F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Sant Salvador de Bianya, entitat de població de la Vall de Bianya, municipi de la comarca de la Garrotxa (Girona).
Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. Durant el segle XX es varen fer reformes importants. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés – Visitada: 21/04/2018.
0 - Punt d’inici: Un lloc (42 14 34.0 02 24 35.0), situat a tocar del senyal del PK nº 95 de la carretera N-260 on prendrem una sortida quer accedeix a la carretera C-153-a per la que continuarem circulant fins arribar a Sant Salvador de Bianya.
1 - Hem accedit a l’església des d’un lloc (42 14 48.6 02 24 06.1) situat entre els PK 73 / 74 de la carretera C-153-a, segons veiem al mapa del ICGC. Aparcament als voltants.
2 - Localització: N 42 14 49.6 E 02 24 03.9 – Altitud: 575 m.
Hem introduït aquestes coordenades en un mapa de Google i aquesta acció ha comportat la generació automàtica del següent
M A P A del recorregut – Distància: 1,3 km.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Abril 2018):
“ Descripció
L'església de Sant Salvador de Bianya centra el petit nucli del mateix nom i es troba voltada de construccions adossades a ponent i a migdia, on s'obre també la plaça quadrada per on s'accedeix al temple.
Tot i les modificacions sofertes a través dels segles, és un dels exemplars romànics més interessants de la Garrotxa.
És d'una sola nau, amb volta apuntada reforçada per dos arcs torals entre els quals s'obren les capelles laterals i la sagristia afegides durant el segle XVIII.
L'absis queda separat de la nau per l'arc triomfal, seguit del qual s'obren dues petites capelles quadrades.
Una cornisa recorre tota la nau.
La porta d'entrada, ornada amb columnes, capitells esculpits i arquivolta trenada, juntament amb l'altar pertanyen a les obres de restauració realitzades a principis del segle XX sota la direcció de l'arquitecte noucentista Rafael Masó.
El campanar d'espadanya va ser convertit en torre, amb teulat a quatre aigües, a començaments del segle XVII, tal i com consta en una pedra cantonera; "1615".
Presenta diversos elements escultòrics:
Les mènsules més destacables són les situades damunt la porta de la façana sud. Una cara d'home, amb barba i bigoti, una cara de dona, amb els cabells molt ressaltats, una cara molt desgastada que sembla un mussol i altres repartides pels murs exteriors de la nau i l'absis amb representacions geomètriques.
És de les poques esglésies de la Garrotxa que té mènsules decorades a la cornisa.
L'església està ornada amb diferents capitells: a la porta d'entrada, a l'interior de la finestra de l'absis, a l'exterior de la mateixa i els que coronen les columnes de l'arc triomfal.
De tots únicament són d'època romànica els de l'exterior de la finestra i els de l'arc triomfal. Aquests estan decorats, un, amb dos fullatges estilitzats molt treballats, amb una cara humana central i l'altre amb dos fullatges estilitzats treballats i una cara humana diferent a la seva oposada i amb motius d'escacs, estries i cordons.
Es conserven quatre làpides sepulcrals situades a l'interior del temple i una donada per l'hereu del veí mas Callis:
D.O.M. JUAN AYATS PBRE. MORI LO DIA 11 DE FEBRE DEL AÑ 1872.
· D.O.M. HIC JACET JACOUS BRANCOD D BEROLM RHUJUS....
· Una datada l'any 1699 de la qual no es pot llegir la inscripció.
.....ME HA FET SALVADOR CALLIS Y PINSACH A 16 JULIOL DE 1851
Pica d'aigua beneïda formada per les escultures de dos animals mitològics (potser llangardaixos) que un mossega el coll de l'altre.
L'ornamentació és completada amb uns grans motius florals. Amida 40cm de diàmetre total i 32cm d'alçada.
La pica baptismal romànica és d'immersió, decorada amb motius que li donen la volta: (començant per baix) un cordó, una cadena i uns dentats. Amida 70 cm d'alçada i 95 cm de diàmetre.
L'any 1936 es va perdre el retaule de gust romànic que Rafael Masó havia dissenyat.
Notícies històriques
Sant Salvador era cap de l'antic municipi fins que l'any 1969 es va unir a la Vall de Bianya.
El nucli està presidit per l'església parroquial romànica modificada per diferents afegits posteriors.
La consagració del temple es va fer l'any 1170 a mans del Bisbe de Girona, Guillem, a instàncies de Ponci, Bisbe de Tolosa i, amés, abat del Monestir de Sant Joan de les Abadesses; al document testimonial ve esmentat com "Sancti Salvatoris de Biania".
Molt importants varen ser les reformes que a principis de segle va portat a cap Rafael Masó; les obres varen ser inaugurades el 13 d'Agost de 1911.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
