F O T O S
1
2
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Cercs, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle IX - Preromànic / Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Restaurada. No és accessible lliurament. Visitable.
Altres noms:
Accés - Visitada el 11/10/2014:
Toc i que aquesta construcció s'alça en terrenys de Cercs, segurament la millor forma d'accedir-hi és des de Berga.
Circulant per la carretera C-16 en sentit nord, en un lloc (42 06 03.9 01 51 27.9) d'aquesta via situat una mica més endavant del PK 98, trobarem una sortida a mà esquerra, indicada, per entrar a Berga, i que ens abocarà a una rotonda, on veurem una indicació per anar a Pedret, continuant per la primera sortida.
Al cap d'uns tres quilòmetres, aproximadament, circulant per una carretera perfectament asfaltada, arribarem al pont, aparcant, al davant mateix.
Cal deixar el cotxe al davant del Pont de Pedret i continuar una estona a peu, després de travessar-lo. A l'altra banda, hi ha dos camins, indicats, un d'ells més llarg, però més planer. En deu minuts arribarem al lloc.
Localització: N 42 06 26.9 E 01 53 01.2 – Altitud: 590 m.
Altres:
- Durant la visita guiada a l’església de Sant Quirze de Pedret, faciliten un fulletó de mà, emès per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, i l'Ajuntament de la Vila de Cercs, amb informació molt completa sobre aquesta edificació, que ens permetem transcriure parcialment, a continuació. (Octubre 2014):
"L'església de Sant Quirze de Pedret, al terme de Cercs (Berguedà), és una obra cabdal de la nostra arquitectura preromànica
El 1959 va ser cedida pel Bisbat de Solsona a l'Ajuntament de Berga perquè en tingués cura. Entre 1959 i 1964, a petició de l' Ajuntament i el Bisbat, va ser restaurada per la Diputació de Barcelona. Va dirigir l'obra l'arquitecte Camil Pallàs, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, i el constructor va ser Modest Buchaca, de Berga.
Un quart de segle després, l'estat de conservació de I'edifici va aconsellar l'Ajuntament a demanar de nou l'ajut de la Diputació, i el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (nom actual de I'antic servei de monuments) va encetar el 1989 una nova restauració, ara sota la direcció de l'arquitecte Antoni González, nou cap del Servei entre 1981 i 2008.
Un cop es va analitzar la problemàtica de I'edifici, es va comprovar que no es referia només a la seva conservació, sinó també a aspectes d'ús i de vigilància, i que hi havia mancances quant al coneixement i la interpretació de la seva evolució històrica.
Per això, una part essencial dels treballs fets durant aquests darrers anys va ser la recerca arqueològica, que va permetre completar la informació sobre la història de I'edifici i va ajudar a definir els criteris de la restauració, que va partir de I'objectiu de recuperar-ne al màxim el caràcter genuí del segle X.
L'edifici
El temple esta constituït per tres naus: la central -més alta-, capçada per un absis trapezoïdal (tots dos elements pertanyen a la primera església que hi va haver a Pedret, bastida al segle IX), i les laterals, acabades en sengles absidioles amb planta en arc de ferradura, que corresponen a l'ampliació del segle X.
Les embocadures dels tres absis tenen arcs ultrapassats que, en el cas dels laterals, recolzen sobre capitells i columnes amb bases. Com que I'edifici s'assenta sobre un terreny en pendent, la nau nord queda en un nivell superior respecte a les altres. Aquesta nau i la central es comuniquen per dues obertures amb arc de ferradura.
De la nau sud només resta el tram contigu a l'absidiola corresponent, tancat per un mur a I'oest; al damunt, s'hi va aixecar, al segle XIII, un campanar de torre que també va caure, les restes del qual s'enlairen per sobre la coberta del porxo que s'obre a migdia ocupant el recinte de la nau sud que va desaparèixer.
En aquest porxo, que es va construir durant les obres de restauració -entre 1992 i 1995-, s'hi accedeix des de I'exterior per una escala de pedra, la mateixa que es feia servir en època preromànica, que llavors desembocava a I'antiga porta d'accés al temple. El tram existent de la nau sud també comunica amb la central mitjançant una obertura amb arc de ferradura, fet I'any 1960 seguint la traga del primitiu.
