F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A la vora ( És un dir ...) del Mas Farell, en terrenys de Mura, vila i municipi del mateix nom a la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Molt malmesa, quasi, quasi, pura ruïna. Lliurament accessible, tot i que l'entrada a l'edificació, comporta un risc evident de que ens caigui qualsevol cosa pel cap (El terra està ple de runa que ha caigut del sostre).
Altres noms: Església de Santa Creu del Farell - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 28/02/2014:
D'entrada, com en altres ocasions, vàrem localitzar les dades des de casa. Havent sol·licitat a Google Maps la planificació del viatge, ens va presentar un itinerari d'uns 6/8 kms, que sobre el paper ens va semblar correcte.
Després, una vegada situats a Pont de Vilomara, lloc des d'on vàrem decidir començar el recorregut, vam introduir les coordenades de destí al nostre TomTom. Sorprenentment, aquest estri ens va presentar un recorregut ostensiblement més llarg (21 km), fent una volta considerable.
Havent sol·licitat una alternativa a aquest recorregut, no ens en va presentar cap (O al menys no ho vam saber “trobar”. A la vista dels resultats, hem arribat a la conclusió de que els mapes del navegador i els de Google, deuen ser diferents...)
Per tant vam fer de mans, mànigues i vàrem decidir acceptar la incòmoda proposta del navegador.
Resultat: Després d'un recorregut d'anar i tornar, d'uns 40 km., de vegades circulant per alguns camins “transitables”, i de vegades per estretes i infernals pistes de muntanya, inclosa una “trobada amistosa” amb un tractor carregat amb llenya, al tros de pista en més mal estat del camí, amb força pendent, plena de fang i amb uns bonys que Déu n’hi do, (A veure si endevineu qui va tenir que fer marxa enrere per salvar la situació ...) el nostre estimat navegador ens va situar en un lloc, on el camí encara continuava, però amb prou feines hi cabia una persona, caminant.
Solucions, mitja volta i cap enrere ...
Després d'un matí perdut, vàrem anar a dinar a Mura. I aquí hi vàrem trobar els nostres “angelets” de l'ocasió. La nostra gentil cambrera va demanar a una senyora primer, i a dos homes després, si coneixien la manera d'arribar a la església que buscàvem.
I afortunadament aquestes persones, a qui des d'aquesta pàgina saludem cordialment i volem agrair novament les seves indicacions, ens van facilitar les dades necessàries per poder arribar a bon port.
Novament vàrem iniciar el recorregut des de Pont de Vilomara.
Hem efectuat la sortida des de la confluència dels carrers de Sant Pere Regalat i Angel Guimerà, amb el carrer Farell (Veure mapa). En aquest lloc (N 41 42 13 E 01 52 29.30), s'inicia un camí de terra, on hi ha un cartell que indica per anar a Mura, Rellinars i El Farell,
És força important localitzar correctament l'inici de la ruta
per on continuarem. Per aquest viatge, ens caldrà utilitzar un vehicle 4x4.
A partir d'aquest lloc, anirem descrivint, com en altres ocasions, a mode de “track casolà”, les desviacions que hem anat trobant i algunes característiques i/o edificacions que anirem veient també durant el recorregut. Cal seguir sempre per la pista principal, obviant intuïtivament alguns camins que se'ns incorporen o marxen del nostre itinerari.
- A 41 41 42. 01 53 29, a l'esquerra del camí, a tocar de les restes d'una casa abandonada, veurem una tina.
- Aproximadament a 41 41 08 01 54 08, veurem a la nostra esquerra, al fons d'una esplanada, dues barraques de camp.
- A 41 41 21 01 53 52, se'ns incorpora per l'esquerra un camí asfaltat, que obviem, indicat per anar a Mura i Mata-rodona.
- Desviació a 41 41 08 01 54 14. Seguim per l'esquerra.
- A 41 40 49 01 54 46, se'ns incorpora un camí per l'esquerra. Al davant, encimbellat, veiem el Mas del Farell.
