F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Montclar, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmesa. El sostre ha caigut. Situada dins d'un clos tancat per un cercat, no és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés - Visitada el 02/01/2015:
Disposant per avançat de les coordenades de situació d'aquesta edificació, obtingudes d'una pàgina web, generalment ben informada, des de casa, vàrem planificar la descoberta.
Vàrem determinar les coordenades precises des d’on hi accediríem. Vàrem introduir aquestes dades al nostre navegador, i aquest estri ens va situar exactament en el lloc determinat (42 01 50.5 01 47 27.5), a tocar del PK nº 3 de la carretera BV-4131 (Puig-reig / Casserres / L’Espunyola).
En aquest punt, en un costat d'aquesta carretera hi ha una sortida amb una indicació: El Corral de Canudes. Uns metres a la dreta, una altra sortida: Camí del Juncà. Per aquí, en aquesta direcció, és per on continuarem
Al cap de ben poca estona, el navegador ens invita a sortir d'aquest camí per un lloc situat a 42 02 07.2 01 48 07.9, una sortida a l'esquerra, que ens aboca al bell mig del pati d'una rellevant masia (42 02 12.0 01 48 03.5) i al mateix temps, ens diu que “ja hem arribat” al nostre destí (?), sense que nosaltres hàgim vist cap església. Fiasco ?...
Desconcertats, és en aquest moment quan apareix el nostre “angelet” del dia. Es tracta d’en Ramon, propietari i habitant d'aquesta masia, que ens orienta per arribar a l’església que busquem i que no està pas situada gaire lluny d'aquí.
A més de donar-nos instruccions per arribar-hi, ens adverteix de que el camí, al cap de poc, en una corba, es troba en molt males condicions. Ens indica que encara podem recórrer uns quants metres més amb el nostre cotxe, fins una mica més endavant, on trobarem la citada corba, lloc des d'on hauríem de continuar el camí a peu. Així ens ho proposem fer. Sortim de la masia, continuant pel mateix camí per on havíem arribat, circulant per un camí de terra.
Menys mal que li hem fet cas. Al cap d'uns tres-cents metres, el camí presenta un estat desastrós: un munt de fang i gel, confirma les paraules del Sr Ramon, que ens havia dit que en pocs dies han tingut que treure d'aquest lloc, amb el tractor, diversos vehicles que s'havien atrevit a intentar passar-hi ... i van quedar enxampats. Així doncs, hem aparcat uns metres enrere, on el voral del camí és suficientment ample, abans del fangueig i, hem continuat a peu.
És un camí ample, que hem recorregut còmodament en una mitja hora, salvant algun que altre petit toll d'aigua glaçada, acompanyats a banda i banda del camí per les herbes, avui, ben gebrades, i que ens ha plantat al davant mateix de l’església.
Durant aquesta part del recorregut aviat veurem, a la llunyania, l’església a la nostra esquerra. Sols hi ha un lloc del camí del que deixem constància: A 42 02 34.5 01 48 32.2 , on hi ha una desviació, i ens cal continuar per l'esquerra.
En altres èpoques de l'any, llevat d'incidències meteorològiques, pensem que es deu poder arribar còmodament en cotxe fins l’església.
De retorn hem fet petar la xerrada una mica amb el Sr. Ramon, home de tarannà obert i cordial, i al que de nou, hem agraït la seva ajuda.
Localització: N 42 02 38.9 E 01 48 25.4 – Altitud: 606 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2015):
“ Descripció
Església romànica d'una sola nau coberta amb volta de canó amb un absis semicircular cobert amb quart d'esfera.
Els murs interiors descarreguen sobre dos arcs de mig punt, prop de la capçalera i està totalment arrebossat.
La porta és a migjorn, un arc de mig punt adovellat.
Als peus hi ha un campanar d'espadanya força malmès.
La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab. Destaquem el parament divers depenent del sector, possiblement degut a alguna campanya de reformes de l'edifici original.
Notícies històriques
Datada vers el s. XII, podria haver estat vinculada al castell de Montclar però de fet no ens han arribat notícies documentals referents al conjunt.
El museu diocesà de Solsona conserva una lipsanoteca (núm. 295) provinent de St. Quintí de caire força rudimentari.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
