F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A la població del Pla de Santa Maria, vila i municipi de la comarca de l'Alt Camp (Tarragona).
Època: Segle XII - Romànic - (Generalitat de Catalunya).
Protecció: BCIN - (Generalitat de Catalunya).
Estat: Bon estat. Restaurada l'any 1987. Aparcament als voltants.
Altres noms: Església vella Santa Maria - (Generalitat de Catalunya).
Accés - Visitada el 08/05/2011:
Senzill de localitzar donades les reduïdes dimensions del llogaret.
Localització: N 41 22 04 E 01 17 17 – Altitud: 400 m.
Altres: De la pàgina web Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Juny 2013):
“ Descripció:
L'església, d'àmplies dimensions, té una sola nau acabada en absis semicircular, i transsepte.
La coberta és de canó apuntat a la nau i de creuria incipient als braços del transsepte.
Al creuer s'aixeca un cimbori vuitavat amb llunetes i petxines decorades amb relleus de guix, elements que palesen la reconstrucció del segle XVIII.
L'element més remarcable a l'exterior és la portalada romànica lateral, d'arc de mig punt, amb vuit columnes per banda que sostenen sengles arquivoltes.
El timpà és llis, però la llinda apareix esculpida amb relleus que representen la Mare de Déu, el Nen entre dos àngels, l'Epifania i l'Anunciació.
Cal destacar així mateix la rosassa, situada al mur de ponent.
L'església era inicialment dedicada a Santa Maria.
A mitjan segle XIX passà a l'advocació de la Mare de Déu del Roser, i des de principis d'aquest segle és dedicada a Sant Ramon de Penyafort.
Notes històriques:
L'església era un feu de la Seu de Tarragona, que fou concedit per Alfons I a Berenguer de Vilafranca (1137).
No hi ha documentació sobre la data exacta de construcció de l'edifici, un dels exemples de romànic més interessants de la contrada, però les seves característiques estilístiques el situen entre els segles XII i XIII.
Durant la guerra dels Segadors fou saquejada i incendiada per les tropes del comte-duc d'Olivares.
Potser fou aleshores que desaparegué el retaule documentat el 1417.
El segle XVIII se n'inicià l'enderroc per tal d'aprofitar els materials per a la construcció de la nova església parroquial.
Sortosament, a finals del mateix segle (1772) es repararen les parts malmeses, amb la construcció del nou cimbori, reconstrucció que li donà la configuració actual.
La guerra civil del 1936 va ocasionar-hi noves destrosses, però el 1987 ha estat totalment restaurada per la Generalitat de Catalunya."
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Camp : Veure en un mapa més gran.
