F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A Espinalbet, entitat de població de Castellar del Riu, municipi del mateix nom (Amb capital a Llinars), a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Tot i ”documentada al s. XII “ l’edificació actual “Està datada vers finals s. XVII i inicis del XVIII ” – ( Pat.mapa) / Barroc - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Tot i que es pot aparcar vora l’església, potser caldria valorar l'opció d’aparcar a baix el poble, per evitar la possibilitat de trobar-nos de cara amb un altre vehicle, transitant pels estrets carrers del llogaret.

Hi ha un petit cementiri al davant.

Altres noms:

Accés - Visitada el 18/11/2014:

Hem sortit de Berga, des d’un punt situat a 42 06 15.3 01 50 01.2, una cruïlla indicada per anar al Santuari de Queralt. Aquest és el PK 0 de la carretera BV-4242, per la que continuarem una estoneta, en direcció als Rasos de Peguera.

A 42 06 41.4 01 49 59.0, desviació. Continuem cap a Rasos de Peguera.

A 42 06 57.1 01 48 23.3 (Entre els PK 3 / 4 de la carretera BV-4243), desviació continuarem per la dreta.

Localització: N 42 07 08.1 E 01 48 28.4 – Altitud: 1.232 m.

Altres:

De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2014):

“ Descripció

Església amb elements barrocs i neoclàssics feta en substitució de l'anterior, també dedicada a St. Vicenç.

Està datada vers finals s. XVII i inicis del XVIII.

És una construcció senzilla, d'una sola nau amb petites capelles laterals, presbiteri quadrat amb l'interior enguixat i decoració neoclàssica força malmesa.

La porta és a tramuntana i el campanar, torre de secció quadrada amb arcs de mig punt, un exemplar destacable del seu moment.

Al mur de migdia hi trobem adossada la rectoria.

El parament és de pedres sense treballar, disposades en filades i unides amb morter. Les cobertes són de teula àrab.

Notícies històriques

La trobem documentada al s. XII quan la família vescomtal del Berguedà hi cobrava els delmes, restituït al bisbat en el testament del trovador Guillem de Berguedà el 1187.

Fou església parroquial tota l'època medieval, categoria que es reafirma el 1312 en el curs d'una visita al deganat de Berga.

Al s. XVIII era sufragània de St. Martí de Coforb, encara avui conserva culte setmanal.

Sembla ser que el lloc que ocupa actualment aquesta església s’identifica amb el solar que ocupava antigament el Castell d’Espinalbet.

A la paret de la rectoria, frec a frec amb la de l’església, hi ha una placa commemorativa de l’Ajuntament de Castellar del Riu, (fotografia de la qual reproduïm”), que en data de setembre de l’any 1990, textualment, diu el següent:

“Al trobador Guillem de Bergadà, senyor de Castellar del Riu, en el mil·lenari de l’edificació en aquest lloc, del que fou el seu castell."

De la pàgina web Pat.mapa, i referit a aquest castell, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2014):

“ Descripció

Només es conserven unes poques restes del castell d'Espinalbet, algunes filades del que fou una edificació de planta quadrada bastida directament sobre la roca.

Probablement es tractava d'una torre de defensa que controlava el sector de Castellar del riu però que no adquirí mai la categoria de castell temenat.

No s'hi veuen restes de muralles ni d'altres construccions car segurament la pedra de la torre fou aprofitada per a construccions posteriors, masies veïnes i la rectoria de St. Vicenç.

Es conserven les restes del que fou una escala d'accés que s'enfilen dalt del turó que domina la vall.

Notícies històriques

Les notícies del castell es relacionen amb la família vescomtal del Berguedà. El 1187 és esmentat en el testament del trobador Guillem de Berguedà com una de les possessions que cedí al seu germà Berenguer".

En aquesta contrada, com en tot el Berguedà, ara, quan als boscos ja no hi ha boletaires, els arbres ens ofereixen una meravellosa simfonia de colors, exhibint les seves fulles amb mil i una tonalitats i textures diferents.

Si abans els bolets han estat un deliciós aliment pel cos, ara, la contemplació d’aquest lànguids paisatges de tardor, sens dubte constitueixen un bon regal per l’esperit.