F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Caldes de Montbui, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - Generalitat de Catalunya *
Protecció: Ho desconeixem.
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Fàcil aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés – Visitada el 14/08/2019:
La trobarem al paratge conegut com a Vall de Gallifa, al vessant nord-oest de la muntanya del Farell. Una mica més endavant del senyal del PK nº 12 de la carretera BV-1243, on s'acaba aquesta carretera.
Localització: N 41 39 51.4 E 02 07 07.6 – Altitud: 518 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació (Agost 2019):
“ Descripció
L'església de Sant Sebastià de Montmajor centra el petit nucli que formava una antiga parròquia rural que actualment s'ha convertit en una urbanització residencial.
La una construcció, que es troba al costat del clos del cementiri, és d'una nau amb transsepte i capçalera triabsidal, on l'absis del centre és de planta quadrada i els laterals són semicirculars.
El braç de migdia del transsepte és capçat a l'extrem per un altre absis semicircular.
La nau, el transsepte i l'absis principal són coberts amb volta de canó i els absis semicirculars amb volta de quart d'esfera.
Els tres absis i l'absidiola tenen finestres de doble esqueixada i presenten a l'exterior decoració de tipus llombard amb arcuacions separades per lesenes.
La façana de ponent mostra l'accés amb una senzilla porta adovellada.
Sobre l'encreuament de la nau i el transsepte s'alça el petit campanar de torre de dos pisos i coberta a quatre vessants.
Les finestres del primer nivell són d'arc de mig punt mentre que les del segon pis són geminades amb columna central i capitell mensuliforme.
Prop de l'església s'han trobat uns sepulcres que es poden datar a l'Alta Edat Mitjana.
Notícies històriques
La parròquia de Sant Sebastià de Montmajor, inclosa dins el terme de Caldes, presidia el reduït veïnat del mateix nom, situat a l'altra banda de la muntanya del Farrell.
El primer document que l'esmenta data del 1065.
Des de finals del segle XI pertanyia al monestir de Sant Cugat.
Al segle XV passà a dependre, en qualitat de sufragània, de l'església parroquial de Caldes.
És una de les millors obres romàniques del Vallès i el seu estat de conservació és molt bo gràcies a varies restauracions que s'han fet al llarg del temps.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
