Església de Santa Agnès de Solius – Santa Cristina d’Aro / Baix Empordà

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Hem tingut una mica de feina per clarificar les diferents informacions que tracten conjuntament l’església de Santa Agnès de Solius i el Monestir de Santa Maria de Solius.

A veure si ho hem aconseguit.


Església de Santa Agnès de Solius:

“ Descripció

Església del segle XVIII, iniciada el 1773 i feta en estil barroc rural, que conserva en la seva construcció alguns elements del temple anterior romànic.

 És una església, feta amb pedra local, de petites dimensions, amb una sola nau, absis poligonal i capelles laterals que conserven alguns retaules barrocs i neoclàssics de factura popular.

La façana té una porta d'entrada d'estil neoclàssic amb una fornícula que protegeix la imatge de la santa i la data 1777. Més amunt hi ha una petita obertura circular, un rellotge de sol i una finestra quadrada. Les parets són de pedra vista, excepte la façana que està arrebossada.

El campanar és una torre de planta quadrada amb coronament octogonal; conserva la base romànica, a la qual encara s'hi poden veure els finestrals romànics (avui tapiats).

L'església es troba integrada en el conjunt del monestir de Santa Maria de Solius.

A la capella esquerra trobem els retaules de Sant Baldiri d'estil neoclàssic del segle XVIII (1773) i el de Santa Agnès (1773), com també hi és el retaule de la Mare de Déu del Roser del mateix segle. Per últim podem veure el retaule de Sant Isidre.

Notícies històriques

Aquesta parròquia apareix esmentada per primer cop en un document de l'any 1103 amb el nom de "Sancte Agnetis Olivensis", antic nom donat al poble de Solius. Actualment pertany a l'arxiprestat de la Bisbal, antigament pertanyia a l'ardiaconat de la Selva.

A partir de 1967, quan uns monjos de Poblet es van instal·lar a l'antiga rectoria, es va convertir en l'església d'aquest nou monestir de Santa Maria de Solius, priorat cistercenc i filial de Poblet. Aquest monestir va ser fundat el 21 de gener de 1967, festa de Santa Agnès, patrona d'aquesta parròquia.

L'edifici actual es va iniciar el 1773 i sembla que es va acabar el 1782, construint-se tot aprofitant el material de l'antiga església romànica.

 El campanar es va fer entre els anys 1827 i 1834, tot i que encara conserva la base romànica, inclosos els finestrals que avui resten tapiats.

A l'interior de l'església, dins les capelles laterals, es conserven uns retaules neoclàssics de factura popular. Cal destacar el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Isidre. També es conserven diverses làpides sepulcrals d'alguns rectors de la parròquia.”


En resumides comptes:

Església ROMÀNICA “... esmentada per primer cop en un document de l'any 1103”.


“ L'edifici actual es va iniciar el 1773 i sembla que es va acabar el 1782, construint-se  tot aprofitant el material de l'antiga església romànica.”


“ El campanar es va fer entre els anys 1827 i 1834, tot i que encara conserva la base romànica, inclosos els finestrals que avui resten tapiats.”


“A partir de 1967, quan uns monjos de Poblet es van instal·lar a l'antiga rectoria, es va convertir en l'església d'aquest nou monestir de Santa Maria de Solius”. Aquest monestir va ser fundat el 21 de gener de 1967”.



Situació: A Solius, entitat de població de Santa Cristina d'Aro, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).

Època: Origen: Segle XII – Edificació actual: segle XVIII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Actualment és l’església del Monestir de Santa Maria de Solius.

Altres noms:

Accés – Visitada el 07/10/2016:

Hi accedirem per un lloc situat una mica més endavant del PK nº 2 de la carretera GIV-6611. De fet en aquest punt finalitza aquesta carretera, i on trobem una esplanada per poder aparcar còmodament.

Localització: N 41 48 53.8 E 02 57 42.7 – Altitud: Aprox. 78 m.

Altres:

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

  • Monestir de Santa Maria de Solius

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: