F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Saneja, entitat de població de Guils de Cerdanya, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca de la Cerdanya (Lleida).
Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés – Visitada: 26/10/2018.
Senzill de localitzar, donades les reduïdes dimensions del llogaret. Aparcament al davant.
Localització: N 42 26 41.5 E 01 54 11.3 – Altitud: 1.216 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2018):
“ Descripció
Es tracta d'una petita església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular amb alguns cossos afegits a banda i banda en època tardana.
L'absis és un dels models més senzills del romànic llombard, com ara el de Baltarga o el de Queixans, que es pot datar a l'inici del segle XI.
És característic el fris d'arquets cecs que abracen tot el tambor de l'absis sota el ràfec de la teulada, arquets que a penes sobresurten de la paret i descansen damunt de rústegues cartel·les, en destaca una al mig, que té vagament la forma d'una cara amb dos clotets que serien els ulls, situada gairebé sobre l'arc de la finestra que centra l'absis.
Aquesta és una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt fet de petites pedres amb la funció de dovelles.
El parament dels murs és de pedres de tota manera, sense treballar. Moltes són arrodonides, procedents de torrenteres i rius, col·locades en filades irregulars que deixen entre elles grans espais reomplerts d'argamassa, i formen amples juntes.
Aquestes juntes tenen unes fines incisions que dibuixen rectangles força irregulars, que volen imitar carreus.
La volta de l'absis, de perfil semicircular, està feta amb un parell de pedres més petites que les parets de l'església.
Els murs de la nau no arriben al metre de gruix, la planta és regular i la volta molt apuntada i mal perfilada, motiu pel qual contrasta amb el perfil semicircular de la volta de l'absis, que queda bastant més baixa.
Es tracta segurament d'una obra de final del segle XIX, moment en què van pujar les parets laterals i es remodelà el frontispici ponentí, on s'obrí un ull de bou i una porta, que té la data 1879 a la clau de l'arc; tot i així, els batents nous conserven tres conjunts de ferramenta romànics procedents de la porta original, que era situada al mur de migdia.
A la meitat de la nau s'adossà una petita cambra coberta amb volta de pedra apuntada i una finestreta molt petita, cara a ponent, d'una sola esqueixada per la part interior, la porta d'aquesta cambra, descentrada, comunica amb l'interior de l'església, i una de les parets del campanar carrega en part sobre el mur de llevant de la cambra. Podria tractar-se d'una sagristia o d'un magatzem de delmes.
El campanar és de grossos carreus de granit ben treballats per fora i de pedruscall per dintre; el cos inferior s'aixeca parcialment sobre la cambra que ja s'ha esmentat i en part sobre la paret nord de la nau. Aquest cos és llis, únicament té una espitllera a cada cara i és separat del cos superior per una volta de pedra: el segon cos té doble finestra a cada cara, de construcció diferent segons les cares perquè algunes han estat reconstruïdes, i a sota l'ampit hi ha un plafó refós dividit en tres panys.
L'interior és cobert amb una volta de pedra que té l'eix girat 90º respecte la volta de baix. El tercer cos fou refet després del 1939, ja que durant la Guerra Civil va ser destruït per una explosió.
Originàriament s'accedia al campanar per una entrada situada a l'interior de l'església, però quan es construí una capella nova en aquell lloc es paredà, i s'obrí un nou accés des de la cambra veïna.
El lloc on hi havia hagut la primitiva porta, al mur sud i ara tapiada, es convertí en baptisteri i es construí una capella i una sagristia, la qual amaga una bona part de l'absis.
A la porta hi ha un conjunt de ferros antics disposats arbitràriament, que deuen provenir de la porta antiga que reprodueixen elements vegetals.
Al batent dret penja una petita anella amb incisions molt gastades, sostinguda per una argolla amb triple solc. Els claus són de cabota rodona i aplanada, no massa antics.
El 1936 desaparegué una magnífica imatge tallada en fusta de la Mare de Déu, la qual és coneguda per l'arxiu fotogràfic Mas i el fons Salvany.
La Mare de Déu és asseguda en un tron, les quatre columnetes del qual s'acaben amb una bola llisa. Vesteix túnica i mantell. De la corona, molt ben conservada, surten els plecs verticals d'un vel que li cau damunt les espatlles. El mantell forma una sèrie de petits plecs horitzontals als dos braços i cau en plecs verticals, entre els quals es veuen les puntes de les sabates.
El Nen és assegut sobre el genoll esquerre de la Mare, curiosament no està coronat. Vesteix túnica i mantell a la mà esquerra porta l'esfera del món, mentre que alça la dreta per beneir. Són característics d'aquesta talla els rostres allargats de la mare i el fill i el seu marcat hieratisme.
La Mare de Déu de Saneja pot datar de la fi del segle XII o del principi del XIII. Aquesta imatge té relació amb una remarcable marededéu d'origen pirinenc conservada a Nova York, a la col·lecció Erc de Kolb i amb una altra del Museu Marès de Barcelona, que pertany a l'escola de Taüll.
Notícies històriques
Només pot significar-se que figura entre les possessions de l'abadia del Canigó al segle XI.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
