F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: a les afores d'Estamariu, vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell (Lleida).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Restaurada l'any 2008, presenta un magnífic aspecte. No és accessible lliurament. Hem aparcat al voral de la carretera.
Altres noms:
Accés - Visitada el 12/06/2011:
Procedents de Puigcerdà i circulant per la carretera N-260 en sentit La Seu d’Urgell, entre els PK 222 - 223 (N 42 21 36.47 E 01 30 51.77) prenem una desviació a la dreta anunciada per anar a Bescaran.
Abans d’arribar a aquesta població, trobem Estamariu, enfilada dalt d’un turó. Sense pujar a dalt del poble, seguim per la carretera. Aviat veurem l’església a l’esquerra
Hem deixat el vehicle aparcat al voral de la carretera, a les coordenades 42 22 31.55 01 31 32.66, davant mateix de l’església de Sant Vicenç d’Estamariu.
Localització: N 42 22 31.90 E 01 31 31.36 – Altitud: 1.078 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2013):
“ Descripció
En origen, era una església de planta basilical, de tres naus capçades per tres absis semicirculars, i una nau transversal a manera de creuer inscrit. Les naus eren separades per pilars cruciformes.
Les cobertes també han desaparegut, però en la descripció de Whitehill de l'any 1941 se'ns parla d'un embigat de fusta, que hauria substituït al segle XVIII les cobertes originals de volta de canó a la nau central i de quart d'esfera a les laterals.
La nau septentrional es va ensorrar i quedà eliminada amb el paredat dels arcs forners d'aquest costat. Aquests arcs arrenquen de quatre pilars cruciformes, i també recollien els arcs torals que sostenien la volta. L'àrea presbiterial queda aixecada respecte les naus.
S'accedeix a l'edifici gràcies a una porta de mig punt situada al sud, on hi ha finestres que es corresponen amb les tres naus.
Els exteriors presenten una absidiola de mur llis, al costat de l'absis central, més gran, decorat amb arcuacions llombardes, cegues i lesenes, entre les quals s'obren finestres d'esqueixada doble. L'aparell és de pedra irregular, amb carreus més grans a les cantoneres, disposats ordenadament en filades uniformes. L'absis conté restes de pintures murals.
Notícies històriques
El topònim Estamariu apareix documentat per primer cop l'any 893. Tot i que el temple és esmentat l'any 839 en la discutible acta de consagració de la Seu, les restes actuals corresponen a una edificació romànica de la primera meitat del segle XI.
Així, l'església de Sant Vicens consta per primera vegada en el testament de la vescomtessa Sança de 1019.
Durant l'edat moderna, les visites parroquials aportaren noves informacions, concretament, en la visita de 1575, queda reflectida la disposició interna del temple. S'esmenten el baptisteri, els altars que hi ha a banda i banda de l'altar major; el de Santa Maria, Santa Cecília, el de Sant Pere i el de Sant Esteve. També parla de l'existència del campanar.
En la visita de 1758, es diu que és la parròquia vella, que només té culte per Tot Sants, i que havia estat substituïda per l'església del Roser anys enrere.
L'església de Sant Vicens, es va conservar acceptablement fins cap el 1950, moment en que va caure la coberta i van començar a créixer les bardisses.
La construcció d'un cementiri nou, allunyat del poble, va accelerar la seva decadència, de tal manera que, actualment, es troba en estat ruïnós al clos del cementiri.
Des de principis del segle XXI, la fundació privada Sant Vicenç d'Estamariu ha treballat per recuperar arquitectònicament el monument. Entre les intervencions més importants es troba la recuperació de la coberta.
Durant l'any 2003, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, va intervenir en una campanya per consolidar les restes pictòriques d'època romànica que es conserven al temple, comparables a les obres del cercle de Taüll per la seva qualitat.
L'any 2007, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i la Fundació Privada Sant Vicenç d'Estamariu, van col·laborar econòmicament en la recuperació d'aquestes pintures.”
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Wikipedia el següent text (Juliol 2013):
“ Sant Vicenç d'Estamariu és una església romànica de tipus llombard dels segles X-XI, de planta basilical.
És a la població d'Estamariu - (Alt Urgell). Tot i que havia arribat a un estat de ruïna molt llastimosa, va ser perfectament restaurada el 2008.
La planta d'aquesta església (tres naus paral·leles) és poc freqüent en les esglésies romàniques del Pirineu català. La capçalera es tancava amb tres absis (dels que en resten dos dels originals).
La singularitat i importància del monument es troba en l'existència d'unes pintures murals del segle XII.
Aquestes, juntament amb les que hi ha a Sant Serni de Baiasca, són les úniques pintures romàniques originals que es conserven in situ i són d'una qualitat excepcional.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Urgell : Veure en un mapa més gran.
