F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys d'Oristà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Lluçanès (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat quasi al davant.
Altres noms: Església de Sant Salvador de Serradellops - (Patrimoni.Gencat).
Accés – Visitada el 27/05/2017:
El punt d’inici ha estat un lloc (0) – (41 57 16.7 02 08 08.3) entre els PK 3 / 4 , (més aviat a tocar del 4) de la carretera C-62 (Olost / Carretera C-25) on prenem una sortida indicada: Sant Salvador, que accedeix al pati de la masia de Sant Salvador, on trobem aquesta esglesieta. .
(1) - Localització: N 41 57 11.2 E 02 07 49.9 – Altitud: 802 m.
M A P A d’aquest recorregut
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Maig 2017):
“ Descripció
En un punt elevat que domina la Plana de Vic, s'alça l'església de Sant Salvador de Serrallops o Serradellops, voltada d'algunes cases.
Originàriament era un petit edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb absis semicircular a llevant, cobert amb volta de quart d'esfera i amb una finestra d'una sola esqueixada.
Es va modificar amb l'obertura d'un arcosoli al mur de migjorn i la construcció del mur exterior que suporta el campanar d'espadanya de dos ulls. Posteriorment la nau fou allargada pel cantó de ponent, amb una altra nau més ampla també coberta amb volta.
La porta, al mur de migdia, és un portal adovellat del segle XVI. L'interior està arrebossat amb una decoració barroca.
A principis del segle XX s'avança el mur de ponent dos metres a dins de la nau degut al deficient estat del mur originari. El parament dels murs és de carreuons irregulars, simplement escairats, i reomplerts amb rajoles.
La pica d'aigua beneita està treballada en pedra d'arenassa, i actualment està molt deteriorada. El seu aspecte és semblant al d'una columna amb base i capitell. Amida 90 cm d'alçada, i presenta un diàmetre d'obertura de 27 cm. el cos de la pica presenta senyals evidents de què fou treballada amb relleu per la part exterior, encara que avui són totalment inidentificables. El peu és un cos cilíndric que també presenta restes d'un possible treball en relleu.
Notícies històriques
Dins l'antic terme del castell d'Oristà, en el lloc de Serrallops, l'església de Sant Salvador està documentada per primera vegada el 1065, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, donà a Albert i a Guerau un mas situat al terme del castell d'Oristà, a la parròquia de Sant Salvador de Serrallops, al Soler.
Encara que consti que tenia funcions parroquials, Sant Salvador fou sufragània de Santa Maria d'Olost, ja que no consta en les llistes parroquials anteriors al 1154, ni a les posteriors.
La seva situació com a sufragània consta a partir del 1687, amb la visita del bisbe Antoni Pascual. El 1878 fou unida a la parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers.
L'església que sols conserva les funcions parroquials de cementiri per als membres de la familia del Mas Sant Salvador, es cuidada pels propietaris del mas i manté el culte encara que s'utilitzi en poques ocasions.
La pica d'aigua beneita, acord amb els propietaris de la capella, va estar colgada durant molts anys vora l'entrada d'aquesta. “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
