F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: Al costat de les restes del castell de Subirats, en terrenys de Subirats, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Alt Penedès.
Època: Documentada des del segle X – Romànic - (Pat.mapa).
Protecció: A la pàgina web de Patrimoni.Gencat, que tracta conjuntament del castell i de l’església, hi figura la protecció BCIN. Suposem que aquesta afecta únicament al castell.
Estat: Ben conservada. No és accessible lliurament.
Altres noms: Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta – (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 18/11/2006 i 07/02/2007:
Procedents de la localitat de l’Ordal, i circulant per la carretera N-340 en direcció a Vilafranca del Penedès, a l’arribar al llogaret de El Pago, a la dreta, hi ha una desviació amb direcció a Sant Sadurní d’Anoia, per on continuarem i que ens conduirà al llogaret de Els Casots.
Arribats a aquest lloc, trobarem un parell de cartells (A la dreta de la carretera), que ens indiquen perfectament el camí a seguir, sempre asfaltat, per arribar al castell.
A l’arribar, trobarem un ampli lloc per aparcar.
Localització: N 41 24 58.0 E 01 48 59.9 – Altitud aproximada: 300 metres.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2014):
“ Església de Sant Pere del Castell, avui convertida en santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta.
És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta apuntada i arcs torals ogivals. L'absis semicircular està mig excavat a la roca.
El portal de la façana sud va ser afegit en la restauració dels anys 1970 sobre l'antic portal barroc i imita l'estil romànic amb arquivolta i capitells esculpits.
Té dues capelles laterals, adossades a banda i banda al segle XVIII.
El campanar és d'espadanya, de dues arcades, i es veu a mig fer després de que es suprimís l'acabament d'època barroca .
Sarcòfag en forma de caixa paral·lelepipèdica de 2,40 metres de llargada per 0,60 metres d'amplada. Es troba fragmentat en diversos trossos i sembla ser, probablement, un mil·liari romà buidat degut a què en un dels seus extrems presenta una cara esculturada de difícil interpretació com sarcòfag. Fou trobat ple de restes humanes d'època relativament recent pel que es creu que fou reutilitzat en diferent èpoques.
L'església de Sant Pere apareix documentada des de l'any 917, data en que era dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Joan.
Fou parròquia del terme de Subirats fins al 1930, quan restà convertida en santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, perquè l'any 1726 hi havia estat traslladada la imatge que es venerava a la capella que hi havia a la font de la Salut, al peu del castell.
L'edifici va ser bastit als segles XII-XIII i al segle XVII es van fer alguns afegits barrocs.
Sarcòfag.
Aquest sarcòfag fou trobat a un dos metres de profunditat al fer-se obres a la part lateral esquerra de l'entrada de l'església en un lloc utilitzat com a cementiri de temps immemorial.”
- Pels estudiosos del tema, els remetem a la pàgina web de Pat.mapa – arqueologia, on a més d’ampliar la informació sobre el castell, en concret, hi trobaran també més dades sobre el citat sarcòfag (mil·liari romà).
- Tant a les pàgines de l’Enciclopèdia Catalana, com a Wikipedia, el terme mil·liari es relaciona més aviat amb una senyal de tràfic, o de circulació ... (?).
- Al costat de l’església hi ha un petit, discret i sempre ben cuidat cementiri, que desprèn una grata sensació de pau i harmonia.
- Si el temps ens acompanya, des d’aquest lloc hi ha unes esplèndides vistes del Penedès i de la muntanya de Montserrat.
Edificacions properes: Dins del terme municipal de Subirats, podem trobar fins a deu edificacions, però no precisament a la vora les unes de les altres. Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Castell de Subirats
- Església de Sant Joan Salerm
- Església de Sant Joan Sesrovires
- Església de Sant Pau d’Ordal
- Església de Sant Pere del Castell de Subirats
- Torre del Telègraf de l’Ordal
- Torre-ramona
- Torrota de Can Llopart
- Torrota de Can Pinya
- Torrota del moro
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.