La portada romànica que hi ha al mur que separa el porxo de la nau central va substituir una altra obertura amb arc de ferradura que comunicava les naus abans que aquest tram de la nau sud s'ensorrés. Aquesta portada, feta al segle XIII, té arquivoltes llises recolzades en línies d'imposta, flanquejades per capitells decorats i sostinguts per un fust estrigilat a I'oest i un altre de salomònic a l'est, tots dos assentats en bases.
Les cobertes, renovades entre 1992 i 1995, reprodueixen la forma i els materials que tenien al segle X; la de la nau central esta formada per una estructura d'encavallades simples de fusta i les de la nau nord i del porxo per bigues, empostissat de fusta i teules àrabs. L'absis central es cobreix amb volta de canó ultrapassada j les absidioles laterals amb volta esfèrica lleugerament aplanada.
Les teules dels tres absis són còpia dels exemplars del segle X que es van trobar en l'excavació arqueològica de les cobertes.
Les restes de I'antiga torre campanar es cobreixen amb planxes de coure, que van substituir la teulada que hi havia abans de la intervenció.
Els murs de pedra estan revestits per l'exterior i l'interior amb un enlluït de calç: en alguns panys de paret se'n conserven els originals de la fabrica del segle X i, en d'altres, es van haver de reproduir en la darrera restauració ja que s'havien perdut.
El mur oest es corona amb una insinuació de la possible espadanya del segle X. L'espadanya del segle XVIII va haver de ser desmuntada a causa del mal estat de conservació i de la seva nul·la relació amb I'edifici preromànic. La llum penetra a I'interior per una sèrie de finestres de diferents formes i dimensions. N'hi ha d'una sola esqueixada (pròpies de l'època anterior al romànic) i de doble esqueixada (més tardanes).
El paviment de l'interior de I'edifici té l'aparença de terra batuda, fet a semblança de I'original medieval, encara que és de morter de calç, i hi deixa veure en alguns indrets, la penya verge.
Al presbiteri es va col·locar, el 1995, un altar format per un peu cúbic i un ara, fets amb blocs de pedra de la muntanya de Montserrat.
A bona part del perímetre de la nau central hi ha un banc d'obra com el que hi havia hagut a I'església en època medieval i, en el racó nord-oest, s'hi conserva la pica baptismal romànica, possiblement en el lloc on hi va ser d'antuvi.
La capçalera de I'edifici mostra una sèrie de pintures murals, unes d'originals i d'altres reproduïdes el 1992 i el 1998.
La nau central i l'arc triomfal estan decorats amb restes de pintures romàniques del segle XI trobades in situ; també a la nau nord n'hi ha algunes restes, escasses, de la mateixa època.
L’entorn
En el decurs de la restauració es va recuperar la topografia del terreny i els accessos medievals. Per això està a la vista, cap al nord, el «pedret» que justifica el topònim del lloc i del temple.
Davant de la façana de migdia hi ha un muret de pedra, fet de nou, que serveix per contenir la terrassa que hi devia haver al segle X. En la terrassa superior, a ponent de I'església, es poden veure dues laudes sepulcrals recuperades durant el procés de l'excavació arqueològica i una placa de marbre amb una inscripció en record dels parroquians de Pedret difunts.
En un extrem de les terrasses, cap a I'oest, s'alça un campanar nou, d'estructura metàl·lica, amb una trona que serveix de mirador del temple i una campana que toca l'Àngelus cada dia.
En un nivell inferior, davant del mur de contenció, hi ha una construcció de pagès; la part baixa dels murs formen part de les restes de I'antic cenobi del segle XI. "
- A continuació hi ha diferents fotografies de les pintures que podem veure a l'interior del temple, algunes restaurades i altres, reproduïdes.
- Algunes trobades in situ i restaurades l'any 1995.
- Altres, arrancades el 1937, es poden veure, des de l'any 1940, al Museu Diocesà i comarcal de Solsona (MDCS) .
- Unes altres, arrancades l’any 1922 es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya - MNAC.
- Pels estudiosos del tema, trobaran més informació a les següents pàgines:
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Des del Pont de Pedret, es pot iniciar un bonic recorregut per la Via Verda del Llobregat: (Per l'esquerra en sentit La Baells; per la dreta en sentit Colònia Rosal).
- Via verde del Llobregat - en castellà.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
