro forjat.
Una creu ubicada sobre un petit basament o pedestal i d'aspecte sobri però elegant.
En tercer lloc trobem un ull de bou i finalment un respirall en forma ovalada.
El campanar que corona l'església, de torre quadrada i teulada piramidal, queda pràcticament ocult pel fet que la rectoria està immediatament adossada a l'església.
Tanca la façana en la part superior, un ràfec format per cinc fileres: les quatre primeres són de rajola plana i l'última de teula.
Al costat dret del portal trobem un rètol o cartel·la, a l'interior de la qual hi ha gravada una inscripció molt interessant que diu així:
"PARRÒQUIA DE STA. CREU D'HORTA
BISBAT DE VIC
EN PROVA D'AGRAÏMENT A TOTES AQUELLES PERSONES I
ORGANISMES QUE HAN COL·LABORAT EN LA SEVA RESTAURACIÓ
DIA DE LA INAUGURACIÓ: 21-VII-1991
RECTOR: JOAN TUNEU i MIR, PVRE
TERME MUNICIPAL: OSOR (GUILLERIES)
PROVÍNCIA: GIRONA"
Adossat al lateral esquerra de l'església hi ha un cementiri de petites dimensions el qual acull una petita estructura en forma de nínxols molt discrets. El cementiri acumula un petit desnivell ja que està ubicat en un marge o pendent.
Paral·lelament en la façana lateral de l'església s'aprecia les restes vivents d'un rellotge de sol bastant deteriorat, ja que les franges de les hores han desaparegut parcialment, però conserva intacta la broca que marca les hores.
A uns escassos 100 metres de l'església, trobem un mas molt interessant d'Osor com és el famós Ca l'Iglésies (Veure fitxa de Ca l'Iglésies).
Notícies històriques
Documentada des del 902, és una de les esglésies més antigues de les Guillaries.
L'església fou sufragània d'Osor fins al 1878, quan va passar a ser parròquia rural de segona, malgrat que ja abans havia tingut capellà propi.
Fins el segle XIV estava dedicada a la Santa Creu, però des d'aleshores s'hi va venerar com a patró a Sant Jaume.
No existeix gaire documentació referida a l'antic edifici. És força segur que els terratrèmols del segle XV el degueren afectar.
Al segle XVII es trobava en estat ruïnós, i durant el segle XVIII s'hi van fer arranjaments: es va fer un presbiteri nou, es va emblanquinar, es va fer un canvi de volta i es van obrir capelles als murs laterals. Degut a això, i per altres obres del segle XIX, no es troben elements de l'antic romànic.
L'última restauració data de l'any 1991.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
(*) - En aquest punt hi ha el Pont del Prat de les Hortes.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
