F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Ger, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Cerdanya.
Època: Documentada des del segle X - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Malmesa i abandonada.
Altres noms:
Accés – Visitada: 26/10/2018.
Honestament, després d’aquesta descoberta, ens hem replantejat l'oportunitat de recomanar-la, com sempre. Potser la visita a aquesta edificació, no compensi degudament els problemes de mobilitat que pot comportar.
D’entrada cal dir que si bé el camí està asfaltat pràcticament en la seva totalitat, no és una “excursió” molt gratificant que diguem. Pot convertir-se en una “aventura”... Fins en dues ocasions trobem cartells que ens adverteixen que és un camí sense sortida. És un camí estretet on durant el recorregut, dos vehicles no es poden encreuar fàcilment
Pensem que les possibilitats de trobar-nos de cara amb un altre vehicle són ínfimes ... però en qualsevol cas, cal tenir en compte la llei de Murphy ...
Hi ha un parell de llocs on es pot donar oportunament la volta i girar cua, o per continuar, si cal, a peu. Si s'arriba fins el final, on trobem l’edificació que busquem, tindrem que emprendre la tornada amb “marxa atràs”, amb la poca gràcia que aquesta circumstància comporta (I ho diem per experiència...).
Potser que una de les darreres oportunitats per girar còmodament estigui al lloc situat a 42 24 43.6 01 50 19.9
En qualsevol cas, facilitem els detalls de com arribar-hi.
0 – Punt d’inici: Un lloc – 42 24 40.6 01 50 37.6 , situat al davant de l’Església de Santa Coloma de Ger, des d’on continuarem, per l’esquerra, pel carrer Major. Deixarem també a mà esquerra l’hotel Cal Martri.
1 - Localització: N 42 24 46.8 E 01 50 06.3 – Altitud: 1.182 m.
M A P A d’aquest itinerari - 0 / 1
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2018):
“ Descripció
De l'antiga capella de Sant Pere de Ger, en ruïnes, només en queden les parets nord i est (aquesta darrera amb un porta senzilla) i la paret sud (mig esfondrada).
Les restes que es conserven semblen d'època moderna.
Actualment només resten les quatre parets i la porta del que havia estat l'església de Sant Pere i una casa adjunta.
L'església és de planta rectangular i presenta una porta a l'est amb dovelles de marbre rosat d'Isòvol i arc peraltat amb clau central.
A l'interior, al costat dreta de l'entrada es conserva encastada a la paret la pica d'aigua beneita i a la paret meridional les restes d'una capella amb arc de mig punt fet amb tècnica de llibret que amagaria una obertura més antiga també amb arc de mig punt i que està amortitzada.
La paret de ponent presenta les restes d'una porta amb arc de mig punt fet amb tècnica de llibret que connectaria la capella amb les dependències posteriors ara en ruïnes.
L'interior de l'església conserva en alguns llocs l'arrebossat de calç.
Notícies històriques
L'origen de Sant Pere era una antiga capella comtal, situada a prop de l'Stata Francisca.
Consta, el 965, una petita comunitat clerical; el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles. El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de la comunitat local.
L'església de Sant Pere de Ger fou una església dependent del monestir benedictí de Tavèrnoles.
Es documentada des de l'any 972, quan Ramon llegà una peça de terra a l'església de Sant Pere situada a la vil·la de Ger.
L'any 978 el comte Borrell I d'Urgell donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un mas situat a la vil·la de Ger i també l'església de Sant Pere fundada en aquest mas.
La vinculació de Sant Pere de Ger a Sant Serni, com a cel·la monàstica, es comprova a l'acta de consagració del monestir de Tavèrnoles de l'any 1040.
La possessió d'aquesta església degué ser discutida al cenobi pels comtes de Cerdanya, que renunciaren als seus drets l'any 1079 mitjançant una concòrdia signada pel comte de Cerdanya Guillem Ramon I i l'abat Ramon.
L'any 1268 el bisbe d'Urgell, Abril i l'abat de Tavèrnoles, Bernat, establiren una convinença per la qual es va reconèixer que les esglésies de Sant Pere de Ger i Sant Esteve de Riufred eren exemptes i pròpies de l'esmentat monestir. “
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