- A 41 40 58 01 55 09, trobem unes quantes tines, a la dreta del camí, mig emboscades (Tines del Docte).
- A 41 40 56 01 55 22 marxa una desviació a l'esquerra, indicada per anar a Mura. Seguim per la dreta.
- A 41 40 59.10 01 55 26.80 desviació seguim per l'esquerra. El camí es fa més estret. També a l'esquerra, entre l'arbreda, ja es veu l'església. Per la dreta, hi ha un cartell indicant per anar a El Farell i Mata-rodona.
- Tant sols uns metres més endavant, a 41 40 57.50 01 55 31.70, hem aparcat el cotxe al costat mateix d'una bassa artificial d'aigua, que hi ha en aquest lloc, protegida per un cercat de filferro.
- Després, ja a peu, hem passat pel costat del cercat i tot seguit, caminant per la part superior de la petita presa,
hem arribat a l'altra banda de l'aigua, on s'inicia un discret camí, evident, encara que poc fressat, que enfilant-se per la falda de la muntanya, en direcció esquerra, i amunt, ens portarà ben aviat al lloc on hi ha l'ermita.
- Després de la visita, podem agafar el cotxe i anar uns metres camí amunt, on al cap de ben poc, hi trobarem un lloc adient per donar la volta i tornar a baixar.
- Durant el recorregut, haurem pogut veure alguns llocs, on els diferents torrents que hem anat veient durant el camí, ens ofereixen la visió de llocs molt bonics i curioses imatges de les pedres modelades per l'aigua. També veurem una pedrera i pedres de mida respectable, vessades sobre el llit del torrent.
- La distància total del recorregut, des de Pont de Vilomara, transitant per camins de terra, ha estat d'uns 6,5 km. aproximadament.
- En el nostre cas, i com a fi de festa, estant al davant de la bassa d'aigua, ha caigut durant cinc minuts, una bona pedregada, que ha deixat el camí ben blanc. El temps no ha acompanyat gaire i en conseqüència, les fotos no han sortit gaire lluïdes.
- A la fi, havent arribat sans i estalvis, llevat de l'aventura matinal, podem qualificar aquesta sortida com una excel·lent excursió.
- Suposem que no cal que us diguem que cal tenir molta precaució al travessar la bassa d'aigua. En cas de tenir por, el millor és que busqueu una ruta alternativa.
Localització: N 41 41 00.50 E 01 55 29.10 – Altitud: 406 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2014):
“ Descripció
Església d'una sola nau de planta rectangular, amb absis semicircular.
Cal distingir dues etapes constructives: l'absis, que correspon al segle XI, i la nau, ja de la segona meitat del segle XII.
L'absis presenta la típica decoració romànica: nou arcs cecs delimitats a la part superior per una cornisa i agrupades en tres sèries de bandes llombardes. Al centre de l'absis hi ha una finestra que a la part de fora té forma rectangular i interiorment de mig punt.
Aquesta part presenta una coberta de volta de quart d'esfera. La volta de canó de la nau es troba actualment esfondrada.
L'aparell de l'absis és més irregular que el de la nau, el qual està ben disposat en fileres.
L'edifici fou reestructurat modernament: s'amplià la nau i s'obriren dues capelles prop de l'absis.
L'estat de conservació és de total abandó i deteriorament.
Notícies històriques
Aquesta església apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu, sense especificar el lloc concret, però al sortir junt amb béns a Rocafort, es reforça la possibilitat de que es tracti de la de Palou. En canvi, al 1285 s'esmenta com a Santa Creu de Mura.
La funció parroquial la degué perdre aviat, ja que en les llistes del bisbat posteriors a la meitat del segle XIV no hi apareix esmentada, mentre que si ho fa com a sufragània en els segles XVI i XVII. Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Mura, al lloc de Palou o el Farell.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Març 2014):
“Descripció
Petita església situada a la zona del mas Farell, casa fortificada que es troba a la banda occidental del terme de Mura.
La capella es troba en una zona boscosa al peu del camí del Farell, al Pont de Vilomara.
L'església és d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular. Es distingeixen dues etapes constructives: l’absis correspon al segle XI, i la nau de la segona meitat del segle XII. L’absis, de planta semicircular, ocupa tota l’amplada de la nau, cobert interiorment amb volta de quart d’esfera i teulada exterior de lloses de pedra.
Presenta a l’exterior decoració d’arcs cecs delimitats a la part superior per una cornisa i agrupats en tres sèries de bandes llombardes. Al centre de l’absis hi ha una finestra que a la part exterior té forma rectangular i a l’interior de mig punt. L’aparell de l’absis és més irregular que el de la nau, que està disposat en fileres.
La nau és de planta rectangular i era coberta amb volta de canó, que actualment es troba esfondrada.
Els dos cossos de l’edifici es troben a diferent nivell, de manera que hi ha quatre esglaons per pujar al presbiteri.
El portal original es troba tapiat, s'obria al mur de migjorn, on n'obriren un altre de més modern i gran situat a prop del frontis. L’edifici fou reestructurat modernament fent una ampliació de la nau i obrint dues capelles prop de l’absis. També en aquesta remodelació es refeu el frontispici on es va fer un campanar d’espadanya amb dues obertures i s’emparedà el primitiu portal per tal d’obrir un altre al capdavall de la nau.
Es van construir també unes escales per pujar al campanar exteriors i formant un pla inclinat. A la zona exterior hi ha l’antic cementiri de l’església i algunes tombes al terra i dues criptes. Una d’aquestes resta oberta amb els ossos visibles. A més, al terra hi ha una creu que probablement formés part d’una de les criptes del cementiri.
Observacions: Cal assenyalar que la porta de l'església que es va fer en època moderna, es troba ubicada en una casa del nucli de Mura, cal Bonet ( c/ de les Escoles s/n), ja que els propietaris la van adquirir fa uns 50 anys al Bisbat.
Aquesta església sufragània el segle XVI tenia quatre cases: el Puget, Matarodona, el Farell i Puigdoure, segons esmenta la consueta de mossèn Jaume Oller, rector de Mura.
Història
Es trobava dins l'antic terme del castell de Mura, al lloc de Palou o el Farell. L’església apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu, sense especificar el lloc concret, tot i que al sortir amb béns a Rocafort es reforça la possibilitat de que es tracti de la de Palou. En canvi, el 1285 s’esmenta com a Santa Creu de Mura.
La funció parroquial la degué perdre aviat, ja que a les llistes del bisbat posteriors a la meitat del segle XIV no hi apareix esmentada, mentre que sí que ho fa com a sufragània de Sant Martí de Mura en els segles XVI i XVII. El 1338, en el testament de Galzeran de Sau, rector de Sant Martí de Mura, es diu que Santa Creu de Palou era sufragània d'aquesta (Arxiu parroquial de Mura).
Era l'església dels masos dels entorns: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell. A la documentació parroquial consta que el 1597 es van posar campanes.”
- Llegenda: De la pàgina web de Wikipedia, referent a aquesta esglesieta, ens complau extreure la següent informació (Març 2014):
“ S'explica que quan el rector de Mura visitava els feligresos dels masos del Farell, Putget, Puigdoure i Matarrodona, de la parròquia de Santa Creu de Palou, es feia dur en una cadira portàtil anomenada baiard.
Aquesta cadira era traginada per dos mossos del poble que per culpa de les seves entremaliadures rebien el correctiu de ser els portadors dels quilos del rector.
En una d'aquestes visites, els dos xicots estaven especialment enfadats amb el mossèn i es van posar d'acord per tal de donar-li un escarment.
En passar pel vessant pendent, estret i rocós d'un turó, els dos xicots van "ensopegar" i van estimbar cadira i rector cingle avall.
Des de llavors que aquest lloc és anomenat el turó del Malpàs.”
Altre font: Pàgina web de la Diputació de Barcelona
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
Paisatges durant el recorregut
