F O T O S
I T I N E R A R I 
Aquest itinerari és el mateix que el que mena a La Sala – La Torre.
Situació: En terrenys de Sant Vicenç de Camós, entitat de població de Camós, municipi de la comarca del Pla de l'Estany (Girona).
Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Exteriorment presenta bon aspecte. No és accessible lliurament. Hem aparcat uns metres abans d’arribar a tocar.
Altres noms:
Accés – Visitada el 24/08/2017:
0 - Punt d'inici – En un lloc situat a la vora del Pavelló municipal de Camós – 42 05 26.5 02 45 51.1 i trepitjant terreny asfaltat, prenem una direcció indicada per anar a l'Església de Sant Vicenç de Camós.
1 - Ben aviat arribem a una desviació: 42 05 19.4 02 45 45.8 Continuem pel camí del mig. Hi ha una indicació per continuar.
2 - Localització: N 42 05 14.0 E 02 45 43.2 - Aparcament.
M A P A d'aquest recorregut – Recorregut aproximat: 450 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Setembre 2017):
Descripció
Església de nau única, de planta rectangular i absis semioctogonal.
El campanar és de planta quadrada i es troba adossat a la banda esquerra de l'església.
Hi ha un cos afegit corresponent a la sagristia.
El campanar i l'estructura de l'església són romànics, en cavi, la volta, l'absis, i el cor serien posteriors, producte d'alguna reforma o reconstrucció.
A la part superior de la façana es mantenen restes d'un possible arc d'una antiga obertura.
Actualment la porta d'accés és dovellada.
És interessant la clau de volta dels nervis del cor.
Les parets portants són de pedra irregular.
Al campanar s'hi accedeix per una escala de pedra exterior.
El nucli és format per la rectoria, l'edifici de la Sala i algun altre més proper.
Notícies històriques
Es troba en el petit nucli de Sant Vicenç de Camós.
Actualment és l'església parroquial del municipi de Camós.
Antigament, el nucli de Sant Vicenç havia estat cap de municipi.
L'església es troba ja esmentada en documents del segle XI, l'any 1058 la comtessa Ermessenda va restituir l'església al bisbe Berenguer de Girona. L'any 1156 va ser restituïda al bisbe Berenguer de Llers.”
Altres:
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Wikipedia, el següent text (Setembre 2017):
Sant Vicenç és una església parroquial al petit nucli de Sant Vicenç de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat.
Forma una mena de petit veïnat amb la Sala de Camós i dues masies més.
És una obra protegida com a bé cultural d'interès local
Història
Església parroquial de la població de Camós i pertanyent al bisbat i comtat de Girona.
L'any 1019 apareix esmentada en relació amb les donacions de part de les terres del principal d'origen jueu Ramon Bonhom a la catedral de Girona.
El 1058, com altres esglesioles i capelles de la comarca, fou restituïda per la comtessa Ermessenda al bisbe de Girona Berenguer Guifré.
En aquests primers documents és anomenada «Sancti Vicentii de Camonos».
L'any 1156, consta que Berenguer d'Anglès tornà l'església al bisbe Berenguer de Llers.
Durant el segle XIV, diversos alous del terme parroquial canviaren de propietaris i aquests ho reflectiren en les fonts: el 1303, un jueu de Besalú, Mair, fill de Salomó, vengué un important mas a Bernat, abat de Banyoles.
L'any 1311, apareix reflectida la concessió per part del mateix abat d'unes terres abans sota la jurisdicció del castell de Porqueres, a Berenguer de Matamors.
L'any 1362 s'esmenta en el Llibre Verd del capítol gironí.
L'església sofrí renovacions al segle XV, arran de les desfetes causades pels terratrèmols dels anys 1427 i 1428, i als segles XVII i XIX.
Arquitectura
Malgrat les transformacions sofertes, l'església conté elements romànics de prou interès per a ser ressenyats; l'estructura i el campanar.
El conjunt actual és el resultat d'aquestes transformacions, sobretot a partir del segle XVI, que s'amplià l'església modificant-ne l'estructura romànica, inclosa la volta i l'absis, que actualment és de forma semioctogonal.
De la reforma en resten, probablement, els murs de la façana principal i la part interior del de migjorn, mur que va ser regruixat exteriorment per tal que suportés la nova volta apuntada.
Les finestres de doble esqueixada que hi figuren semblen reformades també en aquesta època, malgrat que recorden l'estil romànic.
La dovella central és massa ampla i ben formada perquè correspongui als murs primitius.
L'aparell del mur oest, de pedra sorrenca rectangular i relativament petita, disposada en filades regulars, fa pensar en una obra del principi del segle XII.
A la part superior de la façana, sobre la porta renaixentista, feta amb grans dovelles de pedra polida i la rosassa, es mantenen restes d'un possible arc d'una antiga obertura tapiada, d'amplada no gens habitual, uns 2,5 m de llum exterior.
L'arc és de mig punt, format per petites dovelles i extradossat amb una arquivolta a manera de guardapols que s'obre als extrems com si hagués de rebre algun relleu decoratiu.
Es podria aventurar, doncs, que els murs i la finestra tapiada corresponen a l'església que els documents citen entre la fi del segle XI i el principi del XII.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
